arcuèlh

dilluns, d’agost 24, 2015

Ucraïna, lo jorn de l'independéncia

Anuèch, avèm lo jorn de l'independéncia de l'Estat d'Ucraïna ; e ne soi plan content d'o poder commemorar, malgrat la guèrra que Rússia* li pòrta sul costat Èst d'Ucraïna e en Crimèa. Mantunes jorns abans, Marie-France Garaud, granda elegia del nacionalisme francés, del replegament francés, anti-europeana vertadièra, explicava sus fRance CULture que Putin -lo regime rus actual- a ambe rason annexar Crimèa perqué «Crimèa es estada sempre russa». Se la frasa èra estada «Algèria es sempre estada francesa», serián en 1960, ambe coma ministre francés a l'interior un certan François Mitterrand, per l'interior de l'impèri que passa l'aiga blava nòstra, que passa lo «plein sud» coma díson los militants FM-BM en Provença, per las #regionales2015.
Per èstre clar, Crimèa es un territòri de l'ancian impèri turc, coma l'èra Algèria abans 1830. E coma l'a poscut escriure un istorian francés, Rússia es tanben un sistèma politic autanplan imperialista que lo francés. Aital Crimèa es estada annexada per Rússia al moment de la sortida de l'impèri otoman. La sortida l'an ajudada d'autres imperialistas britanic e francés, en aflaquir l'impèri turc. L'impèri turc aflaquit a fabricat un genocidi armenian, per non acabar e per pensar ne far parier anuèch contra los partesans de la pluralitat politica dins la Turquia de 2015. Marie-France Garaud es d'aquel camp politica, la violéncia d'una minoritat nacionalista, d'expansion violenta.

De l'impèri turc i son damorat, en Crimèa, una populacion que los regimes sovietic e rus an assajat de deportar, los Tàtars (i a mantunes sites Intenret per explicar çò que se debana ara en Crimèa annexada per Rússia (e coma occitan podèm pas oblidar que lo regime qu'agrada a Marie-France Garaud, lo regime de napoleon III a tanben aprèp Argèria, annexat Savòia e Niça ambe referèndum autanpauc democratic que lo referèndum de Putin) ; aquel pòble Tàtar sembla pas èstre conegut per la sapiença nacionalista francesa, coma o èra pas las populacions del Magreb (musulmana, cristiana o joisiva) ; es aquel nacionalisme que pensa que sa pensada es la melhora per l'Union Europèa, non pas per la fortificar la patz en Euròpa, mas per la destrusir per contunhar las estupidas guèrras que los pòbles europèus an suportat ambe l'expansionisme ontologic francés, ajudat pels russes o angleses...

Nos cal recordar qu'après la guèrra de 1939/45, se parlèt d'una intangibilitat de las frontièras sul continent europèu, per evitar las guèrras etnicas, lingüisticas o religiosas ; l'afar Iogoslava debutèt lo problèma e la Rússia del regime expansionista n'a près arguments diplomatics e politics (es aisit d'èstre contra un pòble qu'a pas d'organizacion administrativa ontologica, pas d'Estat). Es per aquesta rason que la situacion intenacionala de Catalonha serà talament aisida, e interessanta per tot desvolopament d'una Euròpa de patz, mas totes los poders madrilencs sembla a las idèas d'una Marie-Frnace Garaud. Es aprèp München, 1936 que lo pacifisme europèu a daissat invadir la partida alemanda de la Tchecoslovàquia (es de dire ont se parlava alemand), e donc en granda partida la Tchequia actuala. Marie-France Garaud es del camp de los que daissaràn un novèl Hitler fabricar un novèl impèri etnic sul continent europèu, al XXIen sègle. Son d'aqueles nacionalistas que refúsan un dreit per las minoritats lingüisticas, son pel netejament lingüistic, coma Hitler èra pel netejament de la societat ambe las règlas del blanc alemand que governa e que decidís quina umanitat es bona o pas ; aital los josius, gais, rròms, comunistas èran pas del bon costat de la barca nazi.

Marie-France Garaud es d'aquel bòrd politic, lo netejament etnic. Marie-France Garaud es del camp de los que fan la promocion de Maurice Barrès a Cogolin, en Provença.

La guèrra que se debana en Euròpa actualament, e qu'es manipulada per una màfia politica russa afidada al regime ortodòxe moscovit, teocracia politica, agrada a Marie-France Garaud ; Mazarin o Richeliue devon èstre grands amics d'aquel nacionalisme francés ; e las idèas de Marie-France Garaud en Euròpa, non son solucions, son lo problèma europèu d'anuèch, e donc coma se vòl una votz rasonabla de fRança, cal dire que la votz de Marie-France Garaud es la votz dangierosa de fRança en Euròpa.
Es pietadós de pensar que sa revendicacion del gaulisme istoric, l'etiqueta que se dona, fosquèsse encara e encara acceptada per las redaccions parisencas sense poder li donar una responsa fòrta : «escotat Garaud sètz del bòrd politic d'Hitler e vos n'en rendètz pas compte».

Donc es ambe plaser qu'anuèch festejarai la democracia e l'independéncia ambe l'intengibilitat de las frontièras d'Ucraïna.