I a pas que los Occitans que fan regionalismes lingüistics, los locutors del Grand Grand Sud o fan tanben, los de la «Comunautat» de Valéncia en país del PP regionalista zo fa e los seus amics tanben ; la recenta mediatizacio ndel diccionari del valencian o aurà provat ; l’administracion de l’Estat centralista ne fabrica, alara, per region d’administracion, que fosquèssen fiscala coma per l’ancian regime, o decentralizadoira coma dins la République Française, o Comunautats autonòmas coma dins lo regime pòstfranquista de Madrid.
E alara son a fabricar novèlas identitats legitimistas, lo poder central fabrica aital guèrras entre realitats lingüisticas similaras, entre locutors e locotriças, dividir per regnar es lo tèma politic costumir ; la frontièra, talament desvalorizada pel sistèma centralista (quora se parla de desvalorizar la lenga dividoira, segon els) per non ne far el (!), fabrícan fontièras dins los ments dels malauts del legitimisme d’Estat, e aiçò n’an mestièr per damorar al poder en regions administradas o sotmetudas, al modèl de las províncias romanas.
La revista Presència publicada ambe ElPUNTAVUI, prepausa una fòto per descriure aiçò :
«volem llibre en idoma calencià no en català» (fòto que data de set ans fa), coma occitan m’agrada d’aver en man libres en idiòma catalan e valencian, per la simplicitat de lectura e la qualitat de l’edicion. Alara aquesta frasa ne fau una interpretacion politica, es pas question de qualitat de la lenga, al contrari – me sembla. E farai un recòrd als lectors e a las lectriças de la «comunautat» que se sentís envadit per Barcelona ; ieu m’agrada d’aver Barcelona coma referent, mas soi pas brica per l’invasion del parlar catalan de BCN dins l’occitan, nimai del parlar tolzan dins l’occitan del país Gavòt !
Nosautres, Occitans, e Occitanas, avèm, non pas los «blavers» de València, regionalistas lingüistics e politics, mas una espècias diversificadas de legitimistas, e de còps vívon en Aran coma elegits del pòble d’Aran (…), ne farai un bilhet un còp al futur, mas ara de que son aqueles en Occitània :
- lo «scientifics» Lafita qu’es estat sonque diplomata per França, e que dempuèi sa residéncia parisenca, explica a L’Express (que los jornalistas son pas anats sul terrenh) que lo gascon es diferenciat de la «rèsta de l’occitan», aquela rèsta es lo lengadocian ; es un amic de l’Institut Béarnais et Gascon (subvencionat pels socialistas del Conselh General de Pirinèus d’Atlantics), fargat per deferencializacion e que las idèas politicas se pòdon ajustar de l’ancian conselhièr regional del FN, Alexis Arette. Son aqueles qu’an ajudat fins ara, al fren de l’installacion dels panèus en occitan en Bearn.
- l’associacion arlatenca, colectièu prouvènço, explica que la frontièra es Prouvènço, parier que unioun prouvençalo un còp èra (los ai encontrat, e son aps estat capable de me parlar provençal, perqué èri estrangièr vist qu’aviá passar Ròse per arribar a Marselha en tren)… se sap gaire s’aquò se deslimita al Ròse, del costat Oèst, o al Var del costat Èst. Aquel regionalisme li agrada d’èstre francés, mai que los Franchimand Guaino que refusa la signatura de la Carta Europèa de las Lengas (e ne pòdi far critica d’aquesta carta e de la volontat socialista de la signar ambe apondon que me sembla contrari a la quita Carta) ; son d’una especiala «marcoProuvènço» que fan de regionalisme sense saber, mas castígan los Occitanistas de fabricar division, d’èstre independentistas, causa que dobti e ne soi quasiment segur.
- aquel monde nèga evidentament l’unitat de la lenga occitana, e o fan tanben quora l’imperialista impausa lo prouvençaou dins la Comtea de Niça que s’i parla lo parlar occitan de gavotina, o quitament l’escrit ligurian (es lo meteis biais de pensar que los imperialistas franceses a Niça) e aiçò assegurat per una Acadèmia a Menton, o dins l’espaci lingüistic de mantunes locutors que se pòdon exprimir d’un biais occitan talament similar a la glosia generala occitana.
Es evident que las frontièras administrativas pòdon far deferéncia lingüisticas (mas Walonia a pas fabricat un francés especial, lo walon-francés de la granda Picardia se parla de l’autre costat de la frontièra d’Estat), mas es pas la fauta de las populacions, tanpauc, populacions que ni ambe Garona, Ròse o Var, an poscut fins ara trapar una reala frontièra lingüistica, alara que lo limit nòrd d’Occitània es plan conegut per las populacions. Un jorn benlèu, lo movement per la defensa e la promocion de l’occitan o valencianista serà prèp de las realitats, e non pas influenciats per las «tonterias» o tortesas dels regionalismes d’expansion lingüistica francesa o espanhòla.
la realitat en mapas lingüisticas (Comtea de Niça e País Valencian), estudiadas de prèp :
Es plan evident qu’es complicat de publicar mapas, me recòrdi una mapa de «Gasconha» que voliá installar una diferenciacion grafica, al modèl de «Joana d’Albret», donc aviá inventat un «Agenn» per Agen …. A la polida vila d’Agen, la diferencia dialectala, ni Frederic Mistral dins lo seu discors per Gensemin e l’inauguracion de l’estatua, ni la populacion naturala dels locutors o de las locutriças la sábon notar, la sabián notar (pels tempses que totes e totas parlaviàn la lenga) ; sobre la meteissa mapa, l’invencion èra estat dinca notat Peirigús en lengadacian, alara que la vila aviá demandat un estudi per establir aquela nòrma occitana, e l’estudi capcejat per un Joan Roux, grand lingüista occitan, aviá provat que lo melhor èra …. Peirigüèrs. Del meteis biais, sobre tèrra de vinha, la «frontièra» del nòrd per Gasconha a pas cap de sens ; la mapa l’establissiá clara !
Es evident tanben que la descripcion lingüistica es pas la descripcion politica ; Niça amerita d’èstre un Comtea democratica, administrada diferentament e politicament diferenciada de la rèsta d’Occitània, la «Granda Occitània» es multipla, complèxa e ne cal téner compte, mas es pas una question lingüistica ontologica a la lenga occitana, unica e pas ges uniformizadoira quora la disèm OCCITAN ; Sobretot cal pas fargar d’etnisme regionalista, ont n’i a jamai agut.
De meteis biais, una armada de conscrits abans la guèrra nacionalista francesa d’expansion lingüistica per Lorrena e Alsàcia, a jamai poscut provar que los de «prouvènço» èran pas capables en 1914 de parlar ambe los de Gasconha. E lo meu grand paire en preparar la guèrra de 1939, a pas agut problèma a DRAGUINHAN, per parlar la mesma lenga qu’en Agenés ! Los de «prouvènço» e de la «coupetado» de la familha Braç al CAPUCIN de Tolosa (veire bilhet següent), o devon pas saber (!) ; l’ortografia es pas una frontièra mentala o geografia, l’ortografia es pas la lenga, ni la lenga d’Òc, ni la lenga occitana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada