Immigracion e extrèma-dreita : las errors francesas

L'extrèma-dreita fa circular comparason istorica (fotografia junta) ; las fotografias de l'ignorança francesa son particularament similaras a la granda ignorança francesa, quitament a l'internacional (mas malastrosament la fotografia simplista dels mèdias de cada jorn de la manipulacion de massa del jacobinisme). L'extremisme de dreita o d'esquèrra se bastís sistematicament sus aquelas ignoranças dels pòbles.

10 ans, 1 milions d'immigrats (que belcòp de musulmans mas pas sonque), 6 milions d'abitants an recebut mantunes 1 milions de migrants ; pro pauc integristas musulmans i nasquèri (levat en defòra de "Província de Cataluña" ; En Espanha sovent); cap veitura cramada pels cap-d'ans ! Es Catalonha que los migrants son devenguts independentistas e parlan sovent melhor catalans que los Andaloses importats per Franco per destrusir Catalonha, e la gròssa borgesiá ispanholistas per lors entrepresas ; se l'integracion se debana mal, es sul compte deficitari de la situacion coloniala anciana francesa (diplomacia e armada, mas atanben la republcia jacobina), e la basa de l'Estat francés (l'administracion es bonapartista, e una certaina vision de la chefferie ; sovent integrat dins los emplegats per una salutacion devenguda costumièra e rudicul « bonjour chef » que se podrà entendre dins los mercats quand un filh de berbèr nos parla), La Terreur e la confusion entre ciutadanetat e nacionalitat. Lo PIB de Catalonha es aquel dels Païsses-Baisses o del Danemark, ara. Se podrà pas dire qu'es pas la fauta de l'aumentacion de la populacion e de l'integracion dels migrants dins una societat duberta e dinamica per disctribuar a totes l'identitat nacionala catalana e trabalhar pel futur amassa en lenga catalana ; lo catalan es la granda lenga d'integracion PER TOTES, es pas la lenga d'una elita coma per l'occitan d'ara dins lo sistèma republican d'ensenhament.

Extrèma-dreita damora avuglada e per influéncia clara dels mèdias (que fan una opinion que 85% parlan dempuèi París), e sortís fòto per castigar la migracion e los novèls refugiats

E tot lo messatge d'extremistas es tòrt ; una abséncia de politica lingüistica pel breton o per l'occitan, per exemple (amai l'arpitan, lo catalan, lo basco, lo còrse, l'alsacian e mosselan, lo flamand e totas las lengas de las colonias d'oltra-mar) fabrica aquelas ignoranças cumuladas dins totas las nacions (antropologicas) de l'Estat francés, especialament aflaquidas per un sistèma cultural e lingüistic francés militarista e destructor de l'èime dels pòbles e de la naturalitat de la transmission dels sabers: 

Amai es oblidat que l'immigracion version francesa fabrica sovent ambe una psiquanalisi un pauc dels filhs de migrants-refugiats, fabrica sovent un pauc de tot, politicament, mas sovent pas la color politica similara qu'es decribuda aquí :

 

E quand una Ongria ambe un sistèma politic qu'aplica la vision entenduda dins las glèisas catolicas, vision d'una societat sense migrants o refugiats (en contradiccion ambe la Bíblia e ambe un Papa d'anuèch, normalement, qu'explica ara que cal acuelhir los migrants), avèm donc una oblidança clara de l'istòria dels migrants ongareses que, en 1956, an fugit, e per una familha, al mens, son abitants de Neuilly e un dels membres es devengut president de la dreita francesa per la santa République française elegit al cap per viure a l'Elisèu pendent 5 ans. E de la boca d'aqueles immigrats qu'an capitat d'èstre melhor francés qu'un francés de soca (!), entendèm jamai una critica del sistèma politic francés, jamai, jamai, sonque reformetas, alara que cal tombar la taula republicana francesa, per ne farlabicar una autra mens parisenca, bravament mens parisenca.

O un autre qu'es filh de republican catalan, que socialista a Paris, qu'a plan comprès las institucions per damorar al poder, es devengut sceptic per devolopar una politica d'acuelh dels migrants d'anuèch.

Ambe tot aiçò, se cal pausar la question de l'interès de la migracion. Jà AlterEcoPlus nos explica l'arribada dels refugiats de las colonias republcianas francesa en 1962, dedins l'Estat francés de las trenta gloriosas francesas.