Planificacion lingüistica e Politica lingüistica
Louis-Jean Calvet es pron conegut per la seuna bibliografia e sa biografia al entorn d'un tèma, la sociolingüistica. Es d'Occitània, podriá èstre de Singapor tot parier, Occitània dona cap valor a l'afar (mas sembla important d'o saber per la biografia), es professor a-z Ais-de-Provença, e pòrta un messatge descriptiu pron clar el nivèl lingüistic, e en lenga francesa. Aital dins lo seu libre "La guerre des langues - et les politiques linguistiques" ajuda a la pensada occitanista sul fial de la militança per la nòstra dignitat lingüistica, de las nòstras dignitats lingüisticas planetàrias.
[...]
Capítol 10
Politica lingüistica e planificacion : las primeirias.
Los cinc capítols que son abans donávan totes, ambe l'angle plural, lo meteis subjècte, la faiçon que los locutors vívon e gestiónan lo plurilingüisme. Avem tractat dels tèmas diferents (familha, mercat, lengas veïcularas, etc.) e i avem emplegat las primeirias diferentas (enquèstas per questionari o per observacion, descripcion de lengas, tornar bastir l'istòria de las lengas a travèrs l'estudi de documents, etc.). Mas dins aqueste cas, quinas siaguèssen los tèmas e las primeirias, la leiçon de las nòstras analisis e de nòstras enquèstas es la mesma : darrièr los rapòrts de lengas, son los rapòrts socials que s'i trapa, e que testimonèjan dels fenomèns lingüistics que descrivem. Anem ara daissar aqueste camp de batalha, aquesta gestion in vivo del plurilingüisme e dels rapòrts entre las lengas per ne venir a la gestion in vitro d'aquestes fenomèns, es de dire a l'intervencion dirècta o volontària dels poder politic dins lo maine lingüistic. E, per debutar, anem dins aqueste cortet capítol botar al clar mantunes mots claus, prepausar mantunas definicions que emplegarem en punts de referéncia.»
Es un libre essencial pels franceses, ESSENCIAL, e pels occitans/nas entà saber ont ne son, de la planificacion o de la politica linguisticas.
« Se parla fòrça de politica lingüistica e de planificacion lingüistica dempuèi mantunas annadas, dempuèi qu'en 1959 lo lingüista american E.Haugen a portat l'expression language planning dins un article consacrat a la situacion lingüistica de Norvèja.[...]»
L'Institut d'Estudis Occitans a portat sus las seunas pichonas espatlas, de mai en mai bèlas çaquelà, las doás causas lingüisticas que Louis-Jean Calvet ne parla. Mantunes an volgut far parier, e vist lo trabalh enòrme, l'escasuda es estada mens bèla, veire bravament desproductiva. Sol damora l'IEO, d'autres fan de faiçon militanta e puslèu politicament orientada de decision lingüistica politica, d'autres fan de planificacion sense saber çò que es la planificacion ; e l'IEO soleta capita de poder duèrbe mantunas pòrtas, ambe los seus pichonèls mejans e l'abséncia de reala volontat politica ; es que las causas van cambiar ? Es que los politicians/anas legiràn Louis-Jean Calvet ? L'IEO es tanben criticable, e espèra tanben la vòstra participacion, demandatz a David Grosclaude, lo seu president.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada