L’Union Europèa a remarcat que lo sistèma fiscal europèu fabrica la pèrda de TVA ; cal notar que se pensa que 40 % de l’activitat economica de las regions pauras occitanas se fabrica sense TVA, la TVA es un impòst d’Estat, centralizat es mal acceptat per las populacions ; cada sindicalista concernit explicarà que cal aumentar lo nombre de doanièrs per capitar (ròtle de crubar la frauda), capitar lo contra-ròtle melhor organizat e de repression. Lo simplisme politic, que governa gaire sense administracion, pensarà tot parier.
Jamai se parla d’eficacetat de l’argent public, es de dire del bon emplec de l’argent public. Jamai se parla de desplaçar lo personal foncionarial, d’un sistèma a un autre dels ròtles regalians de l’Estat ; mas es que los supausats ròtles regalians de l’Estat son pas de cambiar ? Aquí FO, sindicat majoritari de l’Estat francés dedins l’administracion, e que l’ancian secretari general es ara a la retirada president de la “libre pensée”, publiquèt un comunicat contra la decentralizacion. L’autre sindicat UNSA es plan conegut per èstre lo mai nacionalista dels sindicat de l’Éducation Nationale.
A un moment qu’en Occitània lo sistèma de la decentralizacion a per fin, capitat de comprendre que val melhor desvolopar l’economia en regions, e donc que la creacion d’entrepresas es pas sonque nomerosa al entorn del poder centralista (ambe problèma de banca que serà benlèu resolgut ambe la regionalizacion de la Banca Publica d’Investiment), mas fòrta tanben en Provènça e Lengadòc-Rosselhon, e Lyon-Ròse-Alps. Aquela chifra dèu de tot biais tanben gaitat, perqué, malgrat que fosquèsse dempuèi bèl briu de las estadisticas similaras, es tanben la fotografia dels cambiaments o transmissions de las entrepresas, per la creacion de novèlas… La descripcion de l’economia occitana es luènh d’èstre un cors de literatura occitana, a l’Universitat de Tolosa Miralh las foncions consomacion o produccion i trapan gaire de plaça per l’ensenhament.
Pel moment sabèm que l’Estat francés se finança sul mercat mondial ; e donc que li cal donar una bona cara per aver los taus d’interèsses bons, e de dire los mens car per poder perseguir de se finançar sul mercat mondial. De qu’es lo mercat mondial ?
En general, lo mercat mondial son los estauvis dels revenguts e salaris (orientat dins un sistèma bancari, que fonciona mal dedins l’Estat francés, sistèma centralista e en mans dels tecnocratas de las matematicas financièras), revenguts que son aital orientats normalament sul mercat productiu que dona la melhora cara, la mai digna de fisença (e aquò pauc impòrta los regimes dins un sistèma economic mondial) ; es pas lo cas de l’Estat francés, e o serà jamai vist l’incapacitat d’adaptacion de las administracions a totas las mudanças de populacions europèas.
Las administracions son concervatriças, e faràn tot per damorar en plaça ambe aquesta pensada, sobretot quora la partidocracia lor causís un personal politic a l’imatge que vòlon, ambe la semantica e lo biais de pensar enquadrat
Occitans, e Occitanas, encara un esfòrç per plegar l’esquina, fRANÇA vos emmerda grandament e es pas una question solament de crisi de la finança !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada