Volèm lo gai saber per Marselha-Marsiho

Benlèu que sabètz pas lo Gai Saber, alara sètz pas passat per las universitats francesas en Occitània. Amai d’èstre una causa filosofica plan coneguda es tanben la basa de la pensada e civilizacion occitana, es una pensada globala mas non englobalisanta. Una pensada aital ajuda a melhor viure sus un territòri, aquí Occitània, per exemple de poder comandar carn del país e s’apercebre aviat que la filara occitana es destrusida pel sistèma europèu d’ajudas, e alara repotegar e èstre escotat pels elegits e las elegidas del país (Provènça aquí).

Mas tornam a Marselha-Marsiho que coma a Tolosa, la carn es importada de l’Euròpa de l’Èst per aprofieichar de cors de l’Èuro fòrt (! ), tornam a la Kulturé de Marselha, que sembla èstre la capitala europèa de la cultura, aquela que sap pus viure de las riquesses localas, coma l’explica Bernard Gièly dins un article interior de la revista Prouvenço d’Aro. Dins la meteissa revista e en primièra pagina aprenèm que lo 13 de genièr se passejèron gropes folclorics provençaus dins Marselha, e que la messa foguèt dicha en provençau … la cultura ecclesiala provençala, que fauta de saber sus los chaples catolic e vaticanesc en Lengadòc, mas cultura de qualitat segur, un pauc vielha çaquelà, mas podèm far d’arqueologia positiva e viventa ; cal pas renegar las causas vièlhas per comprendre lo futur. Lo saber ecclesial e catolic es important per la cultura provençala, e es plan la cuiltura occitana de saber que los catolics son estats los mai grands turriferaris de la cultura e lenga occitana, en debutar la guèrra contra los ‘bons critians’ al sègle XI e XII, e la lectura directa de la Bíblia en lenga populara latina (es de dire l’occitan modèrne), sobre libre que sonque un es damorat viu a Lyon, fòra l’Estat francés ; serà benlèu Marselha lo moment de presentar sa re-edicion per las Letras d’Òc … Quí o farà a Marselha, capitala europèa de la cultura ; pareis que lo cristianisme es la basa culturala europèa ; los chaples integristas cristians, qu’an debutat en Occitània, tanben o son.

Es que podèm pensar que la cultura e la lenga occitanas de Provènça seràn presentas dignament dedins Marseille Provence 2013, ambe una messa occitana ? Es que la paga, qu’espèri gròssa, car tot çò qu’es rare, se dèu pagar al mens coma David Guetta, la paga dels gropes folclorics es estada bèla per menar una politica lingüistica dins tota Provènça ? Es que la passejada dels elegits e de las elegidas lor an permetut d’entendre parlar provençau ? Es que las revendicacion de lei per la lenga es estada portada a l’aurelhas dels elegits de Provènça (perqué son sovent lo malhon flac de l’Estat francés sul tèma) ? Es que los elegits e las elegidas de Nissa venguts especialament an poscut verificar los pauc de diferéncia lingüistica entre lo ‘pur provençau’ e lo  nissart ? [i a granda amistat politica en Marselha e Niça – lo setmanièr francés Marianne e l’universitat d’ailà, mediatizat per France Culture, faràn un seminari sul tèma de las engusas (es cultura tanben) – Parlam euròpa : es que ne podèm pensar una causa costièra per la mar nòstra de València a Niça, veire al delai ?]

Se podrà al mens esperar panèus e afichas dins la lenga istorica, e dins las doás grafias per non perturbar lo public parisenc vengut veire, en pacifics e protegits TGV, los indigènes de la republica sotmetuda de Marselha. Mas sembla que per far universal l’anglés fosquèsse la grafia e la geografia de Marselha … aquò pròba al mens de la fauta de sabers geografics a Marselha, e dels organizadors, non ?

Mas non podèm que se questionar sus la capacitat de desvolopar una politica de visibilitat lingüistica, la lenga istorica, a l’imatge de çò que se farga al Quebèc, per far sobreviure lo francés ; aquí avèm mestièr de far sobreviure l’occitan de Provènça, la lenga istorica. Mas soi segur qu’un jorn, los gropes folclorics provençals auràn ganhat pron per aver una politica lingüistica, e qu’en plaça de l’anglés, aurèm l’occitan de Provènça per la manifestacion festiva aquela, e que los gropes folclorics transmetràn la lenga coma cal al poder de la decentralizacion, benlèu melhor que transmetre l’anglés, coma aiçò :

La fiertat provençala serà alara mesa en valor per totas las populacions maridadas, divorciadas, catolicas e apostolicas, o pas…

E alara soi segur que lo gai saber serà tornat e qu’al pè de Marselha las vacas seràn tornada, e podràn minjar la carn del país provençal, e que la populaicon serà reconéisser sa qualitat sense aver mestièr de resorga scientifica delsaber ADN, per ne minjar ambe rason e delicatessa, quora los peisses de qualitat auràn pas poscut arribar al pòrt per rason de tempèsta e non pas de guèrra en Líbia o Tunisia…

Donc, dins trenta annadas, caldrà plan trenta annadas, per reviscolar quicòm qu’a calgut 50 annadas per destrusir, podrèm parlar de cultura de Marselha, a Marselha e per las populacions ciutadanas de Marselha, sense aver mestièr d’arrestar de los TGV e far cagar los de Niça !