arcuèlh

diumenge, de febrer 10, 2013

L’agro-alimentari francés engana.

Lo sistèma europèu de sosten de l’activitat agricòla fabrica mòstras del comèrç e de la finança, e quitament de las especulacions geneticas. Aital l’afar Findus-Spanghero-Romalimenta ne farà la pròba, un còp de mai. Se cal susvelhar las bancas (e los politics coma l’explica un traders catalans dins un programa de TV3, Jordi Molins) e los sistèmas dinerièrs ajustats, es parier per l’agro-alimentari.

Es la banca mutualista que faguèt l’industrializacion agresta mai aisida, tot en recuperar ges de cap manièra una melhora vida pels païsans occitans. La moneda en sobre, l’installava dins lo sistèma urbanistic espanhòl, coma l’explica a mot escondut Jordi Molins dins l’entrevista de TV3.

La RTS ne publica una mapa de la manipulacion, passa per Occitània, Castelnaut d’Ari, dins la granda tradicion del comèrç agricòl del Lauragués (pels blats):

Mapa dels trafics agro-alimantaris franceses

Es tot lo sistèma europèu qu’es en causa, e pas simplament l’administracion de l’Estat centralizat francés, ni del simplàs Lauragués. Es clarament un sistèma de venda qu’es questionat, aquel qu’es supausar donar bona resulta pel comèrç exportador francés (coma l’explica la FNSEA dins totes los mèdias parisencs), es fins finala una maquina que risca gravament d’intoxicar la populacion, o simplament a l’engana de las populacions ; alara que la politica menada fins ara èra supausada fabricar lo contrari.

Dins aquel sistèma es un pauc estonant, e a la seguida d’aqueste afar, es estonant que los consomadors e las familhas posquèssen pas criticar los restaurators tolzans, o la cosina centrala tolzana (per aver la carn etiquetada biò segon una demanda politica integrista), alara los consomadors que crómpan carn en Alemanha… coma se en Occitània ne fasiam pas de bona carn (Gascona, Blanda d’Aquitània, Aubrac, Basadesa) ! Aquò se pòt saber sul SISQA aisidament…

La solucion a-n aqueles fenomèns de concentracion e financiarizacion de l’agro-alimentari es crompar localament (e pas al mercat mondializat de Lheida per transportar a Castras, per exemple) e abandonar las règlas europèas del comèrç e de la produccion agrària. La tecnocracia francesa (agrocalimentària o politica) auriá de plan escotar çò que se dís dins lo programa de France Culture aquel :

Noulhianne

La consequéncia es que la populacion se deurà tornar informar directament de las modalitats de la produccion sense passar per las règlas installadas pels Estats de dreit, pels Estats centralistas, qu’en industrializar l’agricultura, lo centralisme e l’industriualizacion an fabricat dracs per a longs tèrmis, dracs que seràn un dangièr per las populacions.

La francizacion d’Occitània a agut consequéncia sobre la transmission dels sabers agrestes, aqueles sabers occitans son estats interdits dins totes los licèus agricòls, totes, e aital l’industrializacion a poscut debutar aisidament en Occitània ; pauc a pauc mantunas de las cooperativas de productors son devengudas d’instruments dangieroses …. e / o devenguda de comèrç stricto-sensús, sense relambi, d’instruments aisits de manipular per la finança.

Xavier Noulhianne explica la seuna solucion sus dos bilhets de blòg  e dins un programa de France Culture dissabte passat ; lo cal felicitar, es luènh de l’utopisme, es la practica d’una agricultura estreitament ligat als sabers fars locals (occitans) e als terradors. Es un trajecte politic e agricòl complicat de seguir ara que tot es estat destrusit per l’industrializacion (i a pas sonque lo nuclear que pausa problèma).

Lo circuït cort, donc lo circuït occitan en Occitània, es la sola e unica manièra de s’estauviar tot tip de problèma : – finança, – PAC e U.E., –administracion francesa, - administracion europèa, -gestion FDSEA de l’agricultura (s’acaba justament las eleccions professionalas que los païsans d’Occitània an pas encara comprès lo problèma), –formacion agricòla, escòlas de tot escantilh.

Caldrà justament que lo consomador occitan se decodèsse tot, e aguèsse a cambiar los paradigmes industrials agricòls en Occitània, e que li tòrne la fisença als comerçants que sábon explicar precisament de quina manièra lo produït sul taulet (s’elonhar dels supermercat lo mai sovent possible) ; es vendut, e de quina manièra, i es arribat aquí, precisament – serà la basa de la problematica. Alara, que caldrà far pel consomador : PAUSAR QUESTIONS EN FRANCÉS (sense assegurança que fosquèsse pas una resulta del sistèma francés) COMA EN OCCITAN (car lo vendeire aurà una pichona consciéncia de quicòm).