Jean-Claude Woillet pòrta ambe un bilhet sobre lo seu blòg lengadocian, la marca del nacionalisme francés, d’un conservatise bèl, republican e bonapartista, una tradicion jamai castiga pel sistèma politic actual en Occitània ; èstre legitimista es la marca dels Franceses de la recèrca, es normal : quí los paga ? Es aital que comprènon pas perqué la recèrca son jamai a la seguida dels besonhs dels pòbles, mas en recèrca dels besonhs de damorança sampitèrna de las castas als poders centralistas, reial o republican, bonapartista o colonialista.
Aital la geografia francesa –donaira de leiçon per l’Africa francofòna- es legitimista e religiosament ligada a las sonçainas de las «frontières naturelles», e donc per extension de «l’intégrité territoriale» (argumenbt 14/18 per far la guèrra as las principautats germanicas) mas aquí pels Estats africans fabricats pel sistèma pòst-colonial europèu, lo perseguit per la Françafrica, sistèma d’ajuda dinerièra pels partits centralistas franceses.
E alara las frontièras pòst-colonialas francesas son mai legitimas que las frontièras de las ciutadanetats novèlas ? Las ciutadanetats novèlas s’acáran a sistèma politic installat e copiat de las errors francesas sul tèma (Al Mali coma en Argèria, o Líbia, Còsta-d’Ivòria, o Nigèria, Cameron, RDC, etc) , nosautres occitans del XXIen sègles las suportèm uèi, mas los nòstres aujòls las auràn de suportar 800 annadas ? Occitània patís d’aquesta pensada nacionalista francesa, expansionista per la favor d’una casta (sempre en compassion per nosautres, mas que aital nos vòl pas pèrdre, o assimilar, o donc far calar), que lo títol pòt cambiar al fial dels regimes mas que lo foncionament es sempre similar.
L'AZAWAD a parlat d'un ESTAT plurinacional, ambe una ciutadanetat clara.
Es encara un còp lo modèl francés, aquel del Mali pòst-colonial militarista (tip bonapartista), contra un autre modèl de la liura-autodeterminacion dels pòbles, la democracia, e la libertat d’èstre en tota dignitat, coma lor agrada e non pas coma son estats pensats.
Alara per Africa, avèm la páur nacionalista francesa del aboçinatge de la ciutadanetat, coma se els, an jamais favorizat los pichons Estats coma Mónegue, Liechtenstein, l’Isclas dicha anglo-normandas, Luxemborg, Singapor, Panamà, etc.
Sèm alara dins la páur del Grand Orient de france, la páur de França contra sas lengas, mas aplicat a Mali, o a totes los joves Estats pòst-colonials europèus. E se las division èran la patz per Africa, o quitament se un biçon aquí adicionat ambe un autre de l’autre coistat de las frontièras pòst-colonialas podriá pas fabricar un autra dimension per una nacion divisada, sobre basa de patz e de tranquillitats politicas (causas que podèm pas dire qu’es estat ni en Africa, ni en Euròpa pels sègles passats).
Nos cal recordar que la tèrra dels Bascos, o dels catalans es estada clarament dividida en dos, per las favor d’Espanha e de França ; los Occitans son estats dividits entre Itàlia e Espanha, pel plaser de l’existéncia d’una exagònita autodeclarat republicanament perfait. Mas aquò dels cercaires-geografes franchimands coma Jean-Claude Woillet ne vesèm pas gaire per ne parlar, es normal ; qui paga la recèrca francesa, senon los prelevaments d’argent francés sobre las produyccions bascas, catalanas, o occitanas ?
La lana d’Occitània es emplegada, mai que tot, contra Occitània, mas tanben per valorizar lo colonialisme francofòne en Africa, e bastir una logistica politica dels conceptes franceses contra la diversitat democratica d’aquel planèta.
Los pòst-ècolonialismes francés e anglés auràn destrusit l’empèri Austro-Ongarés, mai tanben l’empèri otoman (problèma de la siria de uèi, e del Kurde de uèi tanben). Los sols impèris qu’an pas degut suportar la destruccion son anglés e francés, los gròsses productors d’armas europèas.
Me sembla qu’enlòc de pensar conservatisme politic sul tèma, francés o anglés, se cal questionar puslèu de quina manièra ajudarà los pòbles a produsir de faiçon utile per l’umanitat (mens d’armas o d’industria de l’armament coma en fR-nça, e mens de militants-industrials UMP-NC donc – Lagardère, Dassault, AREVA), e pauc impòrta la fòrma administrativa, sovent associat a la militara ; perqué l’administracion se podriá pas pensar sense militarisme ?
Se cal alara pausar la question de la sapiença francesa suls tèmas, quina legitimitat pòdon aver quora un Estat militarista francés finança las recèrcas que ne fan mòstra dins los mèdias franceses, dins los escriches livresques, dins las Académies de totes escantilhs de la francofonia, etc., contra las volontats de las nacions e dels pòbles pacifics africans o europèus ?
L’ASAWAD es donc plenament un problèma politic per Occitània tanben, perqué fR-nça es un problèma per Occitània, ne soi solidari !
-°-
Complements :
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada