Anuèch, avèm lo jorn de
l'independéncia de l'Estat d'Ucraïna ; e ne soi plan content d'o poder commemorar, malgrat la guèrra que Rússia* li pòrta sul costat Èst d'Ucraïna e en Crimèa. Mantunes jorns abans,
Marie-France Garaud, granda elegia del nacionalisme francés, del
replegament francés, anti-europeana vertadièra, explicava sus
fRance
CULture que Putin -lo regime rus actual- a ambe rason annexar
Crimèa perqué «Crimèa es estada sempre russa». Se la frasa èra estada «Algèria es sempre estada francesa», serián en 1960, ambe coma ministre francés a l'interior un certan François Mitterrand, per l'interior de l'impèri que passa l'aiga blava nòstra, que passa lo «plein sud» coma díson los militants FM-BM en Provença, per las #regionales2015.
Per èstre clar, Crimèa es un
territòri de l'ancian impèri turc, coma l'èra Algèria abans 1830. E coma
l'a poscut escriure un istorian francés, Rússia es tanben un
sistèma politic autanplan imperialista que lo francés. Aital Crimèa
es estada annexada per Rússia al moment de la sortida de l'impèri
otoman. La sortida l'an ajudada d'autres imperialistas britanic e
francés, en aflaquir l'impèri turc. L'impèri turc aflaquit a fabricat un genocidi armenian, per non acabar e per pensar ne far parier anuèch contra los partesans de la pluralitat politica dins la Turquia de 2015. Marie-France Garaud es d'aquel camp politica, la violéncia d'una minoritat nacionalista, d'expansion violenta.
De l'impèri turc i son damorat, en Crimèa, una
populacion que los regimes sovietic e rus an assajat de deportar, los
Tàtars (i a mantunes sites Intenret per explicar çò que se debana ara en Crimèa annexada per Rússia (e coma occitan podèm pas oblidar que lo regime qu'agrada a Marie-France Garaud, lo regime de napoleon III a tanben aprèp Argèria, annexat Savòia e Niça ambe referèndum autanpauc democratic que lo referèndum de Putin) ; aquel pòble Tàtar sembla pas èstre conegut per la sapiença
nacionalista francesa, coma o èra pas las populacions del Magreb (musulmana, cristiana o joisiva) ; es aquel nacionalisme que pensa que sa
pensada es la melhora per l'Union Europèa, non pas per la
fortificar la patz en Euròpa, mas per la destrusir per contunhar las estupidas guèrras
que los pòbles europèus an suportat ambe l'expansionisme ontologic
francés, ajudat pels russes o angleses...
Nos cal recordar qu'après la guèrra
de 1939/45, se parlèt d'una intangibilitat de las frontièras sul
continent europèu, per evitar las guèrras etnicas, lingüisticas o
religiosas ; l'afar Iogoslava debutèt lo problèma e la Rússia
del regime expansionista n'a près arguments diplomatics e politics (es aisit d'èstre contra un pòble qu'a pas d'organizacion administrativa ontologica, pas d'Estat). Es per aquesta rason que
la situacion intenacionala de Catalonha serà talament aisida, e interessanta per tot desvolopament d'una Euròpa de patz, mas totes los poders madrilencs sembla a las idèas d'una Marie-Frnace Garaud. Es
aprèp München, 1936 que lo pacifisme europèu a daissat invadir la
partida alemanda de la Tchecoslovàquia (es de dire ont se parlava alemand), e donc en granda partida la
Tchequia actuala. Marie-France Garaud es del camp de los que
daissaràn un novèl Hitler fabricar un novèl impèri etnic sul
continent europèu, al XXIen sègle. Son d'aqueles nacionalistas que refúsan un dreit
per las minoritats lingüisticas, son pel netejament lingüistic,
coma Hitler èra pel netejament de la societat ambe las règlas del
blanc alemand que governa e que decidís quina umanitat es bona o
pas ; aital los josius, gais, rròms, comunistas èran pas del
bon costat de la barca nazi.
Marie-France Garaud es d'aquel bòrd
politic, lo netejament etnic. Marie-France Garaud es del camp de los que fan la promocion de Maurice Barrès a Cogolin, en Provença.
La guèrra que se debana en Euròpa actualament, e qu'es manipulada per una màfia politica russa afidada al regime ortodòxe moscovit, teocracia politica, agrada a Marie-France Garaud ; Mazarin o Richeliue devon èstre grands amics d'aquel nacionalisme francés ; e las idèas de Marie-France Garaud en Euròpa, non son solucions, son lo problèma europèu d'anuèch, e donc coma se vòl una votz rasonabla de fRança, cal dire que la votz de Marie-France Garaud es la votz dangierosa de fRança en Euròpa.
Es pietadós de pensar que sa
revendicacion del gaulisme istoric, l'etiqueta que se dona, fosquèsse encara e encara
acceptada per las redaccions parisencas sense poder li donar una
responsa fòrta : «escotat Garaud sètz del bòrd politic d'Hitler e
vos n'en rendètz pas compte».
Donc es ambe plaser qu'anuèch
festejarai la democracia e l'independéncia ambe l'intengibilitat de las
frontièras d'Ucraïna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada