L’ANC es una associacion catalana de ciutadans, CIUTADANS EUROPÈUS ; imaginatz aquò, dins un Estat que los subjectes del rei, pacificament (es unic dins l’istòria de l’umanitat politica), an decidit coma en 1789, dedins l’Estat franc de París, decidit de se prendre en man per capitar de sortir de la sotmission del subjecte, a l’accion democratica, la vida de la ciutat, la ciutadanetat sancièra e plena. Es un eveniment politic grand pel XXIen sègle.
Fins ara, Aran (de Les a Vaquièra-Beret) èra voide de mission d’aqueste escantilh per l’ANC ; semblava que cap ciutadan volguèsse se levar per dire que vòlon tanben un futur dedins una marca juridica diferenta que l’Estat de sotmission actual, del reialme d’Espanha. E de cap manièra, coma en Catalonha vesina, Aran vòl atemptar a la qualitat de la nacion espanhòla e al “Jefe” que se vòlon donar, e al modèl que lor sembla melhor (es question de la dignitat ARANESI de pensar qu’Espanha tanben a dreit a una qualitat institucionala qu’Aran merita pel futur) ; aquò tanben es estat francament dit e pensat. Es estat dit tanben que Aran a sempre portat l’idèa de l’independéncia dels Montanhòls (cançons plan conegudas e cantada dins totes es Pirinèus, e mai al delai ‘sèm montanhòls e aiman l’independéncia’), mas aquí; al XXIen sègle, la causa vira a la realitat de cada jorn pel futur d’Aran, es pus cançon, cal actes politics.
Los Aranesi e las Aranesas an mai o mens tres meses per despertar una consciéncia de l’interès de tornar Aran sus la via dels Montanhòls pirinencs, en realitat, non pas sonque en cançons. E l’an sabut far dedins l’istòria aranesa, o cal pas oblidar.
Tornam a l’ANC per saber çò qu’es : picatz aquí ; evidentament caldrà un dia o l’autre, una traduccion en aranés de las paginas Internet de l’ANC ! Es evident que per Aran serà mai aisit de parlar d’aiçò als Catalans qu’ambe los Espanhòls, d’aver de respectar l’aranés, coma o an sempre far dempuèi Barcelona, sempre pensat, e sempre agir per, en concret. Coma actor de la reünion, un dementre los autres, esperèm de Madrid, per Aran, un contracte de bon vesinatge dins totas las institucions pirinencas, plaça que Aran a jamai agut fins ara, levat ambe lo relai provincialista pensat per Madrid, e los “federalistas” de tot escantilh, o a còps pensat pel sistèma regionalista de la decentralizacion francesa.
Donc vaquí la fòto que me fa pensar que la bandièra occitana ambe l’estela del Felibrige aurà un grand avenidor en Aran.
O podètz notar per las setmanas venentas, una crida a la plaça dels Occitans (d’aquela vesina) dita granda, aurà d’integrar lo procèssus, pels Aranesi (mostrar que son pas isolats en Montanha), pels Occitans mostrar a la planèta que la dignitat politica passa per Aran, dedins l’ANC contunharà. Perqué Mercadona non pòt èstre lo sol projecte de dignitat per Vielha e Mijaran, tot en aguent la seuna plaça normala dins una economia europèa pron granda pels Aranesi.
L’objectiu es clar : cal evitar la sindroma de Maiòta (nacion Maorí) o del referèndum de Savòia-Niça, 1830 o Sarreland, 1945, tot en pensar que la causa entre l’escòla aranesa e l’escòla bauzà, l’avenidor d’un aranés modèrne (occitan) s’i jòga a Vielha e Mijaran, mai tanben la dignitat de l’economia aranesa, per èstre sobre la mapa europèa continentala e benlèu al delai.
Pauc a pauc aquel blòg donarà lo resson d’aquesta via aranesa cap a una autodeterminacion pacifica e novèla, pel futur d’Aran ; ara, coma ai cresegut a l’Estatut d’Aran (soi estat lo sol occitanista a escriure a Jordi Pujols per l’aver, conselhat per l’amic e defuntat En Enric Garriga-Trullols), cresi qu’Aran se despertarà la seuna ciutadanetat montanhòla, e ne faràn un modèl pirinenc. Vos pòdi apondre tanben, coma una confidéncia, que soi estat hèra urós de poder parlar a una granda Aranesa Maria Pilar Busquets i Medan, la podètz veire sobre la fòto, sempre valenta e independenta coma una granda montanhòla pirinenca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada