Lo debat republican francés es bastit sus basa que son sistematicament tòrta ; per exemple, se parla jamai de simplificar e donc estauviar organisme d’Estat que son costoses e que fan un trabvalh collectiu puslèu negatiu pels pòbles de França. Dins aquela lista dels organismes costoses, sabèm qu’i a lo Sénat. Aquel organisme constitucional fabrica clientèla antidemocratica, e un budgecte puslèu costós.
Dins un article presentat en francés per Les Échos, podèm listar segon un papièr anglés, l’Élysée ; me sembla qu’an plan rason tanben. Cal notar que dins lo Ducat d’Aquitània o lo Reialme de Navarra, los budgectes dels Ducs e dels Reis èran votat en decembre per l’an qu’arribava. Per l’Élysée sabèm gaire de quina manièra los pòbles de França sabon contra-ròtlar los emplecs costoses que s’i fabrícan industrialament. Per contra, los abitants de l’Élysée sabon explicar que la decentralizacion fabrica emplecs que son pas utiles, al contrari donc ; e la premsa parisenca ne farà jamai la comparason.
La centralizacion de la premsa francesa ajuda tanben lo nacionalisme francés, aital son sistematicament del costat dels conservatismes que fan l’Estat jacobin e bonapartista parisenc ; aquò o díson pas nacionalisme d’expansion, mas «salvar la republica» qu’es aital decretada santa, un pauc coma la Constitución en Espanha pels politicians PP-PSOE (republicanisme o novèl franquisme), o l’autra version es «salvar l’Estat» (bonapartisme o novèl mussolinisme). E lo sindicalisme i jòga tanben la meteissa partidora politica.
Avèm donc ara es, demai en mai, clar, dos camps europèus, los democratas que vòlon veire los pòbles s’exprimir, benlèu en donar a la representativitat electiva mens de poder, e la dictatura dita republicana de la majoritat imperialista que viu a París o Madrid.
Los abitants de París o Madrid, çò que los interessa es gardar las causas coma son, perqué farà la riquessa economica de las doás capitalas. Es pas un projecte de dreita o d’esquèrra, a la dreita o a l’esquèrra del rei, es un projecte imperialista.
Es estonent que l’istòria es estada pron lèu oblidada e notament en periòde de commemoracion de la debuta de la guèrra de 14/18. Los imperialistes parisencs o madrilencs an oblidar que lo «dreit d’autodeterminacion dels pòbles» es estat emplegat per destrusir un concurrent, l’impèri Àustro-Ongarés, concurrent que desvolopava un federalisme, un poder per cada pòble (a l’epòca territorialament pln definit) ; e donc quora los interessa lo «dreit d’autodeterminacion dels pòbles», Paris e Madrid l’emplegan, mas quora veson una perda de poder, sabon castigar lo pòble que vòl far parlar la democracia.
La division dels pòbles es primièr aqueles imperialismes parisencs e madrilencs que l’an fabricada en Euròpa, en divisar : los territòris bascos, catalans, e flamencs (neerlandeses), tanben en fasèm la guèrra a l’Alemanha (per la França), alara que la populacion de la Lorrena-Alsàcia èra basicament germanica, e que la francofòna èra pas en dangièr, pas mai qu’en Sarrland aprèp 1945.
Lo projecte politic dels Franchimands es un imperialisme de netejament lingüistic, per amassar moneda e pagar l’estructura administrativa e bonapartista francesa, ges pel «bonheur intérieur brut» dels pòbles concernits.
Donc, ambe aquel imperialisme, vesèm plan que la dita reforma territoriala francesa es de fum politic per aucupar l’empont mediatic e non parlar de la realitat, adaptat l’Estat francés a la pujada de la creissença economica de la region, e non pus gerir l’expansionisme parisenc. La realitat es clara : l’economia es pas la basa de la politica parisenca, dels jacobins, la basa es de pura ficcion nacionalista d’expansion per enganar los pòbles sotmetuts a la santa paraula republicana francesa.
E aiçò pauc impòrta la color politica presenta a Madrid o París. La «réforme territoriale» serà sonque un biais de re-centralizar l’Estat, vist la pensada unica que puja a París non podrà èstre d’una autra manièra que la preparacion de l’arribada al poder del FN e d’aquesta quita pensada. Manolito Valse, immigrat catalan en Iscla-de-França, val pas melhor que Louis Aliot, immigrat d’Arièja en Catalonha del nòrd. Napoleon èra còrse, Cromwell, gallés, Hitler, austriac, Stalin, georgian, Franco, gallician, Mussolini, sicilian, Garibaldi, nissart, e son totes estats la clau del desvolopament d’un nacionalisme d’expansion per la nacion imperialista que los an arcuelhits.
Es urgent de pensar que las regions, las províncias, devon pensar en elas-meteissas, ontologicament las accions politicas que lor seràn necitas e non pas esperar de Madrid o París, quicòm que lor serà sempre malefic ; lo procèssus ciutadan e democratic es bravament en camin e de faiçon exemplara en Catalonha e Aran (Principat de Catalonha).
