Recentament un bilhet de Huertas, explicava aiçò, «la lei de la transparéncia deviá ‘assegurar la publicacion e lo contra-ròtle dels patrimònis dels ministres, e de totes los parlamentaris’ segon la declaracion solemna del François Hollande, sul lindal de l’Elisèu, lo lendeman de la demission de Jérôme Cahuzac. Al cap de l’afar, per unes desviraments fallacioses, la lei castigarà ambe la preson e una esmenda de 45.000 € tota persona que publicarà aqueles patrimònis, d’ara enlà despausats en prefectura […. ]:
Al destorn d’una parladissa democratica per establir la transparéncia sul patrimòni dels elegits republicans franceses, los elegits nòstres (aqueles d’Occitània) an votat la criminalizacion dels jornalistas que farián una publicacion del patrimòni dels elegits nòstres (aquel d’Occitània), e tanben de totes ciutadans (Internautas, per exemple) que farián usança del patrimòni dels elegits per explicar los problèmas democratics de l’Estat francés, o las presas de decisions subjectas a interèsses personals e non pas a interèsses collectius. Avèm aital una esquèrra qu’ajuda a votar FN a Vilanèva d’Òlt, per protestar contra leis que castiga la libertat de saber, e de difusar. Es que l’extrèma-esquèrra pron aluzerpida contra lo FN, es aquí tanben per castigar los elegits actuals per pensar una lei d’aqueste escantilh ?
Al destorn d’una lei sobre l’ensenhament, los elegits nòstres (aqueles d’Occitània) an votat una visibilitat del nacionalisme francés dins los lindals de las escòlas (d’Estat, o privadas), tricolor de la bandièra e l’eslògan pervèrs e plen d’ignorança –Liberté, Égalité, Fraternité ; enluòc d’encoratjar al emplec dins la vida de las escòlas dels concepte republican (egalitat per exemple, per la lenga occitana acarada a la lenga imposada), a desfaut serà sul lindal, e a la carga de las autoritats localas ; es un biais de pensar que l’ensenhament civic es pus al nivèl politic qu’espèran ! Es oblidar jà que Jules Ferry aviá imposat una lenga francesa a travèrs l’escòla obligatòria, de tal biais que l’armada francesa necessitava. Es que l’extrèma-esquèrra pron aluzerpida contra lo FN, manifestarà un jorn contra totas aquestas escòlas sonadas Jules Ferry, aquel que pensava que lo «pòble superior se dèu d’ensenhar lo pòble inferior» ?
De mai en mai, se cal pausar la question, es que las leis votadas a París son utilas pel país, Occitània ? La responsa es NON. Es que l’extrèma-esquèrra es pron aluzerpida contra lo FN, o serà tanben per manifestar contra lo sistèma francés qu’es pus adaptat a la democracia reala ? '(e lo FN es pas al poder !) Es la rason prigonda que demandi dempuèi bèl briu que tornèsse al país los nòstres elegits per bastir la nòstra legislacion ligada directament a las realitats del país occitan, se ne cal, e pas en sobrepès legal.
Es que lo POC podrà un jorn èstre jamai classat d’aquesta extrèma-esquèrra, manifestanta contra lo FN alara qu’i a tant de far per castigar tot lo sistèma politic nacionalista actual francés, elonhada de las realitats suportadas pels pòbles de França, e particularament per Occitània ?
Identitat occitana, Òc, simplicitat politica, NON !
Un jorn lo movement occitan serà al delai de las necessitats electoralas francesas, e simplament en carga d’una dignitat pels pòbles de França, e principalament pel pòble occitan. Podèm anuèch recordar una frasa d’un conselhièr de la Generalitat de Catalonha :
«I és que un immigrant que parla català comença de deixar de ser-ho. Estenent l’ús del català entre els immigrants, doncs, no nomès contribuïm a la normalització de l’idioma, sinó que també ajudem a la cohésió de Catalunya coma un sol poble » Salvador Obiols, Secretari General d’Immigració de la Generalitat (2002-2003)
«E es qu’un immigrant que parla occitan debuta lo daissar d’o èstre. Estent d’usança de l’occitan dementre los immigrants, doncs, pas sonque contribièm a la normalizacion de l’idiòma, senon que tanben ajudèm a la coësion d’Occitània coma un sol pòble»
Se abans de castigar lo nacionalisme extrèma del FN, avián en Occitània far lo trabalh de sensibilizacion sul tèma de la diferéncia entre la lenga ciutadana e la lenga del pòble (nacionala), benlèu que las manifestacions d’extrèma-esquèrra seriá pas necitas… E aquel trabalh d’extrèma-esquèrra auriá poscut donar frucha, se la partidocracia francesa en Occitània, aviá pas negat la ciutadanetat de s’exprimir en Occitània dins las annadas 1970 ! Jà farà mai de 40 ans de perdut… 40 ans pel desvolopament del FN en Occitània. Ara, pagarèm aqueles quaranta annadas de non-far pel sistèma politic francés en Occitània, amai del sistèma politic occitanista. La descripcion de las enganas francesas èran jà conegudas, avèm que de legir los tèxtes de l’occitanisme politic de las annadas 1970.
-°-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada