Sempre la reforme territoriale dels socialistas. Cal notar que l’UMP-NC aurà pas autanplan capitat de monopolizar l’interès, benlèu qu’èra justament mai presentada, tanben. La bipartidocracia francesa dita republicana, es benlèu pas lo melhor biais de consultar las populacions de las loras volontats.
Sempre París aurà decidat sense los pòbles de França, ambe una casta de privilegiats adobats pel Vatican (la sang blava menava), o una casta de republicans adobats pel sant esperit republican e de la «représentativité» (la sindròma d’Enric III de Navarra aplicat als «représentants républicains»); jamai la consultacion populara, per çò que los concernís directament, es estada lo sistèma de gestion democratic del territòri de dominacion «République Française», encara mens ambe lo sistèma reial francés.
Alara, los regionalistas (prepausicion 6) se questiónan sempre per aver la melhora resulta, son pregàrias de granda dimension, pseudòdemocratica ; los curats son dins las universitats o escòlas de pensada pel jacobinisme en plaça (prepausicion 5, e 2). E la partidocracia li agrada aiçò, i trapa un dreit d’existir, perqué los debats que far foncionar, son sempre per aver lo darrièr mot e explicar que sense ela, res non se podrà far.
Los Bretons son los mai fòrts sul terrenh, en l’abséncia d’interès dels Còrses, o Martiniqueses o Goadelopeans, o Kanaks… Se pensan que cal pregar que la «représentativité» donèsse una bona reulta, per els, la Bretanha istorica, aquela que Philippe Pétain a negat en destacar Naoned de la Bretanha administrada pels Jacobins republicans franceses.
Ai listat 6 mapas d’una administrativitat regionala per l’Estat continental europèu francés :
(podètz respondre a las question en comentari d’aquel bilhet)
Se pausa jamai lo problèma de l’administracion prefectorala, qu’es de mens en mens utila, levat per l’Estat central que vòl aver lo darrièr mot, ambe aquesta organizacion e las escòlas e universitat afidadas. la prefectorala es la violéncia bonapartista en plaça, o cal pas abandonar, es essenciala per èstre fRANÇA dedins l’Union Europèa, mas per la democracia, la prefectorala es puslèu un grand fren, un engana-pèc, la tòca-maneta de la republica, ges de «représentativité», simplament del plega-esquina seleccionat dins las escòlas jacobinas de formacions dels mèstres parisencs.
Ai tanben recentament comparar mapas de l’Estat francés, benlèu que los cal aver en cap per respondre a las questions del darrièr document.
Los privilègis destrusits en 1792, son aqueles de las regions pas encara sotmetudas a la lei parisenca. La data fatidica serà per Occitània en Avinhon e Bearn, un 22 setembre, l’abandon de la borgesiá occitana de la facultar d’establir leis democraticas, coma èra pas lo cas dins la rèsta del reialme franc.
La geografia es una utopia tecnocratica quora es en mans dels nacionalismes expansionistas, e particularament lo francés, nacional-expansionisme que, ontologicament, non pòt que negar al pòble de decidar, la democracia.
Quora li demanda per referèndum, i a dos fenomèns qu’arriba, per abséncia de basa ciutadana en region : 1 / lo referèndum es manipulat per amontnaut (1969), 2 / la votacion del referèndum, negativa al sens de la casta al poder, es negada per la tecnocracia parisenca o de l’Union Europèa, tractat de Maastricht.
S’i a una capacitat de decidar, seriá benlèu de daissar los ciutadans de las comunas d’èstre o pas contents d’èstre d’una region o d’una autra. La libertat de decidar, es pas aquela que los d’ennauts an decidat per los d’en bais. La democracia es una decicion d’en bais qu’es aplicada amontnaut.
-°-
Novèla mapa socialista per una «réforme territoriale» jacobina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada