La Belgica de Brussels assaja d’oblidar …

La Belgica de Brussels assaja d’oblidar e emplega de mai en mai l’anglés.

En francés es Bruxelles, en neerlandés es Brussels, en occitan Brussellas …

Una fòto publicada per un jornal francofòne, La Libre Belgique o La Libre (ara), assaja de descriure la campanha electorala, i a una illustracion que me questiona. Es un jornal d’esquèrra e legitimista, o reialista.

De qué vesèm ?

1 / una publicitat en anglés, dins un jornal vendut o legit majoritariament a Brussellas, dins una ciutat europèa e tanben internacionala, sièti de l’OTAN. L’OTAN a coma lenga de «trabalh» o de guèrra, l’anglés.

2 / una publicitat en anglés dins un jornal de lenga francesa, un jornal francofòne. Es la responsa a la politica demandada politicament de preséncia del neerlandés, sovent oblidada pels publicitaris, e per las autoritats europèas…

3 / la fòto prepausada es una color per candidat, un òme ambe una femna o simplament tanben e encara un òme ambe un òme … la paritat es pas encara vesedoira per totes los Partits en Belgica de Brussellas.

4 / la fòto del jornal francofòne prepausa las fòtos dels ceandidats e una color associada, mas fauta de tèxte, lo tèxte, un eslògan es esperat ; sabèm pas s’es una volontat dels candidats o de la redaccion ; mas pauc impòrta, vist que coma lo publicitari emplega l’anglés per non pas respectar lo neerlandés per un public o una clientèla majoritariament francofòna en zòna lingüistica considerada coma neerlandesa, avèm las afichas sense tèxte. L’abséncia del tèxte es alara un element de responsa al refús francofòne d’acceptar la politica lingüistica neerlandesa.

Aquestes quatre punts son pron interessants per descriure l’esquizofrènia francofòna que non vòl integrar realament las decisions politica en matièra lingüistica sobre Brussellas, es una vila de la zòna neerlandofòna de Belgica, istoricament, mas que la pression diplomatica o europeïsta, veire mondialista e cosmopolita fabrica unicament francofòna (vergonhós) e que comunica d’ara enlà, enluòc d’apréner lo neerlandés, en lenga anglesa, pel comèrci.

Aquel esquizofrènia la sabèm, quora se demanda aficha dels balètis en lenga occitana, avèm sovent la responsa : «on ne parle pas occitan», mas aquò vòl realament dire, farèm segurament l’esfòrç d’integrar l’occitan mas n’avèm pas las capacitats ; la question se pausa alara : de quina manièra capitaràn d’apréner l’occitan se assájan pas de l’emplegar, pauc a pauc. Car es pas l’emplec del francés que salvarà l’occitan ! Coma a Brussellas l’emplec de l’anglés que donarà un melhor respecte del neerlandés dins la capitala europèa, per la populacion dels locutors e de als locutriça de lenga francesa. Al nòrd (pichon) o al sud (grand) de París, lo francés es lenga OGM per las societats e frena per son emplec (o aquel de l’anglés), frena per aver lo plurilingüisme estimat melhor per totes e totas.