Château, Castèth, Castèl, defendèm-nos !

Quora la mai granda riquessa d’Occitània es atacada, cal mercejar Le Monde de nos informar, dins las paginas economias... Puèi cal informar los mèdias de tot escantilh, que la nocion de «château» es una traduccion del(s) famós(es) Castèth(s) del Ducat d’Aquitània, etiqueta(s) d’origina qu’assegurava(n) una riquessa al comèrç de Bordèu, la ciutat-pòrt d’exportacion cap a Bretanha (quora yèra independenta, e Vordel es alara la sol ciutat fòra Bretanha de portar un nom breton), puèi Anglatèrra e per fin los Estats hanseatics. A la finala es devengut lo vin mondialament conegut e apreciat. Anuèch es lo vin, mai tanben l’escòla enologica de Bordèu que fabrica referéncia, e una platafòrma mondiala de cotacions dels vins en botelha bordalesa. Es la perla de la riquessa d’Occitània. Coma Occitanista, es evident que non podèm daissar desgalhar aiçò per una tecnocracia legalista qu’es sempre de mai en mai luènh de las realitats occitanas.

Es normal que lo títol de «Château» fosquèsse protegit, mas es que las autoritats francesas o son pus ? Es que las autoritats europèas o seràn ? Fins finala, es que val pas melhor aver autoritats politicas localas per se-medish (coma díson a Bordèu) se prendre en carga.

E encara melhor, assegurar que lo nom «Château-Castèth-Castèl» fosquèsse plan lo nom de referéncia pertot al mond, en servar la lenga istorica del Ducat d’Aquitània abans 1453, e donc al moment de la mai granda riquessa de la ciutat ducala.

Aital en servar tot l’ensemble de las nominacion presentas, antropologicas, lingüisticas e passadas, Bordèu probariá d’anterioritat, l’istoricietat dels vins aqueths (coma díson a Bordèu), e donc l’assegurança d’èstre bravament diferent dels autres vins ! sense aver mestièr de quemendar a Brussèls o paris, un dreit que se farà sonque jorn quora los dreits del Ducat serà tornat a Bordèu, quora l’autoritat de Bordèu tornarà.

Benlèu que cal pensar al camin que los Catalans an sabut prendre dempuèi un sègle sul subjecte del dreit catalan e de la dignitat, per non pus quemendejar, benlèu qu’i cal soscar seriosament.