arcuèlh

dimecres, de febrer 18, 2015

Antidemocracia francesa 49-3, Valls òbra.

L’Estat francés fabrica la «representativitat» per explicar als pòbles que son representats ; es una falordissa francesa de mai, per enganar los pòbles dels ciutadans de l’Estat actual ; mas l’engana èra d’una autra dimension ambe los reialistas…. que 1789 lor a copat lo cap ; d’unes pensan qu’èra sanitós. Mas dempuèi La Terreur, la borgesiá, en fasent sortir la casta d’abans,  a plan comprès los dangièrs que podián èstre los pòbles autonòmes, que se vòlon prendre en carga. la casta de l’ancian poder se èra pas lo cap copat, èra sul camin de Lorrena.

Passèm sus mantunes periòdes franceses d’expansion continentala. E arribèm a l’aprèp guèrra de 1939-45, aprèp que lo parlament de representants, a Bordèu, votèt los plens poders a Pétain, socialistas comprès.

Donc De Gaule qu’explicava que «Les Français sont des veaux», a creat un sistèma constitucional de representacion parlamentària qu’es tot levat democratica. Ara sabèm que De Gaule aviá rason pel qualificatiu, sobretot quora  a la television francesa en 2015, i a encara 56 % dels tele-espectadors que pensa -56 %!- que lo solelh vira al entorn de la Tèrra, coma mantunes falords integristas en Aràbia Saodita. Mas De Gaule per èstre segur de la continuïtat de la seuna santa republica (Debré l’a plan manipulat al referèndum de 1969), la republica cinquena engana pels pòbles sotmetuts, a creat lo concepte d’Article 49-3, un dels nombroses articles antidemocratics de la constitucion francesa, o del regionalisme d’expansion parisenca (pensi tanben a l’article 2 e 75-1, per las lengas parladas pels pòbles de França).

article 49-3

E aquò es sonque per una cambra, se creèt tanben lo Sénat qu’es la sola cambra parlamentària d’Euròpa per frenar las «estupiditats dels pòbles » sotmetuts pel regionalisme parisenc. E sabèm que còsta :

supression del sénat

François Mitterrand aviá jà donat idèa que lo sistèma li agradava, en contradiccion sancièra amb çò que diguèt pendent d’annadas e d’annadas ; la casta al poder non lo podiá acceptar sense acceptar sa damorança en viu, e la constitucion ajuda a la casta de damorar en plaça, contra los pòbles –aital sotmetuts- en França.

Mas anuèch es donc un ministre de l’economia que demanda a un filh de republican espanhòl de dintrar dins la dança (Manolito Valse), en oposicion sancièra o supausada (deviá èstre de comèdia politica abans), en oposicion ambe lo president François Hollande qu’a sempre agut mantunas modalitats d’un verbiatge per criticar aquel article 49-3 emplegat per la dreita ; coma èra de dreita aquesta constitucion, la critica d’esquèrra èra aisida per agradar al pòble –sentiment religiós- al pòble dels militants socialistas.

Ièr la burqa de la casta politica socialista al poder es tombada.

La constitucion francesa es un instrument contra loS pòbleS de França, totes sotmetuts o pas. e jà entendi, sonat dins las vals, los republicanistas franchimands, avugles ontologics, en Occitània, nos explicar la bontat del sistèma e nos cridar coma una evidéncia e es vulgar :

mon trou de fRança