Quand un mèdia Internet fa FLÒC !

Cal felicitar aquestes dos joves bretons per aver far avançar la justícia francesa, e l’acte d’emplec de la lenga bretona (amai de las autras per jurisprudéncia).

N’i a que s’imagínan que l’installacion de la lenga francesa se faguèt sense castig contra las populacions ; e d’autres que s’imagína que per recuperar la dignitat de las lengas mesprezadas se farà per las letras, l’universitat, las escòlas, l’ensenhament (coma se lo modèl irlandés èra pus dins los caps), o la musica, la creacion culturala (coma se la cultura podriá pas èstre sense la lenga, e simplament una referéncia lingüistica idealizada)…

Uèi i a mantunas manièras de far avança la dignitat lingüistica per laslengas meprezdasas, los actes de justícia, l’actitud de cadun fàcia al sistèma, la lei francesa, e lo sistèma europèu de las cors internacionala de justícia per far condamnar l’Estat francés per non respectar aquesta dignitat.

L’afar de Bretanha ajudarà per far avançar la causa car es un potencial de condamnacion francesa al nivèl europèu ; e pauc a pauc las condamnacions aumentent, l’Estat francés aurà de pagar per las estupiditats aquestas, e quora n’aurà pron de pagar, cambiarà sas leis, las farà enfin democratica.

Mas aiçò impausa un ensenhament breton, occitan, catalan, còrse, savosian, alsacian, en combat juridic contra l’Estat francés ; e aquí i sèm pas encara arribats ! Las letras sufiràn pas, es plan evident que cal una formacion pron completa per combatre l’Estat francés, letras, pedagogia, conceptes en sciéncias politicas, juridic, comunicacion, (e segurament bravament plan d’autras causas). I a pas cap formacion al nivèl que cal actualament.

Lo franchimand normalizat farà remarcar qu’es de la lora fauta d’aver demandat un traductor de breton, e alara que o devon pagar ; cal dire que la remarca es d’un professor en «langue régionale» que me zo faguèt ; es al mens la pròba qu’a mestièr e de faiçon urgenta,d’una formacion en politica lingüistica, per saber coma es bastida, e donc s’es en plaça, en,sneha la «langue régionale», es un pauc a causa d’una debuta de politica lingüistica, mas oblída qu’es lo dreit e la lei 101 qu’a fait avançar lo francés al Quebèc, e non pas las letras francesas !

Aital un còp de mai, l’Union Europèa a la pròba que las institucions francesa –aquí la justícia- es una aisina de repression lingüistica ; car s’èra pas estat, i auriá agut, al pus naut de la diplomacia francesa, un foncionari per explicar que jamai un foncionari a agut de demandar lo breton en justícia, e donc qu’i a pas de demanda, e que totes los ciutadans son content ambe lo sistèma. Es çò que se debana ambe l’institucion Éducation dicha Nationale quora son questionat al Sénat o a l’Assemblée nationale.

Donc per mantunas rasons, e perqué lo FLÒC’HINGTON es aquí, nos devèm felicitar qu’aqueste afar fosquèsse publica, politica e publicada.