Brice Couturier nos baila aqueste maitin en directe sur fRANCE CULture sense possibilitat de respondre. Tre que lo tèxte serà publicat ne farai una critica, punt a punt. Mas mentrestemps, la podrètz escotar.
Aqueste bilhet çaquelà fauta d’imaginacion ; benlèu perqué la sola excepcion francesa es l’ignorança politica bruta e que monopoliza l’antena dels «servicis» dits «publics», es de dire l’argent public de la redevença.
Serà la meuna primièra critica. La fobia dels franchimands es una fobia etnista, una lenga = un Estat ; dins la condicion francesa la Belgica es de lenga francesa, la Confederacion helvetica tanben. E l’ex-RUSS parlava ex-URSSian. Es vertat tanben que l’independentisme argerian èra menat pel problèma d’identitat lingüistica, segurament ….
La segond assersion francesa que pòrta la páur : es la division de l’impèri ; imaginatz l’Estat francés divisat en pichonas principautats modèl Mónego-Monaco-Múnego (Estat trilingüe, oficialament). E que la division amenaça pas, «coma espanha, ara, es domatge» dixit una estudiantas de sciéncias politicas a Tolosa, divendres passat.
La darrièra assersion es a prepaus de la politica catalana qu’es donada coma contra exemple, dona aital lo ton franquista a la cronica. Lo franquisme es un Renanisme E la perversion parisenca es de botar aquesta cronica dedins un espaci bearnés (occitan), prèp d’Iparralde, en campanha electorala municipala, per tal de non poder ajudar la responsa en directe.
Lo «servici public» francés es un servici anti-occitan, apondrai qu’ es tanben un servici putassièr e antidemocratic.
-°-
La realas valors francesas, son curats de primièra borra e dedins tot lo sistèma mediatic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada