Instrumentalizacion politica dels mèdias

Sembla èstre la sason de las instrumentalizacions dels eveniments de societat o de las causas esportivas. Aquela intrumentalizacion es portada per personatge politic en plaça, al modèl Georges Frêche, o simplament per la promocion d’un filme.

Avèm donc una Hélène Mandroux qu’a organizat lo maridatge gai, e los mèdias internacionals qu’an seguit. Se cal questionar, sul modèl Oscar Wild :  Quora una mediatizacion del primièr divòrci gai ? Es clar que la frasa d’Oscar Wild aurà trapat una finèstra editoriala :«Lo maridatge es la primièra causa dels divòrcis». S’espèra aital lo primièr divòrci gai seguit pel Jornalet, o per la BBC, o quitament ARA de Barcelona en portada (cal remarcar que lo legitimisme plana sus la portada d’ARA tanben, e donc tanben lo legalisme, en oblidar que Montpelhièr es Occitània dedins l’Estat francés).

De dimension diferenta, e que tòca a l’emplec de la moneda publica, subvencionat pels Conselhs Regionals d’eveniments esportius e economics, sèn arribats per junh als «bons» moments per la promocion politica, de moment qu’i a gaire moment d’eleccions ; junh es la patz de las urnas per la casta de las còlha de sciéncias politicas francesas. Alara avèm la fòto, mens mediatizada qu’aquestas de Montpelhièr (ambe l’abséncia dels carris de CRS mobilizats per aquesta escasença, e donc pagat per nosautres), avèm aquela de Segolène Royal als Sables d’Olonnes :

La corsa aquesta es estada subvencionada pels Conselhs Regionals, per la promocion d’una presidéncia de region ; cal dire tanben que o fan totes que fosquèssen de dreita o d’esquèrra. Sembla que la subvencion del CR de Peitieu-Charanta es ligada a l’industria de las gabarras dins lo parçan de La Rochelle, important per l’economia locala.

Mas avèm tanben l’instrumentalizacion dels simbòls nacionalistas franceses, per exemple dins aquela promocion cinematografica :

La vida es un grand moment de l’emplec de la moneda publica per la promocion personalizanta, e nacionalista francés.

Per François Bayrou, installar a las pòrtas de las escòlas una obligacion d’inscripcion “Liberté, Égalité, Fraternité” –fait pel Sénat recentament- es pas un acte de nacionalisme ; l’apondon de la bandièra obligatòria (que jà es presenta ! ambe d’autras bandièras, se sap pas se tot aquò es previst per la lei parisenca que vòl tot contra-rotlat per assegurar una vision politica e societala) es non mai un nacionalisme. Cal notar que abans 162, se disiá grandament las expressions politicas de «Dunkerque à Tamaraset», e que la republica francesa èra sapiternalament «una e indivisibla» ; pauc de temps aprèp 1962, e una guèrra, la republica perdiá un bèl tròç d’aquel «un e indivisible» territòri sanctificat e republican parisenc… Me sembla que mi granda es la frequéncia d’aquelas expressions nacionalistas o regionalistas mediatizats, mai grand es l’espèr de demesida de l’expansionisme parisenc ; l’inquietud fabrica l’expression nacional-expansionista francesa, e dels multiples regionalismas de la decentralizacion, mas es puslèu l’expression d’un avenidor que fabrica una França de mai en mai pichona, es donc una grand espèr per l’avenidor. Mai pichona, la legitimitat dels poders serà mai normala, e las manifestacion del nacionalisme francés serà alara pus natural, e espandit sonque dins la tèrra de cal pas descolonizar ; ai jà publicar la mapa de las bòrdas del rei, les grandes fermes royales, al torn de París, pas mai de 250 km al torn.

Per tornar a l’avuglament d’un Francés Bayrou a prepaus de l’expression d’aquel nacionalisme, es interessant de veire que l’avuglament legislatiu li fa oblidar junh 1999 quora l’article 2 de la constituTion èra pas tanpauc explicat coma «la contunhuïtat de l’edicte de Villers-Cotterêt» (Beregovoy), e donc «de cap mena un acte de nacionalisme» (aplaudiments socialistas sul tèma votat per la dreita tanben). La republica se fa ambe aqueles simbòls (la bandièra tres coloradas, París + la color del rei), la continhuïtat del sistèma imperialista francés, que la lenga n’es la clau de dominacion, e dons l’arribada de lengas consideradas coma mòrtas, e «sense cap de dobte pas pron modèrna per èstre emplegada», coma un dangièr que tocarà tard o d’ora la religion republicana novèla.

Totes aqueles simbòls son un acte d’assegurança que de la decentralizacion (ambe novèls simbòls farlabicats per l’autoritat novèla, e sense lindal democratic regional, mas per una imposicion regionalista vista pels jacobins parisencs, lo legalisme parisenc), o de l’Estat central, se mestreja los lors desvolopaments, coma un gos pissa als quatre cuènhs del seu espaci de poder (region), la republica o los poders de la decentralizacion an mestièr d’emplegar l’argent public per valorizar sonque lo Chef qu’a sempre rason solet ; l’assemblèa qu’es lo Conselh Regional, isolat dins un sistèma modèl comunal del Chef qu’a sempre rason, e sense constitucion regionala, es alara un instrument de farlabica ; la pròba n’es la refòrma qu’arriba del camp d’esquèrra e que valorizarà un sstèma sense eleccions directe dels Conselhs d’Aglomeracion. Fan coma se las eleccions èran pas pus gaire legitimas per las populacions e alara totas las meditizacions son una ajuda per perpetuar lo bonapartisme a diverses nivèls de poder, que lo govèrn, lo parlament o las justícias, fosquèssen de la dreita o de l’esquèrra ; lo nacionalisme es alara del meteis escantilh. Jean Jaurès aviá rason de pensar que la republica es un bon modèl, mas o cal pas a París.