arcuèlh

dimecres, de març 30, 2011

Lo novèl numèro de Books, un plaser

Soi sempre a criticar la premsa parisenca, mas aqueste còp farai un bilhet pel plaser de confirmar que Books es la revista parisenca que m’agrada lo mai, benlèu perqué parla dels Franceses ambe l’uèlh dels estrangèrs per la minoritat del contengut e per la majoritat del periodic s’elonha del parisianisme costumièr, e aquò fa plaser ambe lo nombrilisme nacionalista qu’environeja LO pòble de fRANÇA.

Ai notat dos pichons elements qu’amerítan d’èstre listat, del darrièr numèro, per òrdre de preséncia dins la revista :

Books e Gèli Grande

Lo segond es puslèu politic, e se dèu comparar ambe lo libre d’en Alem Surre-Garcia sobre lo tèma de la religion republicana, la teocracia republicana.

republicanisme abans guèrra

Dins los dos darrièrs libres d'Alem Surre-Garcia, en francés, traparètz la pròba que los Franceses creson a la lora santetat de republica. Creson pron clarament aver cambiat lo Vatican en una santa republica, LA république laïque de leurs rêves nationalistes ; ne pòdi donar las pròbas cada jorn (bilhet següent).

Mèstre Jourdain fasiá de la pròsa sense zo saber, la religion republicana es una conceptualizacion religiosa del nacionalisme d’expansion pel «bien» dels pòbles dominats (la renda nacionalista francesa es devenguda un ben pel peuple de France) ; traprètz aiçò dins lo cap de tot ciutadan, testa que se transforma en vigie citoyenne de moment que la diversitat lingüistica gausa levar lo cap.

Lo sol sens amagat a religion es, per els, l’administracion per l’etnia francesa,  religare en latin de glèisa + la color francofòna tal un alibí de duberura d’esperit, una expansion europèa, puèi mondiala, un solaç d’èstre sobre aqueste planèta quicòm de bèl, malgrat la geografia estreita de la lora francofonia.