arcuèlh

dilluns, de maig 30, 2011

Un novèl camp per la destruccion de l’environa : “la mer françAIse”.

Dins un bilhet recent fasiái l’elògia d’un libre sobre la podrariá entre Cassanuèlh e Santa Liurada d’Òlt. Los bastiments se devián installar sobre una superficia qu’a voidat la populacion occitana e italiana sobre las carrièras del mercat agrèsta del Sud-Ouest, sense cap assegurança de benastruda economica futura. Lo militarisme francés trabalhava per la gloriòla francesa… sempre perdèm sobre aqueste terrenh, sempre dempuèi Sedan. 1939 èra la debuta d’aqueste afar minja-espacis-agrèstes-utiles, 2010 lo licèu agricòl installat a desfaut de la podrariá, prepausa filiara per estauviar las resorgas agricòlas, aprèp las aver destrusidas lo ministèri de la defensa a passat lo nenet al ministèri de l’agricultura ambe la dubertura dins las annadas 1950 d’una escòla agricòla, e uèi lo modèl tecnocratic ecologic. Dins aqueste modèl productivista podèm assegurar que las populacions localas, occitanas, son jamai estadas respectadas, e mantunes migrants i an trapat òbras malpagadas e castigs a mandres còsts politics, e re-expedicion politica cap als golaks novèls.

Donc lo productivisme còst sul long tèrmi a l’umanitat.

En sapient aiçò, uèi avèm un autre fenomèn que nos arriba :

Portada LeMarin 270511

La Tèrra estant una susfàcia limitada, los còrbs, o tecnocratas republicans, del mercat-Estat-nacion França son partits a las caças per assegurar de las resorgas mineralas a las entrepresas fargadas al temps de l’expansionisme bèl, resorgas que son supausadas fautar se seguissèm encara lo meteis modèl de desvolopament.

França penuria terrestra LeMarin 270511

Es clar que se cambiam de mòbil cada doás annadas, aurèm mestièr de resorgas mineralas per poder telefonar (en mar o en Africa ambe las guèrras juntas), un instrument qu’existava pas vaquí dètz annadas. Parier pel terminal d’ordenator qu’ai emplec aquí per picat un tèxte sul bilhet… Es que cal cambiar aviat per aver de material nòu cada tres annadas ? Etc.

E coma cada còp que lo fenomèn es l’expression del nacionalisme francés, cal servar lo nivèl economic qu’avèm imposat ambe un grand projecte colonialista e republican, que d’unes qualifícan de democratic per la finala :

França minièr sosmarin LeMarin 270511

Per astre del nacionalisme francés, del mercat-Estat-nacion francés, avèm colonias pichonèlas d’oltra-mar, las podrèm destrosar en patz e de plen dreit republican, coma l’avèm fait per Occitània ; es aital que pòdi jà ausir los collaboradors del sistèma francés d’expansion del mercat-Estat-nacion, reial o republican… es aital que legissi lo títol de Le Marin.

Avèm jà destrusit las zònas de pescas prèp de las còstas, uèi damora las pèiras als fonds … o los contractes ambe lo Libians per aver de qué pescar.

Dinca quand s’acabarà aiçò ?

-°-

assemblade