Zo podèm legir ambe l’istòria, Savòia e Niça an degut suportar en 1860, suportar la violéncia dels militars franceses, per votar coma cal. En 1918, seràn los republicans de Lotarengia, ambe los chaples contra la republica sociala que se voliá una paret entre França e Alemanha, per evitar una novèla guèrra. Puèi arriba 1945, argèria, Vienam, Madagascar, Kanaki… (per damorar dions lo sègle XIXen, al moment qu’èran supausats èstre democratas e republicans) ; sense parlar de las manipulacions o enganaments organizats per enrotlar la soldatesca per se batre per aquel sistèma poirrit francés, o per li far pagar los monuments de la vergonha d’èstre estat matats per la gloriòla nacionalista francesa, e sas organizacions administrativas e militaristas, o coorporatistas.
L’exemplaritat democratica de França me sembla melhora dins la lordera de l’Istòria d’Occitània e amerita totas las vòstras reclamas per contrabalançar la manipulacion de las escòlas oficialas, del coorporatisme professoral nacionalista, oblidar los monuments que nos an fait pagar, per frenar l’imposicion de la television e de las estacions parisencas, per oblidar la recèrca formatizada a las pensadas religiosas e republicanistas, etc.
Non, republica es pas sinonim de democracia, en França es plan lo contrari. Es la republica qu’a fabricat los primièrs camps de concentracion en Occitània, los primièrs endoctrinaments, los primièrs desfialats al modèl musolinian, los coorporatismes sindicals e las destruccions culturalas organizadas e planificadas pel sistèma dich educatiu ; abans èra la conquèsta franca, reiala e papista, que farà los primièrs chaples etnics, en Lengadòc o Aquitània, mai tanben en Provènça.
La politica d’expansion internacionala a jamai agut mestièr d’un ministèri, grand o pichon, es ontologica al sistèma francés, dangierós per l’umanitat.
Ne son encara d’Occitans e d’Occitanas pron sotmetuts, e alara que van per carrièras o mítings ambe la bandièra francesa, quina vergonha ; n’i a encara que cántan un imne sanguinari, vergonha. Ne son encara que comprenon pas perqué la revendicacion d’èstre francés, me fa vomitar.
Alara, la premsa franco-anglesa de París nos porgís una question en primièra pagina dins la lenga d’Oïl, aquela de l’impèri republican :
La chifra UN es plan un resumit de la causida francesa per Occitània, UN es lo mèstre francés per Occitània, isolat dich nacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada