arcuèlh

dissabte, de gener 27, 2007

L'inquisicion lingüistica francesa

Es l'istòria comparada sul continent europèu de dos fenomèns istorics similars, que l'empont irreal n'es lo mite nacionalista de las "frontières naturelles" per França e lo seu rei o president e la cresença planhièra per la glèisa d'una anciana secta scientista e vaticanesca.

De peguessas en colhonadas,

la Tèrra vira e vira encara !

Lo lengocentrisme debutèt en França al sègle XVen, quand la revolucion coperniciana descapitava lo geocentrisme.

Lo geocentrisme es lo sistèma astronomic de Ptolemèu (debuta al IInd s. ap J.C.) – que foguèt donc en vigor dincal XVIen sègle) segon que la Tèrra, immobila, es lo centre de l’univèrs al torn de que capgira l’ensemble dels astres. La «revolucion coperniciana» -segon l’expression del filosòfe alemand Kant- anava bolegar la sincièra perspectiva e desvalorizar lo concèpte de geocentrisme.

La passa a l’eliocentrisme (lo solelh concebut tal lo centre de l’univèrs) es pas encara establida per Copernic (1473-1543) sus las pròvas scientificas mas, dins una bèla mesura, sus consideracions irracionalas empruntadas a la tradicion. E çaquelà, lo solelh sèra rei en França.

1470 sus consideracions reala e irracionalament politicas destoticas, lo francés es devengut la lenga unica del reialme de França, una manièra politica de veire que serà reinterpretada en junh de 1992 per un poder socialista e republican en França, la filha ainada de l’empèri catolic; 1470 siá set ans aprèp aver matat lo poder ducal d’Aquitània, que l’ignominia istorica francesa explica d’Anglatèrra per legitimar la conquèsta armada e violenta. Tot deveniá possible quitament irradicar l’emplèc de la lenga oficiala de la principala religion del país e d’Euròpa, lo latin ; dins lo Ducat d'Aquitània èra pas lo monolingüisme per l'administracion, nimai la religion unenca d'Estat, lo Parlament fasiá las leis bilingüas abans l'arribada dels franceses, en gascon (occitan de Bordèu) e latin.

Per l’eliocentrisme caldrà esperar Galilèu per donar mantunes arguments racionals e assumits per las consequéncias filosoficas, ambe la mesa sus pès d’un modèl voidat de la seuna significacion simbolica e religiosa –car sotmetut a l’intelligibilitat matematica – e jutjat d’ara enlà mai vertat que lo monde aviat de la perspectiva.

Çaquelà, lo geocentrisme fai encara partit de las «evidenças primièras» e es, per exemple, d’aprèp aquestas illusions que sem reglats per la distribucion del temps.

Lo lengocentrisme l’ausissem encara car mantunes explícan que cal ben parlar francés, lo sol francés, per èstre net e intelligent, o car l’apreneson d’autras lengas pausa problèmas, pels ciutadans de França que an la "malastrada de parlar patois" ; e me demandi se los franceses serián pas d’aquestes que preferísson imposar lo francés per assegurar una melhora comunicacion lingüistica sus la planeta, coma lo rei d'un còp èra zo pensava, coma quand la Tèrra èra planhièra e que la religion èra la solucion als miracles o despotismes del sant rei catolic, o govèrn a la gueissa de Jupitèr.

Lo lengocentrisme francés a decretat unilateralament l’universalitat republicana e liberatritz, veire egalitària e fraternala, ambe l’emplèc del sol francés, «per melhor s’entendre e se comprendre», las consequéncias educativas son encara vertadièras, e aquò bravament aprèp 1470…

E malgrat que lo mandarin siaguèsse la primièra lenga mondiala, lo russe la primièra lenga europenca ambe l'alemand, l'espanhòl e lo portugués las lengas que seguísson l'índo, e donc los solelhs lingüistics novèls, los franceses vívon sus una autra planeta mondiala que se pensa per unitat lingüistica, aital en França se parla francés, en Espanha se parla espanhòl, en Itàlia se parla italian, en Suïssa se parla suïsse, en Belgica se parla belga, en l’ex-URSS se parlava URSSecian, tot un programa encredible per los que párlan mantunas lengas, la majoritat de la planeta. Un programa lingüistic encara assumit per mantunes òmes politics franceses, tal Sarkozy, Balladur, de Villiers, Megret o Le Pen, veire tanben Chevènement e Frêche. E se zo pènsan aital, dèu èstre vertat, de la vertat vertadièra, non ? Mas lo mai grèu es que aquesta teoria pòrta una extension, quand a l’interior de mantunas frontièras naturalas auto-decretadas liberatriças, lo francés pensa que se parla encara una sola lenga sus la planeta : l’anglés. Un francés normal parla anglés a l’estrangièr, en aplicar aquesta teoria matadoira per la lora pròpria lenga ; la lora esquisofrenia es lingüisticament sancièra.

"La Tèrra es planhièra", aquò fa rire lo meu quite vesin portugués, tant jove, inocent e racista que es, auèi dins una desconeguda tèrra d'Union Europenca, al XXIen sègle …

E per rasons lingüisticas, los franceses son los inquisidors papistas que lo monilh es pas Roma, mas Paris, e çaquelà quand los quebequeses i van en visitas, i vèson mai d’anglés qu’a Québec ciutat. L’inquisidor francés es paradoxal. L’inquisicion lingüistica francesa debutèt clarament ambe lo directòri, una mena de plutocràcia revolucionària installada per las armas, puèi lo papa republican e colonialista Jules Ferry, aital l’inquisicion lingüistica francesa se desvolopa del XVIIIen s. dinca auèi, las vint darrièras annadas del regne de JC -Jaquòta pels Lemosins- a l’Elisèu seràn caracterizadas per mantunes discorses ipocrites a l'estrangièr sul tèma de la "diversité linguistique" (messatge unicament per l'exterior, e coma las "frontières naturelles" son pron eficaças l'idèa a pas capvirat l'administracion bonapartista intèrna), sense relambi e ambe un vam que fa pujar l’ignorància lingüistica sul mai polit òscar jamai donat, l’òscar per l’Éducation Nationale que determina la mai bèla colhonada o puslèu simplament la palma de la peguessa lingüistica planetària.

L’istòria de l’inquisicion lingüistica francesa es pas acabada, per malastre, e segur que durarà mai de temps que lo geocentrisme.

1 comentari:

tianshangfei ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.