Le Pen es lo conservatisme tip Thatcher. Mélenchon es la democracia tipe Chávez… Dos arquaïsmes politics que podèm encara suportar per la sobrevida d’una dignitat occitana ?
Lo trotskisme es una causa pron plan partatjada dins l’esquèrra nacionalista francesa, l’avèm viscuda ambe Lionel Jopin dins una formula, «pòdi pas grand causa», puèi tanben a Carcassona… ambe lo conselhièr encarga de la cultura, qu’oblida de dire lo mot occitan quora fa la presentacion del DVD de Jordi Savall totolat «Los Catars» e que la lenga occitana i es normalament emplegada.
Lo document illustratiu es de redaccion anarquista, mas dona una descripcion puslèu balançada de l’afar Mélenchon. Es aquesta descripcion que frena per installar una manifestacion occitanista a Marsilha ; per la libertat de paraula e lo dreit d’expression de totes/as (com l’a poscut testar Ràdio Lengadòc Montpelhièr, o que zo dèu suportar d’autras familhas de pensadas politicas, avèm qu’a legir la pagina Mesclum de La Marseillaise per saber lo biais de pensar o de ‘libertat’ de pensar sul tèma, es lo bon vièlh temps del stalinisme).
La causa estant, i a los electors e las electriças que vòlon votar a esquèrra (non pas moderada, mas que sap que lo monde es mai complèxe qu’acarar l’extrèma-dreita per aver de sonada politica), e que son pas extremistas o sindicalisats CGT (per exemple CGT espectacle o mèdia) que sábon pas de qué servís lo capital (per fauta de coneisséncia en economia e comptabilitat).
Alara se víran de cap a la candidatura PSf-PRG ; la candidatura oferís l’avantatge qu’i a de l’experiéncia al pus prèp de las necessitats de las populacions, e particularament de la nacion occitana. Lo candidat del sindicalisme CGT, el, a pas encara vist l’interès de la decentralizacion per reglar los problèmas economics, a quitament pas vist que cada vagada que los poders de la decentralizacion tracta un sbjecte, l’afar es reglada e los comptes de las institucions son mai clars que los comptes de l’Estat jacobin e central. Mas res i far, son nombroses a Tolosa pel candidat trotsko-lambertista del Front de Gauche.
Mas es que lo camp de las promessas tip 1981, es lo camp que nos cal per assegurar doás causas : - la sobrevida de la lenga occitana e sa preséncia pertot (visibilitat e ensenhamentS, Calandreta tanben), – l’installacion de poders constitucionals (donc democratics) en region per la gestion de çò que l’Estat es pas capable de gerir (polícia compresa) ?
Dins lo camp de las promessas o prepausicionss de 1981 :
Quora gaitèm las 110 prepausicions, podèm listar la que concernís Occitània, en linha 56 ; l’avèm jamai vista aplicada.
La causa faguèt baissar grandament la militança socialista dins l’occitanisme ; personalament soi arribat dins lo camp occitanista a-n aquel moment de baissa de la militança… Perqué los actors socialistas son nombroses dins l’occitanisme, e l’extrèma-esquèrra lor es alara utile, per recrutar, per assegurar una leialtat a l’esquèrra, per assegurar una afiditat malgrat los actes o los non-actes. Aquò se sona lo partesanat o l’avuglameznt del partesan, malgrat la pèrda lingüistica.
Donc de la 56ena prepausicion sobre 110, avèm ganhat 50 prepausicions de mens, e sèm encara a la 56ena plaça. Coma qué las causas d’Occitània an pas cambiat de pausicion pels militants PSf-PRG. E avèm manifestar mai de 4 vagadas dempuèi, e lo personal politic del grope socialisto-radical i èra plan present (felicitacions, mas present val pas una practica de la lenga dins los servici de la decentralizacion, lo Gèrs a debutat en 2012!)… Mas concretament cal un sistèma edicatiu socialista que frena per la multiplicacion de las classas per immersion, coma lo PCF-FdG-FELCO a Montpelhièr, concretament la signaletica s’arresta a la pòrta de las vilas, e la signaletica departamentala serà mai o mens faita a mantunes endreits vint annadas aprèp, per pression politica del Partit Occitan, non pas per rasons politica e lingüistica (per reflexion politica coma en Bretanha).
Alara dins aquel contèxte la presa de paraula le conse de Tolosa (una vídeo serà plaçada aquí dins la setmana qu’arriba) es puslèu leugièra. Sobretot, encara los organizadors an frenats per donar lo nombre de 30000 manifestants, perqué aviá encara páur d’aver una interdiccion de plaçar la manifestacion al capitòli. Pel FdG, qu’es contra l’occitan e Occitània ontologicament, avèm plan vist que lo problèma se pausava pas. Donc sabèm que lo grope PSf-PRG donarà sempre la prioritat a la pensada del FdG-PCF per rason electoralista, per rason de la capacitat de mobilizacion electorala, del mercat de vòts.
Dins aquel contèxte, lo mercat de vòts es la sola causa qu’interessa la tecnocracia politica, pauc impòrta la color politica nacionalista francesa ; donc, fauta pus que d’aver partits politics occitanistas de granda dimension (es la rason del comunicat del Partit Occitan, tres jorns aprèp la manifestacion), es votar pels partits que son clars sul problèma, e que l’an provat en actes clars e devenguts sovent istorics : EELV e MoDem.
De l’un e de l’autre, podèm simplament explicar que son de valor similara, mas qual serà lo mai utile pel segond torn imposar una vista sobre las lengas al PSf-PRG, senon lo qual qu’a al cap una persona qu’oblidarà pas la reforma de las institucions de la decentralizacion e la politica lingüistica per la lenga occitana, es de dire la candidatura François Bayrou ; o disi aital, perqué al cap de EELV, la question es puslèu oblidada, e sovent ratrapada quora cal fabricar un programa pels candidats, a l’imatge dels sites Internet en Occitània d’EELV qu’espèra un emplec normal de l’occitan…
Mélenchon es una bèstia politica e de campanha, mas serà tanben als occitanistas lo moment de causir de faiçon estrategica per poder pesar per l’avenidor, segur pas ambe Mélenchon, mas etapa per etapa, lor caldrà causir de faiçon alternativa la melhora via per poder aver lo dreit que cridàvem a Tolosa lo 31 de març de 2012.
Mélenchon fariá quitament votar Sarkozy ! E per la decentralizacion e la politica lingüistica serà Sarkozy en mens piège, mas de faiçon coorporatista coma se podrà confirmar per la règla de l’universitat de Montpelhièr.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada