Soi d’aqueles que son de mens en mens interessats pels «Festenals occitans», que son supausats donar una imatge de dignitat per la cultura occitana, e de la lenga a còps ; Son bons cambajons, entre los pans de las subvencions, fauta sovent lo vin per far la messa sancièra.
Perqué ? Perqué es un festenal de «faux culs», falça imatge d’Occitània, d’una Occitània qu’a après la domesticacion per aver subvencions, e de subvencions n’an mestièr per sobreviure (e soi perfaitament d’accòrd ambe la situacion actuala que los festenals aguèsse subvencions). Es normal que la moneda publica servisca a-n aquò en Occitània ; çò qu’es mens normal es la manièra que lo personal administratiu e lo sistèma politic francés empleguèsse aquestas subvencions per passar lo messatge : per aver subvencion cal pas parlar politica, es de dire parlar d’Occitània e del problèma politic que pausa realament ; es lo meteis discors que se fabrica dins las universitats per non pas aver los estudis economics, istorics o politics que cal per mostrar tecnicament aiçò.
Per mostrar tecnicament aiçò cal gaitar los indicis, e los indicis de premsa dónan plan lo resson, e Internet ajuda d’aver aquel resson. Es pas sonque un fenomèn bearnés, mas en Bearn se vei melhor, «perqué es mai populara la cultura en Bearn e Bigòrra» coma auriá dit un vièlh animator de Ràdio País.
(Tractarai en prigondor lo festenal Hestiv’Òc, perqué i soi estat una jornada, e per una jornada n’i a pron per determinar en progondor que «Bearnés cap e tot » es una ipocrisia del XXIen sègle).
Dins lo jornal catalan El Punt AVUI, 150.000 exemplars venduts en Catalonha, podèm legir las pichonas piadas d’aquel sindròma del mercat-Estat-nacion dels festenals subvencionats per la decentralizacion, sonque ambe la descripcion de las viradas europèas dels gropes musicals catalans.
Los gropes son «Catalans de còr» («Bearnéses cap e tot»), es plan notat aital, mas soi pron piòt, e sabi que Bretanha o Occitània sábon çò qu’es ; e malgrat aiçò se pòt legir :
A Pau ai agut una explicacion clara, pels ART-FMR de la plaça en fàcia la prefectura, dins un festenal que fan atencion a l’escritura occitana de las indicas (levat pels cagadors o comuns !) ; HESTIV’Òc èra la «10au edicion», alara gaitatz aquí :
Los franchimands, o los Bearnés pas escolhiats dins la lenga de Bearn, sábon pas que «10e Édition» es en francés e «10au edicion» es en occitan ; alara tot aquò passa al dessús del cap del Bearnés cap e tot, levat pels organizators, plan segur. Lo qu’a trabalhat pron plan aquí es un catalan ….
Alara perqué aver demandat a un catalan d’o far en francés ? Per astre PAU [paw] es PAU [pôo] en francés, coma qué los Franchimands son capables de legir en occitan e s’orientar cap a PAU [paw], quitament se los diftongues zo sábon pas far, coma per totas las autras lengas, e alara zo fan coma pòdon [pôo].
Alara es evident que «10au edicion» seriá mal comprès pels Franchimands, o benlèu mal comprès pels finançaire institucional que son los que fan la causa de la subvencion possibla …. Donc avem de francés un pauc pertot dins los festenals occitans, «per orientar» l’ignorança francesa.
Aquò se sona la fauta de «colhons » dels Bearneses e dels organizators dels autres festenals … Dins aquel contèxte comprèni lo «manager» dels gropes catalans que fan francesas totas las convidacions qu’an pels festenals en Bretanha, Occitània, Alsàcia, Savòia, Corsega, o Martinica … Mas mens per Catalonha del nòrd o Iparralde, perqué ? La responsa la donarai dins un autre bilhet, vist qu’es antropologicament e politicament utile de saber e que Bearn ajuda ambe HESTIV’Òc a costat d’Iparralde.
E coma lo que paga mana, las associacions d’organizaires son sonque intermediàrias per evitar que lo politic se mesclèsse a tot aquò, e que gardèsse la seuna santetat republicana e nacionalista francesa, coma la glèisa garda lo departament e que la republica li cambièsse lo nom.
Baiona, Lescar e Auloron (recordatz [paw] = [pôo] per Oloron) = Pyrénées Atlantiques
Venir en ….«fRANÇA» dèu pas èstre de tot repaus pels musicians e cantaires catalans !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada