Ambe la nostalgia occitana non pòt que regretar aprèp que Occitània fosquèsse sonque toristica, aprèp. Mas benlèu que las letras franceses dins las universitats lor agrada melhor ? Nostalgia seriá melhor que dignitat nacionala ?
Una genta poetessa nissarda publica anuènh una poèma sobre lo «Tren dei pinhas», lo tren de la linha Dinha-Niça ; aquel a agut un grèu accident ièr. Alara es lo moment de fabricar de la nostalgia del tren sense accident ? Mas perqué ara.
Las letras son polidas, es vertat ; mas farà simplament melhor passar una certana nostalgia, un pessimisme ontologic al movement de las letras occitanas ; un pessimisme qu’es ontologic al movement, e que se cura ges en cambiar de sègles.
Alara per recebre subvencions de la region, sistèma de la decentralizacion, la companhiá de servici public entre Dinha e Niça, aurà de se transformar en «train touristique» ; e per notar l’informacion, Le Temps a Ginèbra, s’engana pas :
Es un tren que passa quasiment sul limit lingüistic entre lo país de l’occitan provençal e de l’occitan gavòt. Un limit que quitament los occitanistas qu’i cercan frontièras, sábon pas determinar perqué l’an quasiment pas estudiat, o que l’an jamai volgut ne valorizar los estudis ; una enquèsta precisa es estada faita per un doctorant pron conegut e … desvalorizat per las universitats francesas d’Occitània, las letras dei Èst-algics.
Cal notar que lo tren a agut un accident, non pas pel material nòu que la region regionalista francesa aviá donat, mas per un accident meteorologic, una pèira a davalat del mont a la seguida dels maissants tempses en seguida dins lo mont alpin d’aquesta region elonhada d’Occitània, Èst Occitània.
L’informacion a donat aquel tipe de realitat :
Notatz l’accent del cònsol d’Annòt, Joan Ballester, dins l’entrevista se dirà clarament qu’es un tren «gerit per la region», «[….] es un tren als usancièrs que l’emplega regularament». Aiçò pel «Train touristique» que Le Temps a segurament notat dins una nòta de l’agéncia de premsa parisenca AFP.
Son toristas que son estats tocats per l’accident, donc en dangièr de mòrt o mòrts jà ; lo moment es grèu per aquel tren regional de servici al pòble occitan del País Gavòt.
Lo moment es grèu, tanben, perqué es pas segur que l’accident aguèsse pas consequéncias importantas per aquesta linha tanben ; se la linha es en dangièr encausa de las variacions del temps, dangièr de montanha (coma lo tren gròc en Serdanha), se cal pausar la question del còst de la mantenença de la linha, e se los mejans dinerièrs dels CRs seràn sufisents per la manténer viva e pel desvolopament armoniós de Cerdanha e del país Gavòt d’Occitània.
Sèm luènh de la nostalgia occitanista…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada