LO CAMIN : Eleccions anticipadas al Principat de Catalonha

Ara, las eleccions son anonciadas pel Principat de Catalonha. Perqué ? Las rasons son primièr espanhòlas, lo govèrn PP-PPE refusa de discutir, ni pel pacte fiscal (una engana çaquelà pels nacionalistas catalans), ni pel camin de l’independéncia. La nacion espanhòla li agrada pas un tròç partir de la sanctificada territorialitat borbonica (aquela que faguèt las tropas napoleoninas). En segond, perqué es impossible de fabricar un referèndum dins l’Estat espanhòl (pauc democratic sul tèma, un pauc coma lo francés), donc las eleccions se faràn ambe la causida clara, majoritat d’INDEPENDENTISTAS contra la minoritat de FEDERALISTAS (PSOE-Estatistas e socialistas) e JACOBINS-BORBONISTAS-PÒST-FRANQUISTAS (PP-PPE) ; mas es que las divisions podràn jogar los unes contra los autres ? Es benlèu çò qu’espèra l’aligança PSOE-PP, los espanholistas, jà aligats en Navarra.

L’aligança deurà èstre la mai granda possibla dels centralistas en Catalonha, aital aquesta nuèch sobre una cadena espanhòla …. « AMB COMPTE!!, COM SEMPRE TENIM L'ENENMIC A CASA!! » s’escrida una amiga catalana ; vaquí las paraules d'Albert Rivera, sus canal 13 "de hoy a mañana" (nom del programa espanhòl autorizat al Principat de Catalonha: "Si és necessari fer pactes ocults el PP, C's i PSC I tots els que pensem amb l'unitat d'Espanya, procurarem boicotejar, tancar l'aixeta als independentistes, financerament, fent pedadogia de l'unitat.» La guèrra electorala es declarada ! Per astre l’Albert Rivera es un representant d’una pichoneta minoritat politica, ni PP, ni PSOE, mas bravament extremista espanhòl en Catalonha ; aital podèm confirmar que los enemics de l’independéncia de Catalonha son tanben a l’interior.

Es clar ARA que la decision de non vóler parlar que de provincialisme jacobin, Mariano Rajoy barra la pòrta a la nacion catalana ; lo federalisme èra estat parier ambe lo PSOE-PSC.

Se perdila donc, un problèma pels espanhòls ; los espanhòls e lo govèrn PP-PPE se fabrica aital un problèma de mai, la nacion catalana independentista.

Artur Mas aviá jà explicat lo 12 de setembre que lo camin de l’Estat pròpri èra dubert aprèp la manifestacion del 11 de setembre. Ara, gràcia al PP-PPE, als borbonistas de dreita e jacobin version madrilène, una autorota se dubrís.

La causa semblaz d’una granda evidéncia dins totas las cancelariás europèas, cancelariá qu’an contactat Artur Mas per saber quin seràn las seuna causida politica.

Lo cofondador del CAOC, en Batista i Ròca èra estat l’ambaissador de la republica catalanam 1930, per saber se una independéncia catalana seriá estada plan vista al moment de la guèrra contra lo franquisme ; uèi son las cancelariás europèas qu’an mestièr de saber quina sera lo camin d’en Artur Mas per l’independéncia ; realament i a quicòm de cambiat pel Principat de Catalonha, anuèch la nacion catalana es en fòrça reala. Es clar que la manifestacion del 11 de setembre aurà sa granda resulta independentista.

E anuèch a Barcelona es l’ambaissador del Estats-Units-d’America del nòrd en Espanha qu’explica que lo poder estanisian vei la transicion catalana de bon uèlh s’aquò se debana pacificament, coma el l’as poscut veire ambe la manifestacion del 11 de setembre ; "E aquesta es una region fòrça importanta e nos agradariá veire que las diferéncias s’acabèssen dins una reconciliacion d’una manièra o una autra pel benefici de las gent de la region e de tot lo país» (país que dèu vóler dire Estat espanhòl ?)

S’espèra de saber quines son las reaccions de las cancelariás franchimanda, portuguesa, marrocana, argeriana, tunisiana, italiana, alemanda, turca, anglesa, irlandesa, helvetica, belga, neerlandesa, danesa, argentina, brasiliana, mexicana, canadenca, japonesa, chinesa, indiana, indonesiana, australiana, sud-africana, etc.

Cal notar tanben que las eleccions d’Euskadi s’anóncian plan pels nacionalistas EAJ-PNB, e independentistas pacifics d’esquèrra, Bildu, contra la majoritat en plaça actuala PP-PS-Euskadi. Lo XXIen sègle veirèm la petada de l’Estat fabricat pels bonapartistas en debuta del XIXen sègle ambe las tropas militaristas napoleonianas, que al cap i aviá un general collaborador lemosin ?

-°-

Tasio Gara-n