arcuèlh

dilluns, de juliol 16, 2007


Coma èstre pas francés ?

Es una question que me soi pausada aqueste maitin en passar davant lo quiòsc de jornals, en veire Libération, Libération avètz plan legit !

Segon las leis de mercat lo jornal Libération -de París- es d'esquerra, car cal ben far pagar los que vòtan a l'esquerra l'informacion pasterizada a la mòda parisenca.

Senon lo primièr dorsier d'estiu de Libération -me vengas pas culforrat!- es «comment peut-on être français ?», avètz notat pas "française", francés es mascle !

Èstre francés es un nacionalisme revendicat, una "tendance" segon lo jornal d'esquerra, una tendença politica ben segur, una tendença que Sarkozy ne seriá lo sol rebat.

Tendença o tendéncia segon lo Grand Diccionari Occitan d'en Cantalausa : enclinacion, pulsion, idèas politicas, filosoficas, artisticas ; orientacion. E avem la frasa : Aver tendéncia a far çò mal puslèu que çò ben.

Lo nacionalisme es una idèa, cèrte, mas pas una pulsion del moment per França, l'es sempre estada nacionalista, e puslèu de granda expansion !

Aquesta introduccion es plaçada devath una fòto de primièra pagina que i a tres personatges vestits de las tres colors "tradicionalas" [vos farai pas l'istoric, vos fariá rire !!], darrièr una paret de brica roja que se sap pas bien d'ont son.

Lo primièr títol es d'esquerra, segurament : «L'identité nationale, une nouvelle frontière», benlèu que lo tèma de la frontièra vos escapa, mas en França son "naturelles" las frontièras... e Los Pirinèus ne fan la pròva acarat a la volontat d'envasion d'Espanha al sud del reialme, las frontièras del reialme son devengudas naturalas e lo simbòl es estat emplegat dins lo meteis sens aprèp 1971, al moment del cambiament de la Fête de la Fédération en Fête Nationale, lo bonapartisme debutava, e se cervava un cap, n'a trapat mantunes ambe lo directòri e aquel trapèt Bonaparte, tot un sistèma de govèrn borgés de l'Estat.

D'aquesta frontièra naturala de l'identitat, segon lo jornal d'esquerra, Nicolas Sarkozy ne faguèt un enjòc major, e «forçèt l'esquerra de donar sul meteis terrenh», «tèrra longtemps oblidada» segon lo meteis jornal d'esquerra, e segurament internacionalista ?

Laurent Jaufrin dins lo seu editorial ne vei un fenomèn emergent, basta s'aviá pas jà dins las paginas seunas jà tractats lo subjècte pels autres Estats e dempuèi mai de 30 annadas !

Mas lo melhor es la tresena pagina, car manca dins aqueste article çò que es l'istoric de la paraula "nation", mas fauta pas un descriptiu de l'imaginari Libération a prepaus de la seuna geografia politica d'aquesta identitat nationala francesa : «Une nation en commun, pas forçément la même - A Lyon, à Paris ou dans le Nord, «Libération» a posé la même question : "Etre français, ça veut dire quoi ?"»

De passejada que n'i agut de famosa en filosofia, Montesquieu e Montaigne, mas son devenguts de libre de plan polit nom per la literatura expansionista francesa, aquí dins Libération es devenguda una mièg pagina.

Jà avètz remarcat que la nacion es aquí unica, e que lo concepte de ciutadanetat a desaparegut, es ben la seguida del cambiament ideologic aparegut tre 1791, ambe la Fête Nationale del 14 de julhet, de la federacion sem passat a la nacion, dels «pòbles de França» segon lo rei, que malgrat que siaguèsse pas etnològue sabiá al mens çò que èra França car l'aviá governada abans. Es una problèma redaccional o un problèma de cervèl parisenc, sabi pas donar una responsa ?

E «la nacion l'avem en comun», coma los Argerians abans que devenguèssen independents 1962, vesem aquí la nocion de frontières naturelles amoviblas, en foncion dels bessonhs del moment, de la «tendença». E s'oblida sempre la question lingüistica, coma per astrada, benlèu aquesta d'esquerra ?

Mas coma cada francés es unic, e que «Libération son d'esquerra», i a çaquelà forçadament diferéncias : «pas forçément la même», es benlèu aquí lo desvolopament de la pensada d'esquerra de Nicolas Sárközy de Nagy-Bócsa ?

Non, pas brica, es la constatacion d'una pichona passejada -modèrna : es pas ges question de passadisme, sem d'esquerra, pichona passejada, donc, dins lo país-Estat format al entorn de París, la pichona Iscla de França de la debuta dels capecians, e de la redaccion de Libération. Mas ont son estats per veire aquestas diferéncias tant d'esquerra ? A Lyon e dins lo nòrd (francofòne segurament).

Pas en Corsèga, en Euskadi, en Bretanha, en Elsàcia, en Savòia, e quitament pas dins los condominiums d'oltra-mar, Sint Maarten per exemple, encara mens dins lo país dels patoeses, Occitània es oblidada sempre e faita de mantunes patoeses o "lengas d'òc" [segon l'administracion francesa, los ministres e prefèctes e ... la redaccion de Libération], mas aquò n'en podem pas escriure una linha, seriá èstre de dreita !

Libération lo jornal comic francés, jornal de l'esquerra que sap pas coma es estat fargat l'exagòne continental parisenc, dit, a la debuta, Iscla-de-França, puèi França !

Cal rassegurar Libération, soi pas francés, e soi ciutadan democrata de França, dempuèi mai de tres generacions bòrd que ma familha, blanca de pèl [donc pas de problèma de visibilitat, per France 3 e Radio France], a segurament un moment donat collaborat al sistèma francés, mas a jamai emigrat endedins las frontières naturelles, mas sonque dedins los conceptes universals franceses d'Estat centralista, e mantunes an fait de resisténcia al poder dels lòctenents del rei o dels reis-emperadors, e puèi dels prefèctes de París o presidents-reis...

Je ne suis pas français, Monsieur Libération, .... e ne soi bravament content !!

1 comentari:

Roger T. ha dit...

Interessant bloc, i interessant reflexió. No entenc algunes paraules occitanes, però en general ho entenc tot bastant bé. A França, deu ser com a Espanya on, com deia el gran escriptor Josep Pla, el més semblant a un espanyol de dretes... és un espanyol d'esquerres. I és que, això de les dretes i les esquerres, només els serveix a aquells que tenen un Estat. Salutacions.