arcuèlh

divendres, d’agost 18, 2017

Atemptat de Barcelona, jà nais la polemica : la lenga de comunicacion

La lenga de comunicacion dels Mossos d'Esquadra no agrada als regionalistas d'expansion madrilenca, modèl Ana Colau, o Àngel Ros. Puèi de quina manièra l'atemptat es jà manipulat per assimilar los Independentistas a la sorga del problèma jihadista ?

Mas digun per explicar aiçò :  
Ni dins la premsa espanhòla, sempre partesana (El Periódico, El País, El Mundo, l'ABC, etc.), ni dins la premsa mondiala, estonent (levat per la francesa que trapa sas sorgas d'informacion sonque a Madrid). La causa se nòta dins la premsa basca, tanben...

Avèm aquí un problèma internacional ligat amb una causida politica de gestion de la polícia en Espanha, e a las règlas politicas d'un Estat dividit en autonomias que son viscudas a Madrid coma una plega o negacion del poder politic modèl franquista, valorizat a Madrid, encara, per una fondacion subvencionada per l'Estat.

Mas dins la nuèit jà se pensa al futur, per exemple, la revista de premsa francesa oblida ARA (e pas un site Internet d'informacion mençonat, nimai Vilaweb lo mai gaitat), lo jornal de referéncia dels Catalans despertats, puèi amb aquel jornal se podrà comparar las portadas causidas :
 





 
Lo mai tristàs es que SONQUE El PERIÓDICO (Barcelona) e EL PAÍS (Madrid) son legits a Paris.... e quitament pels jornalistas mandats sus plaça, a Barcelona, quand fan pas la revista de l'actualitat de Barcelona dempuèi Madrid !

Recentament un jornalista de AQUÒ D'AQUÍ se questionava e questionava un catalan, en Marçau Girbau, sul ròtle supausat tròp important o nefaste de la revendicacion lingüistica catalana ; se trapa alara dins lo camp dels militants que, sus Twitter, en Espanha, fan castig als Mossos d'Esquadra (tant valents e reconeguts aital anuèit per mantunes messatges), per aver primièr emplegat la lenga catalana per informar : 

Lo jornalista AQUÒ D'AQUÍ questionava sense saber que la repression lingüistica contra lo catalan es de cada jorn en Catalonha (Principat). ; e que los jornalistas internacionals que fan l'informacion dempuèi Madrid son aital los intruments d'aquela repression lingüistica de cada jorn, quitament un jorn de tristum per Barcelona, Cambrils e Alcanar ; tres luòcs pels atemptats d'ièr... segon los Mossos d'Esquadra que gaire de mèdias francesas an acabat d'explicar lo ròtle important.

Donc la question lingüistica es tornada quasiment al mièg de la nuèit, mas pas de la fauta dels Catalans, nimai dels independentistas, mas dels regionalistas d'expansion madrilenca, sul modèl franquista. 

Son escambis sense fin que lo resumit es clar, per clavar, los Mossos d'Esquadra an emplegat lo catalan, 30 segondas abans l'espanhòl (lenga de Madrid) e per rason d'aquò avèm aqueles escambis :

Aquò recordarà als Còrses l'entrada d'un discors d'en Talamoni en lenga còrsa.... un còp èra, puèi lo francés es arribat 2 min aprèp ; las protestacions francesas son estadas de la quita vergonha nivèl espanhòl. 

Se fau demandar qui a un problèma ambe las lengas, senon l'idèa etnista de la lenga coma element unic e basic de l'Estat, modèl franquista, modèl etnista e expansionista, modèl francés, modèl Ernest Renan o Jules Ferry ? Son pas los Catalans, son plan los ESPANHÒLS, coma lo jornalista de la pagina informativa AQUÒ D'AQUÍ !

Dins l'entrevista de Marçau Girbau, per anonciar una reünion a Les, Aran-Occitània, al mes de julh o junhsèga passat..

La responsa d'en Marçau Girbau val lo còp de tornar legir, e de multiplicar car sembla sempre la fauta dels militant per la sobrevida de las lengas que son fautius quand lo combat desrenga lo poder jacobin o centralista, e sa collaboracion politica (volontària o pas) que nega la dignitat a totas las lengas de l'Estat.