Ai la costuma sus aquel blòg de qualificar los jornals d’obligacion de crompa e que cal legir entre las linhas, de qualificar aquel paperòt (mata-selva) de … právda. Le Monde es estat lo primièr a èstre aital gratificat, sus aquel bilhet regular, bonificat de právda, puèi de právda parisenca ; perqué cal pas oblidar que la premsòta regionalista occitana es del meteis biais seguista del poder parisenc, e de la seuna linha redaccionala (l’avèm vist jà ambe la censura de Bretons pel grope de premsòta regionalista Ouest-France), similara als motons de totes las dictaturas o del directoire qu'es de maissanta memòria per la revolucion franchimanda.
Un document es alara aquí per m’ajudar a confirmar la causa :
Mas al delai de la právda, i a l’ístinia en lenga russa, e ontologicament, es una právda ontologica e interiora al problèma, interiora a l'amna, a l'èime.
Dins las annadas 1985/95, la právda èra utila pel recrutament de Radio France, la caliá legir per còr per poder èstre recrutat, coma caliá tot saber sobre la cançon francesa, per còr plan segur atanplan ; res èra demandat sus la cançon bretona o basca, nimai catalana, còrsa o occitana ; las resultas son claras, avèm un sistèma mediatic public desligat del sistèma antropologic de las creacions musicalas (gaitatz los programas), e totalament ligat al mercat fabricat per las entrepresas del disques parisencs, quitament sense pensar a la francofonia ( es de dire!).
Vesèm ambe l’article que la právda es tanben utile per las collaboracions occitanas a la diplomacia francesa quora tòrnan per la retirada «au pays». Sabèm pus s’aquel «au pays» vòl dire lo pichon país (coma se posquèt escriure en 1964 sus un monument de Comenge-Bigòrra per determinar l’armada de resistents que lo poder gaulista a arrestat a la frontièra franco-alemanda per non pas èstre emplegat per aucupat l’Alemanha federala de l’aprèp-guèrra !), lo pichon país seriá alara Occitània, o lo Gavaudan, o lo nòrd del Lengadòc, o lo Sud d’Auvernhe (las populacions que son pas de pura soca franchimanda donc, tal que l'etnisme francés o pensa), o quitament de la faiçon juridica de fabricar l’«État de droit» qu’imposa un mercat clarificat e assimilacionista per la lei e la règla centralista, e la seuna administracion interna, dempuèi los potentats reials, directorals o bonapartistas, veire republicans ; es donc una vièlha istòria amagada e desconeguda.
La diplomacia francesa es la tresena mondiala, vist la dimension de l’Estat continental europèu, podèm confirmar que fauta una refòrma dins la diplomacia francesa per non pas pensar qu’es un element del colonialisme o puslèu del pòst-colonialisme, o del mercat exterior de las entrepresas nacionalistas francesas…. per non pas pensar que còsta grandament a totes los ciutadans, Occitans e Occitanas, comprèses.
A 86 ans, la vièlha femna podrà jamai legir un article coma aquel publicar per Enbata, Enbata es pas distribuar per la diplomacia francesa ; la právda es un instrument d’endoctrinament qu’es legit de cap a cim, e qu’endoctrina pron clarament lo public que paga per aiçò ; es la granda victòria del sistèma republican francés d’aver inventat la moneda desgalhada a lor sol profièich per castigar las meteissas populacions sotmetudas. Al meteis temps, lo sistèma centralista imposa de non pas aver mèdias de bona qualitat per contrabalançar l’ideologia parisenca.
A 86 ans, aquela foncionària francesa d’origina occitana sap segurament parlar occitan ; Le Monde a alara una utilitat lingüistica, la destruccion de la lenga occitana dins lo ment dels collaboradors o de las collaboratriças al sistèma politic francés, interior o exterior (ex-AEF, terminologia pron vièlh mas que son coma una nostalgia pòst-coloniala). A 86 ans, los mots crotzats o lo soduku ajúdan a servar la memòria, mas la memòria de qué ? Senon d’una vida al servici de la lenga francesa que, al país d’origina occitana, escana la lenga del Gavaudan, l’occitan !
A 86 ans, ‘quela foncionària francesa a aital ajudat França per non pas aver un locutor o una locutriça d'occitan dedins lo continent europèu, una locutriça coma ela ; es donc una dobla avançada per assimilar Occitània ; mai la diplomacia francesa es faita d'Occitan o d'Occitanas, mens la ciutadanetat occitana los podrà pissar dins las urnas un movement politic potent e segur de las seunas revendicacions, val melhor aver d'Occitans e d'Occitanas elonhadas del continent europèu e sindicalistas, es de dire gardat dins un sistèma elonhat de totas las influéncias que se podrián qualificar de resistentas contra la dominacion parisenca.
Los Occitans endoctrinats o las Occitanas endoictrinadas son bons collaboradors o bonas collaboratriças del sistèma francés, quitament a l’exportacion, e son reconeguts o reconegudas per la právda per èstre bons clients o bonas clientas de la premsa als òrdres d’Estat centralista e jacobin francés. Son reconeguts-udas car publicats-adas, mai tanben listats o listadas coma dintrada dins lo sistèma.
A Lemòtges, lo Général Bugeault a encara un nom d’avenguda e un nom de plaça, e çaquelà las mòrts que el a daissat pertot, coma a especificament daissar problèmas politics pels sègles venents, guerrílha, ont es passat (Castilha o País Amazigh), amerita de cap manièra una memòria occitana viva.
Caldrà remarcar qu’aquesta occitana a plan entendut qu’èra «lozérienne», un qualificatiu vengut del nom del departament creat pels bonapartistas ; vesèm tanben que l’expression de «lozérienne de souche», sembla fòrça a la vision nacionalista francesa dels famoses identitaires… los nòstres maurrasians que perdèm pas de vista, párlan de «français de souche» (sense o dire aital explica que l'immigracion imposada per las colonias francesas li agrádan pas, es la semantica inventada pel FN, alara que Jean-Marie Le Pen èra per l'Argèria francesa), perqué los «français de souche» son aquí per departamentalizar tanben lo territòri occitan, coma s’èra utile d’aver una identitat departamentala per las populacions que son dempuèi sègles acostumadas de passar las frontièras dels Bonaparte, e baissar lo cap per daissar la prefectorala o/e l'administracion comandar. La manièra de se dire aital sona de manièra pron clara, l’idèa d’èstre «lozérienne», o «hauta-garonesa», o «aveyronnaise», o «lotoise», o «gardoise», o «varoise», o «dromoise», o «Haut-Pyrénéenne», o «Midi-Pyrénéenne», o «audoise», o «corrézienne», o «héraultaise», o «gersoises», o «lot-et-garonnaise» sembla fòrça al pus prigond endoctrinament francés, un bonapartisme desconegut, coma la pròsa de Mèstre Jourdain dins la peça de Molière, encara.
La lectura precisa del document ensenha tanben que Le Monde participa al conservatisme del sistèma de dominacion en Occitània, coma la právda o fasiá pel sistèma sovietic ; o cal legir lo jornal per èstre segur de «se poder adaptar en tornar au pays», en s’assegurar que lo mens possible de las causas, cambièsse.
Car e preciós jornal, lo poder centralista francés a grandament mestièr de vos, e per sempre per damorar en plaça, per servar lo mercat e copar los arbres pel poder parisenc. Es normal d’èstre un objecte privilegiat de subvencions, subvencions que los Occitans e las Occitanas pagam totes/as, amai de pagar los abonaments e d'en tornar demandar sense res cambiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada