arcuèlh

divendres, de novembre 11, 2016

Roger Gaston, la clau, obrièr dels ATP Marmanda

Lo movement occitan es pastat e bastit dempuèi las annadas 1960 per personatge important de tot escantilh, Roger Gaston es d'aqueles personatges que faguèron un occitanisme associatiu a desfaut d'aver una politica lingüistica fòrta ; aquela politica es encara esperada pel sègle XXIen !
Donc es ambe un grand plaser que vos doni aquí, gràcia a Joan Pau Cap de Coma lo tecnician-militant, una entrevista d'el, Roger Gaston, al moment de l'inauguracion de « L'Ostau » de Marmanda ; n'avèm jà parlat.
Sortit d'una familha de Samatan en Gasconha al sud de Tolosa, es devengut regent aprèp la marina francesa, a Samasan en Gasconha del nòrd prèp de Marmanda ; es ailà al despart de l'escòla que bastirà una associacion los ATP de Marmanda qu'es la reala clau de promocion de la dança, musica e lenga occitana dins lo parçan.  En abséncia de politica culturala e lingüistica de las autoritats francesa dempuèi l'espelida d'una necessitat politica en Occitània dins las annadas 1950, Roger Gaston es una d'aqueles capolièrs, clau de l'occitanisme del sègle XXen, non pas en teoria, mas sul terrenh.
Es evident que lo trabalh que el a volgut, es devengut possible per una decision collectiva, collectiu que debuta dins la familha Gaston ; a l'inauguracion la seuna femna es estada sempre presa en exemple per la volontat qu'a agut coma son òme, per bastir lo reviscòl d'una civilizacion rurala e populara que lo meanstream parisenc voliá destrusir. aquel meanstream que lo sistèma amaga darrièr los eslògan Liberté, Égalité, Fraternité que fan la destrussion d'Occitània, e que son escrit a cada fronton d'escòla d'Estat. E çaquelà dedins aquel tipe de bastiment republican Roger Gaston (e son collectiu) aurà bastit una salvacion d'una civilizacion occitana en OGasconha ; avèm la paradòxa occitana.
L'entrevista es bastida corteta, mas dona una idèa de trabalh per un cercaire sul tèma : personalitat de las annadas 70 qu'an bastit l'occitanisme de la fin del sègle XXen, contra totes los vents assimilators franceses e dedins lo sistèma imposat per una autoritat politica francesa. 
Los Atalhièrs de la Tradicion Populara son aital una clau que desliura una populacion qu'an comprès lo problèma de la pèrda de sapiença collectiva e planetària que fasiá l'assimilacionisme francés. Es donc un collectiu, aquí tanben, ambe un capolièr de granda fòrça e una familha, qu'a poscut afrontar la destruccion francesa en Occitània.
L'entrevista es donc un pauc aquela paraula collectiva, es adonc de las listas de las entrevistas que son necitas sus aquel blòg, non pas per nostalgia, mas per ensenhar un futur que cap diplòma, ni sistèma politic, assegura la transmission.
Roger Gaston prepara un libre de sa vida, en doás lengas ; serà un libre essencial, per sa vida mas per entendre lo camin de mantunes occitanistas de las annadas 1970/80/90 en Occitània.