Espanha, e ara qué ? Negociacions.

Lo sistèma proporcional fabrica una reala representacion de totas las classas dins los conselhs de las comunas de Catalonha, Espanha, Euskal Herria, Aragon, Galícia e … Andalosia. Totes qu’an volgut votar, o an poscut far, es aquò que cambia del sistèma de las votacions organizadas per las associacions independentistas, recentament, mas qu’an encara una memòria politica.

Ara, cal veire partit a partit de qué pòdon acceptar dins lo biais de fabricar una majoritat ; aquelas parladissas fan que lo sistèma anglés es presat per la casta de dreita a Londras dempuèi sègles, e que lo sistèma francés elimina la diversitat de la representacion.

Per Barcelona, cap partit a una majoritat sol, o a dos. Es pas lo cas per Madrid o Valéncia. La situacion de Barcelona explica plan que l’union dels independentistas fabrica una majoritat que petada per l’idèa francesa d’esquèrra e de dreita del rei, idèa francesa donc del rei francés, mas que per extension a fabricat un partit de coorporacion, de classa sociala, ajudat per las teorias marxistas. La politica es fabricada de concept que destrusiscan las «simplassas» pensadas dels pòbles, o categorizadas populisme en fRança.

Ara fasèm lo torn dels partits.

Lo PP es aquel qu’es estat lo mai tocat per las eleccions que totes los partits an participat, e donc per òrdre e volontat democratica, la populacion a seguit la santa paraula politica, mas pel PP lo contengut del partit es mediòcre.

 

Lo PP es piège que lo PSOE a-n aquel nivèl de poiriment de la pensada politica. Aital lo deputat europè PP d’identitat dita catalana, es passat a l’extremisme pòst franquista Vox. Vox qu’a pas capitat d’èstre present pendent aquelas darrièras eleccions.

Mas, dels patricolatges dels elegitsl PP, lo PP a «fabricat» dos autres partits, UPyD e Ciutadanos (asetat sus la cadièra socialista tanben). E a fabricat partit qu’an basat l’ideologia sus l’idèa franquisme «Una y indivisibla España», l’idèa francesa de La Terreur aplicada a Castilha alargada.

Per aquestas eleccions, la votacion a aumentada, sempre fabrica una novèla cara politica, non pas en intension de vòts, causidas d’una linha politica, mas la quantitat de vòt cambia los dosatges politics ; se sap qu’en catalonha se vòta per las eleccions de manièra diferenta, las del Parlament Catalan son aquela qu’interessan lo mens, la de las eleccions madrilenca (de l’Estat central) interessa mai (lo public que se considera coma Espanhòl), e las eleccions municipalas an un avantatge que son un recampament d’interès de totes los electors.

Lo procèssus independentista a tanben consequéncias, car los arguments an circulat, malgrat una pression granda dels mèdias espanhòls. Lo procèssus a fabricat una circulacion dins la nacion catalana, es aquò qu’explica que los independentistas se pòdon trobar dins totes los rengs politics, mas son pas totes al cap dels partits qu’an agut representacion a las eleccions municipalas. E al revèrs se sap pas quí s'amaga pas devath l'ideologia unionista.

Lo procèssus independentista a tanben consequéncias, lo PSOE-PSC es al final de sa vida dins l’ensemble del Principat de Catalonha ; Ciutadanos afica una resulta positiva, mas pas en causa del procèssus aquel, mas en causas del patrocinatge del partido Popular e de sa mediatizacion en Catalonha, mas Ciutadanos a capitat d’amagar un deputat seu qu’a tocat tanben al patrocinatge… coma a capitat d’amagar que Ciutadanos assegura uan sortida politica als manifestants qu’an al cap l’idèa franquista «de siempre».

Los problèmas de la crisi economica fabrica una populacion castigada pel sistèma financièr espanhòl, que lo PSOE a jamai volgut tocar ; e donc lo patrocinatge PP e PSOE aurà fabricat  los INDIGNADOS. E en Catalonha, la pensada espanhòla que s’imposa pels mèdias, aurà fait oblidat que la CUP es un fenomèn politic similar a Barcelona en Comú. Jà aquel feonomèn politic es pro conegut, jà fabrica dessenh d’umor. Dins totes los Estats europèus, i a ecologitas, dins l’Espanha d’anuèch, dins la Catalonha o Euskal Herria d’anuèch, los ecologistas son dedins los partits classics d’esquèrra (concepte francés).

Tot aquò fabrica una resulta independentista que puja per las eleccions municipalas del dimenge passat, M24.

Quatre fenomèns politics an donc fabricat la resulta qu’avèm dins l’Estat de Madrid : 1 / lo patriconatge financièr a endeutat l’Estat e l’a descapacitat per defendre la politica de Brussels, de la BCE, 2 / l’establiment de vòt en foncion de l’influéncia dels mèdias madrilencs (en positiu o en negatiu) a destrusit la capacitat d’autonomia de la pensada politica, e castiga una certana possibilitat d’ententa entre partits, 3 / la proporcionala fabrica una representacion reala de tota la «ciutadanetat» (emplegui aquí lo concepte francés qu’a una realitat sonque en Euskal Herria, e Principat de Catalonha, País Valencian e Balears), 4 / l’extremisme de dreita espanhòla exista dedins la votacion Ciutadanos, a pas desaparegut dins aquel partit autoproclamat de «centre dreita».

Ara, arriba las negociacions entre representant dels ciutadans, eletors del M24 … Sembla que serà complicat, car i a sobre las ondas d’aquela eleccion, una autra onda qu’arriba, las eleccions generalas de la davalada de 2015, e per Catalonha las eleccions de M27 ; seràn la meteissa data ?

1 / lo PP vòl negociar ambe lo PSOE, per salvar l’Estat del bipartisme sortit del franquisme, 1974. Mas es aquel Estat qu’a fabricat tanben los partits dels lindals que son aqueles partits dels nacionalistas catalans, galicians e bascos. Lo fenomèn independentista catalan pòt ajudar a fabricar aquel front. Es benlèu aiçò qu’ajuda Barcelona en Comú de non pas desirar de se determinar independentista, se lor dona una consiéncia politica que serián pas ligadas a la basa marxista.

2 / lo PSOE vòl negociar per l’establilitat, que díson. Mas a esquèrra lor caldrà convéncer, la multiplicitat de las prepausicions politicas d’esquèrras, en foncion de las situacions politicas localas. Ara, lo PSOE parla realament de diversitat, devath la pression del vòt d’una representacion que sos aparatchiks an pas sollicitat.

3 / Convergència i Unió espèra una decision ERC per bastir una lista d’union independentista, ara que sabèm la realitat de la representacion de cadun. Mas ERC pensa al tripartit dels ancians tempses, ambe un PSOE qu’a jamai agut una linha politica per la populacion, mas per manténer l’estructura politica viva. La CUP a vist arribar un concurrent en Podemos-BeC. Aquela question damora lo mai important tanben pels representants novèls del País Valencian e de Balears.

4 / Es lo punt lo mai important, las eleccions an Andalosia an portat un balanç politic que fabrica pus un govèrn estable, tant esperat pel PSOE ; mas avètz remarcat que lo patrocinatge PSOE es pro plan reconegut coma un fenomèn andalós… L’installacion pel long tèrmi d’una partit politic al poder fabrica l’antidemocracia electiva, en Andalosia coma dins l’Estat espanhòl.

Ara s’espèra la resulta de las negociacions. Las jòias partesanas de l’esquèrra non socialista en fRança seràn segurament decebudas. Seràn decebut tanben los electorats bascos, aragoneses, galicians, espanhòls, andaloses, valencians de tot lo País Catalans de la Franja a l’Algèr.

Dins tot aquel afar, lo politic en Aran es la talvera, la pichona talvera.