Sul net circula un twit d’un esportiu francés, medalhat mantunes còps e instrument del nacionalisme francés coma sempre medalhat, puèi devengut lo militant e elegit de l’UMP aprèp èstre estat ministre del govèrn UMP.
Lo document es interessant per mantunas rasons. Ai sotalinhat los mots important, lo document es cort mas pron interessant.
1 / Aquesta manièra de negar «la droite» e sa diversitat, per fòra bandir d’escriure UMP – mai cort per un twitonet, sembla pron plan a aquela dels socialistas franceses que parlan de «la gauche» ; perqué lo sistèma del bipartisme a mestièr de fòrabandir la vision e comunicacion del unic quand fan estupiditats a dreita o a esquèrra ? Perqué lo sistèma bipartisme a la facultat de pensar que lo ciutadan es estupid ? (quin es lo nivèl d’abstencion ?) Se cal recordar que la nocion de «de droite» o «de gauche» es del temps primièr de la revolucion parisenca de 1789, quora èran de l’esquèrra o de la dreita del rei, aquel qu’an descapitat aprèp. Quora perdon las eleccions es la granda fauta dels autres «à droite», o «à gauche», quora ganhan las eleccions, Champagne !, es lo moment d’emplenar los comptes del partit unic «à gauche», o « à droite» ! Es un sistèma tecnocratic qu’a res de representatiu de tota la societat, es una critica que son lèste de donar als sindicats tanben.
2 / "cette" esquèrra, divizar l’esquèrra per melhor destrusir lo prinipal enemic, lo partit unic que risca de ganhar las eleccions, lo partit unic «de gauche», o «de droite», mas « la gauche » fabrica tanben aquel cinèma, en faciada coma del temps del cinèma egipcian ; al final en Egipte s’acaba mal, es aital la ciutadanetat, díson e crídan a la citoyenneté, que paga las loras incompeténcias. Dona una idèa de la futilitat dels programas, o quitament se i a un programa, de l’incapacitat d’aplicar una programa irrealista, o de la casta dins l’incapacitat de l’aplicar en donar la fauta a l’autre latz.
3 / «notre identité», l’emplec d’aquel mot es pron amusent quora sabèm que lo Drouillet es lo primièr a castigar politicament los comunautarismes dels pòbles sotmetuts en revendicacion levada, comunautarisme a basa d’aquela «identité» que son alara devengudas dangierosas per èstre basca, bretona, còrsa, flamanda, lorrena, alsaciana, savosiana, occitana, catalana, martiniquesa, guianesa, kanaka, etc. Una comunautat fabrica una identitat, mas s’i a identitat per l’UMP es qu’i a pus de partit, ni de discutida politica per un programa dins lo partit de Douillet, donc qu’an perdut lo P de l’U-M-P. Çò que me sembla una revelacion per los que legíscan lo document, lo grand public, mas pas la casta amb identitat de la partidocracia qu’engana lo pòble, ni pels pòbles que sábon lo dangièr del sistèma partidocrata francés, notadament per la gestion d’Occitània. Detalh, l’identitat de la partidocracia es pas especifica a l’UMP ; mas passèm al punt quatre per zo descriure, es subdiminal.
4 / sabi pas d’es una error volontària, o una engana provincialista, una error de la casta amb identitat fòrta, mas la causa es subdiminala. «voleurs» es panaire en occitan. «valeurs» es valor en occitan, e dins fòrça autras lengas latinas. los Occitans o sábon, mas pas los que me legisson ara sus un autre continent politic o geografic ; l’accent parisenc es potencialament classificable per una formacion fonetica que vau descriure aquí : pel nom de l’Estat díson [frôôôns] per França, France en francés [frôôns’] e anglés {frAns] ; i a donc una confusion potenciala entre lo A e lo O long, en patois parisenc. Donc aplicat al patois francilian lo mot «voleurs», dona [vôôaloeurr], quasiment lo mot «valeur» entendut per un occitan sense accent parisenc. Alara sembla qu’entre «voleur» e «valeur» sábon pas far la diferéncia (rire, per l’UMP, lo partit de l’Oèst parisenc amb accent del francés o patois parisenc marcat). L’omofonia es una carateristica que dona la complicacion de la lenga francesa, e pas simplement en politica. Ara, qu’avètz comprès (messatge als lectors e las lectriças de l’ensemble latin), podètz rire, mas lo twitonet es estat escrit seriosament ; e ara sabètz lo nivèl politic bais de la partidocracia francesa.
Son quatre rasons que fan una descripcion clara de la capacitat de nocença de la partidocracia francesa, mercés a un twitonet d’un esportiu UMP de fRANÇA.
E vos passi las fauta d’ortografia del filh del «mèstre politician» Nicolas Sarkozy que dona una idèa de la capacitat de parlar d’aquela casta al poder, de parlar francés e de conselhar d’anglicizar Neuilly/Seine, sempre.
La societat politica francesa es lo «bug» democratic francés, es un «big mal», en patois parisenc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada