Aqueste estiu i a un fòto qe m’a agradat fòrça, e aquesta :
Es una fòto de Antoni Luesma Gari, pausada sobre la pagina FB meuna.
Aquesta fòto m’agrada perqué ? Es un exemple de bilingüisme per aisina del torisme… causa que las vilas occitanas sábon pas far.
De mai, aquesta signaletica bilingüe explica tanben fòrça causa d’Euskal Herria, província d’Euskadi.
Vitòria es lo nom donat pendent lo reialme de Navarra (serai pas nostalgic d’aquel reialme, totun), 300 annadas d’oficialitat d’una lenga latina, decidada al Parlament de Navarra, en Bearn ! Es En Miquèu Grosclaude que ne faguèt l’explicacion dins un libre publicat per Per Noste, aquò farà mai de 30 annadas ! Lo malastre es que los franceses e los espanhòl li pensa coma un nom d’origina espanhòla ; l’excepcion frnacesa es l’ignorança, e çaquelà l’an encara al ment l’expression «de France et de Navarre»… Expression ridiculizada a partir del moment que lo Parlament de Navarra a abandonat lo dreit de fabricar la legislacion en mans dels poders parisencs, en setembre 1791. Aquel abandon es una pietat per la dignitat occitana, e gaire ne fan memòria, es una vergonha que los Bascos, els, an encara en cap. Car es plan Joana d’Albret qu’a autorizat la Bíblia en lenga basca, e en lenga de Bearn, lo bearnés. Avèm abandonat totas aquestas informacions, al moment de l’indignitat d’Enric III de Navarra que preferisquèt la corona franca (sense Parlament) que la dignitat de Navatta e son parlament ! Aquesta fòto explica VITÒRIA coma una victòria de Navarra, mas la desfaita d’Enric III de Navarra, desfaita qu’es devengut un sindròma politic de los que pújan a Paris, e qu’oblídan los dires politics del país nòstre. Los bascos an plan rason de se mesfisar dels Bearneses, amai per extension dels Occitans sotmetuts al sistèma francés de pensar la politica dempuèi la Terror.
Ambe Gasteiz vesèm qu’al mièg de l’ALAVA, una region de lenga majoritària espanhòla, lo basco es valorizat ; La província d’Euskadi installa una societat ciutadana, juridica, pas simplament ligada a la lenga, quitament se Gasteiz es valorizat. Vesèm un modèl per Occitània d’anuèch. Gasteiz es la lenga basca, en tota dignitat.
Aquesta fòto es donc presa per un amic FB catalan ; aital podèm realament pensar que l’amic catalan a en cap un saber sobre aquesta situacion lingüistica e politica que l’occitanisme a pas cap al ment, benlèu un passeron, mas pas gaire una educacion politica de granda qualitat per la dignitat dels pòbles manténer, coma autriá poscut escriure un poèta del Reialme de Navarra installat a Nerac dins la famosa cors de l’Albret.
Acabarai aquí perqué aquesta fòto es d’un grand interès politic europèu… e donc podriam dire mantunas causas mai longassas sul tèma. Vesèm que la lenga serà tanben un argument toristic, tot simplament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada