arcuèlh

dijous, de maig 05, 2011

Midi : quina geografia per Occitània

Se parla sovent de Midi dins la boca dels Franceses per parlar d’Occitània. Anèm despistar lèu los Franceses qu’an una granda ignorança de la geografia, es per aiçò que lor cal TGV o Thalis, o EuroTrens. Mas se sap pas sovent que la nocion de MIDI es pas sonque parisenca.

Midi a Brussels

Donc coma Brussels capita de destrusir lo neerlandés ambe l’imposicion de l’anglés coma lenga unica europèa, sabèm dempuèi Occitània, que París es en via de sotmission o provincializacion, regionalizacion ; los Parisencs arríban jà a l’estacion del Midi per dintrar en eurocomunion e assegurança politica.

E coma per Occitània, lo camin de fèrre aurà tanben un grand ròtle per lor abondar en migracion dels exilhats occitans… Aquestes exilhats auràn perduts lors ostals, e faràn fogals dins las banlegas de las torres (parisencas autres còps, uèi neerlandesas), als nauts dels immòbles dels barris rics de París, dins las pradas flamandas uèi. Ara la migracion pels parisencs arriba de mai luènh (d’Africa per exemple) e son installats a mai de 50 km del centre de la santa capitala. Brussels es tanben una migracion de la nauta tecnocracia, lèu serà la populassa mondiala, lo sistèma liberal li agrada las migracions.

Juec 3

Dementre aiçò los francofònes belgües son en cerca d’un ostal a Brussels, per Internet (normal), e lèu seriá plan d’o far en neerlandés, e òc lo neerlandés se dèu aprendre, la fenhantisa dels Franceses per aprendre una autra lenga que la lenga del poder, aquí es lo poder del mercat mondializacion, l’anglés, gaire lo neerlandés, es legendària. La coneissèm en Occitània. Val melhor aver un anglés per li aprendre l’occitan, qu’un Francés !

Lo Franceses an pas gaire valorizacions del neerlandés mai que l’occitan… «C’est qu’un patois de plus qui les fait chier d’apprendre», els preferíscan l’anglés o brusselish, logorèa novèla qu’assumís una mescla de la pauc-compreneson per la comunicacion oficiala e las leis europèas, e los simplismes ges literaris.

I a pas una istòria que se tòrna debutar, mas dins l’Istòria actuala, se podrà trapar parallelisme, es per aiçò qu’i podèm trapar nivèls per la semantica umoristica.

Se los pichons teissons nos mínjan pas.