arcuèlh

dissabte, de març 26, 2011

Tolosa : la novèla logistica LGV deuriá cambiar fòrças causas ?

Un article pareggut dins Le Soir a Brussèllas explica fòrças causas sobre l’utilitat de las linhas LGV :

- aprosmar los clients dels aeropòrts parisencs per las linhas intercontinentalas

- favorizar lo transpòrts de clientèla d’afar mondializat

- estauviar los sauts de puça dels avions, donc per un transpòrts de mens d’una ora

Alavètz al «Midi», Occitània, de qu’avèm de positiu per la creacion de la LGV cap a París ? ganhar trenta minutas ?

La CGT del ralh, SNCF e nacional-preferentista, explicarà qu’es la debuta de la privatizacion de l’entrepresa d’Estat ; mas l’entrepresa d’Estat es tanben una entrepresa sobre un mercat-Estat-nacion, la CGT tanben… mai lo sindicat SUD totparier, es pas melhor. L’escenari de la «préférence nationale» impausa lo projecte LGV cap a la santa capitala. Mas la realitat de la pausicion mondiala de las necessitats logisticas occitanas pròba qu’i pòt aver una plaça occitana per èstre dignament representats… Mas lo politic e lo sindical son cotria nacionalista parisenc.

Actualament Air France fabrica una navèta entre Blanhac e Roissy, tal que zo fa dempuèi Merinhac, a çò que sabi, i a res de previst de cambiar… vist qu’es pas sonque un saut d epuça. Puèi fabricar unes ramas regularas e periodicas de TGV per 70 personas per rama, ne tornarèm dire quicòm ; lo TGV es una aisina per una casta, es clar. Alara perqué l’esquèrra franchimand es per aquel TGV ‘cortet en temps’ cap a París ? Es clar, perqué son nacionalistas franchimands. Es parier per Montpelhièr.

Air France

Podèm tanben gaitar que Brussèllas es al nivèla de populacion l’equivalent de Tolosa, mas lo luòc de poder, es tanben un luòc de lòbis, e de las loras activitats parallèlas, aquelas dels avocats, un personal que paga fòrt per transportar.

Es que cal demandar una creacion d’un Estat occitan ambe capitala Tolosa per obténer aquel tipe de lòbis e d’avocats ?

Dins la lista dels clients potencials pel TGV-LGV_Novèla, i a tot lo nivèl de la dominacion francesa sobre la politica tolzana (e donc lo refús dels Tolzans de se prendre en carga) : – foncionaris de l’Estat centralista francés, - quadres de las entrepresas en província per cercar las informacions a la basa per las tornar al centre del poder de l’entrepresa intallada sul mercat-Estat-nacion, – visita de familha per justament far foncionar la separacion e l’exilh intallat pel sistèma centralista francés, –militants e elegits qu’an de tornar veire las loras basas politicas parisencas, – e l’estiu, lo torisme (pauc).

Aquesta clientèla es ligada al sistèma centralista francés, la clientèla tolzana prendrà la veitura, ara, per anar a Barcelona-Prat, es la meteissa distança entre Lyon e París. La logistica de l’ensemble d’aquesta clientèla es pas ligada a la reduccion del temps de percors de trenta minutas, sobre las 5 oras actualament necita per èstre de Tolosa centra a París centre, actiu per trabalhar aprèp un desplaçament.

Es pas brica la populaicon que transpòrta dempuèi Brussèllas.

Alara quí a mestièr de la LGV ?

La SNCF ? Per melhorar sos compte ? Es pas èla qu’es a la fabrica d’aiçò. Al contra, i traparà concurrent, ambe la dubertura de silhons novèls pel ralh entre Tolosa e París. La concurréncia es plan, quora se sap lo centralisme democratic del servici d’Estat SNCF, servici contra lo pòble occitan e sas necessitats logisticas modèrnas.

RFF ? Benlèu tanben … per l’entrepresa es negar lo deficit dedins grand projecte d’Estat per amagar las subvencionita d’Estat centralista per far sobreviure l’estructura. La practica es la meteissa per las subvencions sobre las linhas novèlas pels TER, ambe una acceptacion clara dels politics de la decentrlaizacion de daissar lo poder a RFF per la, gestion d’aiçò. La decentralizacion es pas l’autonomia, e donc la volontat de decidir aquí e pas brica dins los burèus parisencs, RFF es una entrepresa parisenca d’Estat, entrepresa que s’amaga d'arrièr l’idèa de servici public, coma sempre dempuèi d’anada del centralisme francés suportat per Occitània.

E podèm afortir aiçò, perqué RFF a jamai prepausat un projecte tant car per ligar Tolosa a Barcelona Prat, alara que lo còst seriá bravament mens car e long per sa fabricacion.

RFF, SNCF, Air France fan foncionar lo centralisme economic del mercat-Estat-nacion, França, e los elegits de la decentralizacion collabòra per far pagar las populacions occitanas*, gràcia o encausa de l’illusion de la decentralizacion de 1982. (* los Conselhs Regionals de Centre e Iscla-de-França son jamai estats questionat per finançar aquesta linha novèla, los Conselhs Regionals de País de l’Edge, Peitieu-Charanta an refuzat de pagar ; donc son los electors e las electriças d’Occitània –Aquitània, Lemosin, Miègdia-Pirinèus- que seràn poncionats per pagar la decision al profièich unic e parisenc, per la lora logistica, sonque.

La lor logistica es evident qu’a mestièr dels saber-fars occitans, per transportar los quadres a París, e aital trabalhar per perseguir lo foncionament del nacional-expansionisme parisenc.

Dins l’article lo jornalista, un vertadièr, pas coma la DDM, plaça son dobte sobre l’interès d’aquestes TGV, en escrivent : « la compagnie française “décole” de la gare du midi» ; la vergueta per décole, es una assegurança del dobte comercial d’aquesta linha directe a l’aeropòrt de Roissy, vist in situ ; ai lo meteis dobte ambe la LGV cap a Roissy-París, e que devrèm pagar en Occitània, sols o quasiment (l’Estat a previst sonque 20 a 25 % del finançament).

Per conclusion, se la moneda dels Occitans e de las Occitanas es necita pel servici public, non pas lo servici d’Estat, seriá d’o emplegar per melhorar las relacions de Tolosa, bordèu o Montpelhièr ambe lo planèta del comèrç mondial, non pas per cercar una estapa suplmeentària (Roissy-Paris) ; los investiments son de segur prioritaris per dos tipes de logistica : intèrna occitana (Merinhac-Blanhac, Lemòtges-Blanhac, Montpelhièr-Marselha, Marselha-Niça, Pau-Lorda-Blanhac, Vielha-Blanhac) e ambe los aeropòrts transcontinentals los mai prèp per las capitalas occitanas (Bilbo, Barcelona, Niça). La logistica dels transpòrts transcontinentals necita dempuèi Tolosa, e donc la ligason de LGV entre Blanhac e Merinhac es lo sol biais d’èstre present al nivèl mondial, mai podèm tanben assegurar que las prioritats serián d’eliminar los sauts de puças tal zo fan a Air France entre Brussèllas e Roissy… Donc Tolosa, cap a Barcelona, cap a Marselha, cap a Niça, cap a Bilbo. – e non pas demesir de 30 minutas una relacion que pòrta jà 5 oras, Roissy/Tolosa via Bordèu ! Los clients intercontinentals se trúfan de passar per París-Roissy o Barcelona-Prat, alara… La LGV favoriza lo centralisme francés contra los investiments regionals sul meteis tèma (pagar aital es una causida nacional-expansiosta francesa, es un acte politic grèu); e lo tèma es clar, es melhorar la vida de la populacion locala (e tot se podrà pas pagar, cal causir las prioritats). La LGV es coma sempre pels projectes franceses, un cotèl sobre l’esquina occitana, contra son pòble, e amai devon explicar : « - mèstre es polit lo vòstre TGV-LGV, ne volèm mai encara e encara, arrh arrhh», ES DE SODOMASOQUISME POLITIC o/e SADOMASOQUISME POLITIC.

«Discours de la soumission volontaire» La Boétie, de legir de faiçon indispensabla per entendre milhor perqué París nos engana cada còp de mai en mai, e la partidocracia jòga ambe París, quora perdràn ?

Un jorn… benlèu serèm mens solidaris ambe lo centralisme parisenc, farà de ben al país occitan.