arcuèlh

dimecres, d’abril 04, 2012

L’administracion francesa es lo primièr enemic de l’occitan

Pendent mantunas annadas, avèm viscut sobre l’enraiçament del còrs professoral dins lo maine de l’administracion francesa (quí a recaptat los castigs qu’an degut suportar, los professors-militants, e diplomaticament reglat al lor nivèl per poder ensenhar, quí ? I aurà pas cap cercaire del CNRS per aiçò far !), e li fasiam present sovent del còst dels corses, e mai de 20 oras d’òbras per setmana en mai dels corses classics. Es l’aplicacion enganaira de la lei Deixonne, votada a l’amagat per un nombre redusit de professors-militants e socialistas (per ajudar a l’esquèra francesa de pujar dins los vòts dels occitanistas, puèi avèm agut l’aprèp 10 de mai 1981, pietat). La lei Deixonne èra una lei de compassion lingüistica, èra daissar militants regular çò que l’Estat voliá pas tocar, e en escambi, non crear un còst per l’Estat centralista, ajudar lo parti socialiste per las eleccions, e en d’autres mots : «pas faire chier le mammouth».

Zo faguèron pendent 30 annadas, puèi arriba lo temps de la decentralizacion.

Aprèp Deixonne avèm agut lo petassatge de las règlas de l’«Éducation» dicha «Nationale», e lo grope de militants comunistas que fan lo trabalh d’illusion sul tèma, per assajar de convéncer coma los socialistas en 1981.

Los petassatges fan que malgrat los contractes mediatizats (Conselhs Regionals-Éducation dicha Nationale) per far plaser als militants socialistas e radicals, que, aital, i sabián pas una «arma contra l’Estat», car l’imatge de la lenga unica es la sola imatge que pòdon aver (doctrina republicana actuala votada en 1992 pels socialisats, quitament los que preparavan una lei per dire lo contrari).

ensenhar l'occitan per e amb l'Estat francés

E alara dins aquel encastre la dreita francesa en Occitània, es pietadosa ; devèm res esperar dels representants que la republica partesana nos vòl donar ?

Avèm EELV afidat al Parti Socialiste e ara tanben al nacionalista Front de Gauche , afidat donc a l’aligança nacionalista de l’esquèrra nacionalista francesa, republicana plan segur ! S’espèra çaquelà que los ecologistas en Occitània pensèssen pas sonque a las ajuda a las subvencion pels occitanistas e las associacions, mas tanben a l’emplec de la lenga occitana suls sites internet que i pòdon doman aver l’occitan, sense còst enòrme. En Bretanha son lògics, coma en Corsega, o en Alsàcia, mas en Euskadi, Occitània, Savòia, etc. S’espèra l’aplicacion de la linha sul tèma «nous sommes les seuls à être clairs sur le sujet», se vei pas mai qu’al Parti Socialiste (Nauta-Garona, per exemple) sul subjecte.

Avèm lo Mouvement Démocrate, que sembla vóler seguir lo capolièr dins la dralha que el pòrta ; imaginèm que lo cap del MoDem cambièsse e devenguèsse president, que devendrà sa directiva sul tèma ?

De cap manièra, los partits de la democracia que fR-nça pòrta a las votacions pels Occitans, es una causida politica que pòrta pas a voidar la taula, e tot cambiar en Occitània.