arcuèlh

diumenge, de setembre 15, 2013

Esquèrra nècia e independenta pensada

L’esquèrra francesa e occitana mescla sense cap de dobte economic lo capital e la finança, de mai sap pas de quina manièra los Estats que fosquèssen comunista, sovietic o liberal, son finançats sul mercat mondial … La devaluacion es l’illustracion de l’incapacitat de finançar sul mercat mondial, e los cambiaments de las règlas. Es pas una solucion economica, coma l’explica l’istòria alemanda e las seunas consequéncias, qu’es encara al cap dels quadres de la Banca de Francafürt, la BCE, mas pauc del ment de l’esquèrra altermondialista franchimanda, nacionalista tanben.

N’en vòli una pròva ambe un excambi escrivut per un ‘amiga’ de FB  que dona aquel escambi sul net :

Esquerrisme francés

La causa del mercat mondial es ligat a l’abséncia d’estauvi de las familhas, lo livret d’estauvi servís per bastir HLM, escòlas, licèus, collègis, maison de retirada, mai tanben per engraissar los bessonhs de l’Estat (la seuna administracion e la seuna diplomacia per exemple). Aital cada vagada qu’i a una necessitat per bastir unas escòlas o universitats, una autorota de totes (donc pas privada), una linha TGV, un musèu per la gloriosa fRANÇA, a l’Estat li cal moneda ; los dinèirs los traparàs dins los livrets de cadun, sus la pujada de la TVA o de l’impòst, o sul mercat mondial en préner las garantia de remborsament suls livrets. L’Estat emplega de capital per sobreviure ; alara los que son contra lo capital e anticapitalisme son donc contra TOT Estat, francés, catalan o occitan. Se son contra l’Estat, se cal pausar la question : se pensan qu’una estructura collectiva pòt viure sense leis ? Sense règlas collectivas, o benlèu que cal una bon dictador per mena la causa ?

Aital lo devís dels esquerristas franceses es gaire elonhat de l’estrèma-dreita ; aquela castigada pels anticapitalistas per existar dins un sistèma democratic que normalament la paraula dèu èstre liura, e la preséncia a las eleccions tanben, dins una manifestacion, ièr a Marselha. Es l’Estat lo problèma ? O disèm en Occitània, mas me sembla non pas èstre dins un  sistèma anarquic, o ambe un dictador que decidís lo tot per TOTES los ciutadans.

Lo simplisme economic de l’esquèrra altermondialista del Front de Gauche e del PCF e d’ATTAC sembla donc fòrça al Front de Droite o FN. Typical french. Son dangieroses per la democracia en Occitània, l’un e l’autre, e per l’Union Europèa. La pròva la dona dins un botiguièr del nacionalisme francés Jean-Luc Mélenchon, Front de Gauche, dins un vòt al Parlament Europèu que se trapa èstre dins lo camp del FN contra las lengas de França, e ambe mantunes UMP tot parier ! Es lo camp de Grand Orient de France o de l’ancian secretari del sindicat FO (majoritariament sindicat de l’administracion en fRANÇA e sindicat antidecentralizacion, la paradòxa) qu’es membre de la Libre Pensée, associacion d’extremistas conservadors contra la diversitat dels pòbles de fRANÇA, e sistematicament contra l’occitan o lo catalan.

Per èstre clar sul vòt contra l'occitan

Mas tornèm a l’idèa de remborsament dels emprunts o de las possibilitats de melhorar los fluxes financièrs de las autonomia o dels novèls Estats, e donc coma l’Estat es nosautres, de la vida de totes los ciutadans (l’Estat centralista es un Estat per una casta, res mai). Abans de pensar lo tot, se cal remembrar las capacitats actualas dels Estats Baltes per dintrar dins l’€, aprèp aver agut d’acarar sense gaire de problèma al mercat mondial del finançament dels Estats independents.

Mas donam explicacions a los que díson que la Generalitat es pas capabla de se trapar emprunt sul mercat mondial, coma l’indica un supausat cercaire sus Espanha, donat a France Culture dins un jornal de 22h00 lo dijòus passat, sense responsa de la part dels jornalistas de France Culture. La responsa serà tanben la responsa que cal donar als militants esquerristas e antiliberals franceses.

Dins lo cas catalan, la causa es clara :

1 / actualament lo deficit fiscal de Catalonha a l’Estat espanhòl es de la dimension de las finanças de l’Estat grèc (cal explicar çò que vòl dire deficit aquù ?) ; es un pagament d’impòst enòrme dels Catalans per l’estructura madrilenca qu’es de cap manièra solidària ambe las autras regions d’Espanha; ambe aquel argent la Generalitat de Catalonha se podriá financiar grandament, donc s’autofinanciar, e decidir la seuna solidaritat ambe totas las autras regions d’Euròpas, donc segurament las que son doblidadas per Madrid, la centralista, l’egoïsta politic; de mai, sul mercat mondial, lo taus d’emprunt d’un Estat espanhòl (sense resorga pròpria levat las catalanas) serà diferent d’un Estat catalana ambe las resorgas pròprias e que passan pas per Madrid ! Per un public d’esquèrra francés cal apondre que, per la gestion d’un Estat, cal la finança ontologica a l’Estat (l’estauvi de las familha, directament), o sul mercat mondial trapar finança (ambe garantia dels estauvis de las familhas, sempre). Lo taus d’emprunt sul mercat mondial es alara establit en foncion de las garantias pausadas a la taula del mercat mondial de la finança. Evidentament se los rics son destrusits sul modèl Cúba independent (causa que los esquerrista an acceptat e jà èra una independéncia contra Espanha per finançar dedins), es evident qu’i aurà pas mercat mondial de finança, e donc possibilitat de presa d’emprunt de l’Estat, mas qual es aquel modèl d’Estat ? Senon lo modèl sovietic … dura 60 ans, puèi s’acaba per fauta de finança… L’avèm viscut non ? La caiguda de la paret de fèrre ; quí l’a oblidat a esquèrra, jà ?

2 / lo cas 1/ estent près en compte, lo problèma de l’independéncia catalana es pas a Barcelona que se pausarà, mas a Madrid, perqué los finançaments venon pas de l’industria militara, nimai del sistèma administratiu d’Estat, ni dels militars que vòlon copar Catalonha en dos, que fan, anuèch, totes l’activitat actuala de l’economia madrilenca… Donc sul mercat mondial, l’independéncia catalana aurà consequéncias, mas pas pels Catalans de l’independéncia, mas pels Espanhòls (los dependentistas e los autres qu’an de suportar, sense fòr e costuma de Nafarroa o Euskadi), e dedins la zònas €, donc pels finlandeses o pels occitans (etc !) ; es clar. Donc dins aquestas condicions economicas dangierosas per Espanha, e non per Catalonha (Principat), l’Union Europèa aurà necessitat d’aver Catalonha per los ajudar a rescatar los deutes dels Espanhòls, d’esquèrra o de dreita. Donc dins lo sistèma actual, L’Union Europèa aurà interès d’explicar a Espanha l’interès de fargar un referèndum de patz per ajudar Espanha a despertar politicament e economicament, coma l’esquèrra altermondialista francesa.

Per clavar, totas las manifestacions contra un element de la democracia, que fosquèsse d’extrèma-dreita o d’extrèma-esquèrra, me sembla una paradòxa granda, son la descripcion de las incompeténcias ontologicas a l’extrèma-dreita o l’extrèma-esquèrra, o del PP-PSOE-PSC-Unitat-Aran, dins lo camps dels dependentistas ; lor cal explicar çò qu’es la presa en carga de se meteis, l’autonomia ; l’autonomia es una etapa ambe l’independéncia de las nacion, mas una nacion pòt èstre independenta se crei qu’es capable de se prendre en carga, per se prendre en carga, li cal saber, li cal saber gerir e definir las seunas competéncias, en globalitat de la nacion. Es luènh d’èstre lo cas per Occitània, l’esquèrra nacionalista francesa i trapar un terrenh de granda qualitat per i desvolopar las seunas estupiditats economicas, l’anticapitalisme essencialista.