Anuèch Occitània es mai granda !

Vau parlar de la dita «reforma territoriala» del Manolito Valse ; apondrai abans que res non val l’editorial de Enbata, de julhet 2014, per plan entendre qu’es una engana pôlitica jacobina francesa ; mas aquesta «reforma» socialista desperta çaquelà fantasmes politics en çò dels elegits e del personal associatiu occitanista ; se pòrtan a pensar que pòdon obténer quicòm de París que foncionèsse coma Occitània, la vertadièra, e quitament per las Charantas, o país de Santonge, lo Santongés que se vòl d’Aquitània. La consequéncia es que lo Peitavin serà alara condamnat a viure ambe lo … centre, region fosca que podriá pauc  a pauc assimilat lo foscós Pays de Loire.

L’afar d’aquesta refoma socialista es coma un jòc de dominò, se son pas mainat de mantuans causas que son a aver consequéncias de tot escantilh, lo primièr es que París se trufa dels elegits locals, al Conselh Regional de Tolosa o an plan explicat los socialistas : sèm pas estat consultats, se els o díson, me sembla qu’o devèm creire.

Avèm çaquelà agut la susprèsa d’una pensada politica per la region Sud-Ouest dins lo grope UMP-UDI del Conselh Regional de Tolosa. Cal notar que la reforma UMP-NC del govèrn passat a pas despertar los espèr que los socialistas an despertat, sense o vóler benlèu, mas es realament un fait politic bèl.

Donc tot comptar fabrica quicòm qu’es gaire esperat dins l’occitanisme, un sentiment politic d’identitat comuna, e aquela identitat es sempre ponctuada per una bandièra plan installada, aquela del Lengadòc, quitament en Charanta !

Ai sempre pensat que la vertadièra reforma es aquela :

E coma mantunes me tractan de populista, e a còps de xenofòb, islamofòb (etc !), e qu’ai un pauc de campanha electorala dins lo cap, d’experiéncia girondina, pensi que las Charantas devon dintrar dins la dança occitana. E alara, lo verd d’Occitània per aquesta mapa, e pas sonque perqué i a la Charanta lemosina, mas perqué o demandan, los cal far dintrar dins la dança occitana, en Occitània ; Occitània dèu èstre lo mai grand possible e perqué pas pensar al Parlanjhe quora escrivi aquestas linhas ? Occitània, per rason politica, dèu respectar la demanda de las «Charentes», lo Santongés dèu dintrar dins la nòstra dança.

Puèi pensar que Lemosin dèu tanben èstre dintrat dins l’Aquitània. Perqué oblidar Auvernhe, lo País Gavòt e lo país de Provença ?

La question qu’es sempre pausat pels catalans es : quina serà la capitala ? Es que devèm pensar coma un Parienc quora devèm fabricar Occitània ? Se los Catalans pausan la question es perqué Barcelona non se podrà negar coma Capitala del Principat de Catalonha. Mas en Occitània, devèm pensar coma París, o coma los Helvets ? Coma los Belgües ? Coma los Alemands ? etc.

La situacion de las volontats bascas (Iparralde) e catalanas ( Perpinyà ) non seràn que melhor respectada, ambe una Occitània d’aquesta dimension, aquela que redusirà aital las regions de l’Estat centralizador francés.

Mas cal pas oblidar que las competéncias regionalas son encara estequidas e que ne cal d’autras, o explica l’editorial d’Enbata. Una Occitània dimensionada aital, non podrà que pesar sus París per las obténer, pels Occitans, Charaneses, amai del Bascos e dels Catalans. Puèi d’explicar que cal un finançament autonòme per aquela region Occitània que respecta l’Estat e lo seu centralisme, mas que se dèu organizar per sobreviure, coma los de Charantas l’an plan comprès.

Cal «rendre la reforme aux citoyens» qu’explica Sud-Ouest dins lo seu editorial. Vertat non ?

Se en Charanta l’an comprès, perqué pas a Nimes, Montpelhièr, Avinhon, Ais, Tolon, Gap, Barceloneta, Nions, Nissa, etc. ?

Val melhor se petassar entre «gens du Sud», civilizats politics (los citoyens plan nommats per Sud-Ouest), puslèu que de passar per París, non ? Ne podèm dobtar d’aiçò ? NON.