Sabèm ara lo nombre dels manifestants contra una grafia en Bearn : 20 !
E pensi que la chifra es aumentada per non pas far lo ridicul ; es que ne cal parlar ? Pensi que l’oposicion apòrta sovent al combat, car l’oposicion dona los arguments tòrts que cal respondre, per lo donar a totes e totas que sábon pas l’interès de la responsa, car la responsa a las estupiditats graficas, son sovent responsas que pòrtan a l’universalitat.
De la mesma color que Radio France, ai jà publicat sus aquel blòg un document en jpg que vos podrà ajudar e ajudar a aumentar la riquessa de l’argument que cal donar als esportius que devon pas saber la diferéncia entre grafia, causida grafica, e creacion sonòra, la lenga parlada, o quitament veson pas que la grafia francesa es una causida qu’embarra la lenga de Bearn, l’occitan de Bearn dins un ròtle de segond gras per las lengas d’origina latina, alara que l’istòria de la lenga parla de primièra lenga normalizada e referéncia per las autras lengas ; l’ignorança francesa fabrica un jogaire de rugbí de fabricar una politica sobre las seunas ignoranças lingüisticas (e segur que culturalament dèu èstre fòrt, mas la lingüistica e la cultura son causas diferentas), de manifestar la seuna ignorança publicament (cal èstre fòrt vertat!).
Donc lo panèu explica plan que la grafia francesa que lo rugbifil e «lingüista» de Bearn (engatjat politicament dins lo nacional-lingüicide francés), es una grafia que correspond pas brica a l’istòria de las lengas latinas, e que justament èra estada volguda aital ; o explica un òme de cultura francesa, qu’ai agut la chança d’aver un obratge en man en classa de segonda en lenga francesa, èra una classa –non pas de rugbí- mas de licèu agricòl ! Lo libre de conselhar a tot «lingüista» de Bearn es «Parler croquant» de Claude Duneton, qu’èra estat de l’Ascadémie française (institucion que cal criticar sempre per un activisme nacionalista, coma mantunes borgeses fan de pròsa).
Car lo problèma en Occitània es pas aver un panèu diferenciat, lo problèma lingüistic es aver la toponimia d’Occitània generalizada en bona grafia istorica occitana, aquela que directament del latin, donc un païsatge lingüistic d’Occitània bravament diferent de l’imposicion reiala francesa ; la nòrma latina per l’occitan es la nòrma de la dignitat per l’occitan, totas las autras grafias fan de l’occitan una lenga de la sotmission als poders imperialistas, e sa causida una causida nacionalista (sempre forana a la filosofia de vida de la nacion occitana).
E se tròba que lo Duc d’Aquitània, Raimond IX d’Aquitània, n’aviá una consciéncia granda, es question de dignitat pel reialme, pel Ducat qu’èra a bastir coma las futuras nacions-estat del XIXen sègle, èra jà entre 950 e 1050 en Aquitània, aquela qu’aviá tres o quatre capitalas, mas una lenga pròpria, un dreit pròpri e un biais de gerir lo país d’Aquitània que fabrica Jurats per totas las comunas del «territoire» (coma díson ara), la lenga non latina la disián «gascon» mentre que lo trabalh de la nòrma èra en Lemosin ! Aquitània èra aital devenguda tèrra de referéncia politica e lingüistica per toas Euròpa, e la règla de modernizacion de l’occident passava per l’expansion poetica del saber far d’Aquitània per bastir novèls Estats cristians d’Euròpa occidentala – aquela lenga d’Aquitània (atencion es pas l’Aquitània d’anuèch) serà la lenga poetica escrita pel continent sancièr pendent dos sègles, dos sègles de sapiença d’Aquitània. Vertat es que los nòus pòbles de Gasconha ne devián èstre separats … mas çaquelà vesins del Sud e qu’en tèrra d’Aquitània fasiá las transumanças pirinencas en traversar las lanas de Gasconha !
Tot aiçò los manifestants de la grafia de Bearn o devon pas saber.
Mas perqué ? La rason d’aquela estupiditat es simplassa, lo saber local de l’istòria d’Aquitània –quitament dins los rengs dels occitanistas- es rarament conegut, se limita l’occitan a la lenga dels trobadors, alara sense la politica dels Ducs d’Aquitània, ges de lenga dels trobadors, ges de grafia de Lemosin per l’occitan (nom modèrne que remplaça aisidament «gascon» en Aquitània). Lo saber de l’istòria d’Aquitània e alara d’Occitània d’anuèch es una necessitat per estauviar l’argent public sul long tèrmi, estauviar car aplicar las règlas francesas còsta a Occitània.
Tot aiçò los manifestants de la grafia de Bearn o devon pas saber.
Es un pauc quora pensavi que sonque un mot èra per la «vertat», es alara qu’ai après lo rus e que sabi que la pravda e l’istinia fan tanben dos mots per la vertat en rus. E en lenga russa lo U fabrica lo son [U], alara que per l’occitan es la grafia O ; amai lo rus fabrica grafia que benlèu los Bearnesi de Coarrasa vòlon importar pel lengatge bèl de Bearn que la frontièra lingüistica amb Bigòrra dèu èstre restablida (!); alara son causidas de nòrmas lingüisticas, que lo parlar capita pas d’entendre, las lengas parladas (soi a demandar se los manifestants an la costuma de parlar sempre la lenga de Bearn que tant polida vòlon presar) oblida las grafias e las causidas, mas la dignitat lingüistica –que sols los imperialistas franceses nos vòlon destrusir per una grafia francesa tòrta e academica e antilatina- amerita aquesta grafia causida entre 950 e 1050 a Lemòtges sus òrdre politic, e ne faguèron una lenga d’administracion, poetica, de literatura, de sciéncias, de vida sancièra.
La polemica per un panèu e una grafia es una granda estupiditat perqué valoriza l’ignorança dels actors de l’operacion. O sábon entendre, comprendre, transmetre ?
Seriái Pierre Tripe Capdevila n’auriái vergonha, vergonha de non pas aver trabalhat pron lo subjecte, contrariament als centenars d’occitanistas de Bearn qu’an trabalhat lo subjecte e sovent son de colors politicas pron diferentas, e pron de Bearn tanben ; car èstre de Bearn, ambe aquela operacion, significa pas èstre estupid, o son pas totes coma aquel jogaire de rugbí, que fariá melhor de tornar suls estadis per jogara al balon, puslèu que de pensar grafias car visiblament mestreja pas lo subjecte. Per melhor saber sul gojat, cal legir una simplassa règa d’identitat directament autrejada per un Bearnés de soca, e recentament recebuda : «en mei d'estar ignorents de l'escriut e de l'istòria, lo hilh èi incapable de díser dus mots en òc, medish deu so "patuès". Lo tristèr èi que lo Vairon e lo Conselh Generau actuau los escotan, e s'en sèrven com argumentacion anti–occitanista».
Remarca, per l’ignorança, lo torisme oficial de Bearn ajuda a l’ignorança, publicitat recenta :
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada