Made in fRANCE : EDR !

François Bayrou aviá dintrat aiçò dins sa campanha electorala, las doás darrièras. Mas digun a bolegat dempuèi. E François Bayrou a jamai respondut a la question : e que far ambe lo «fabricat en Occitània» o «fabricat en Bearn» o «fabricat a Niça» ?

Dins un article de la DNA podèm aprendre l’avantatge del “Made in fRANCE” ….

Aqueste maitin, sus France Culture, la redaccion bobò parisenca entrevistada Marine Le Pen ; es estat caut a partir de 7h40 ; i a agut d’espòrt editorial – enfin- sus France Culture. Çò que pròva al mens la fauta de ligam de la redaccion de Radio France, ambe la realitat del terrenh de cada ciutadan, de caduna de las nacionalitats.

Mas Marine Le Pen e totes los que fan del ‘Made in fRANCE’ una linha politica que pensan utila, pels ciutadans, mas que fòrma mai que tot, un nacionalisme tradicional francés, un regionalisme d’expansion dels siètis de las multinacionalas parisencas.

Ne farà la pròva aquel article de la DNA, pron utile e interessant.

Pel moment, una granda partida de la borgesiá francesa a plaçat lo seu argent, pendent vint ans, dins fons de pension nòrd-american, lor daissant aital la causida dels re-investissaments segon las nòrmas del liberalisme nòrd-american, e la pensada unica sul tèma, e del nivèl de retorn dels plaçaments, per viure de la renda al modèl nòrd-american. La consequéncia es lo capital de la brassariá Kronenburg detenguda per un capitalisme danés, fòra de la zòna € ! E aquí, donc, la teoria economia de Marine Le Pen es plan la realitat ; i a pus cap finançament privat francés –de fRANCE aquela de l’article de netejament lingüistic, lo numèro 2- o los banquièrs per investir en capital en Alsàcia ; Alsàcia es la region la mai dinamica economicament de l’Estat, e dempuèi bravament longtemps per rassegurar lo financièr potencial ; e jamai a votat pels extremistas d’esquèrra (aquò podrà rassegurar, non ?); alara podèm dire que lo problèma es pas l’arribada de Marine Le Pen al poder, mas puslèu de quina manièra la borgesiá plaça lo seu capital ; e pensa que lo capital uman –es de dire la sapiença sortida de las escòlas- li podrà regalar ; vist lo coorporatisme de las escòlas francesas, la pòdi comprendre.

Es talament vertat que PSA-Banque a fabricat una publicitat per recupar l’estauvi privat, tot en lo remunerar mai qu’un compte normal, per reglar lo problèma de trapar una banca capabla dedins l’Estat francés de seguir las seunas activitats de finançament. PSA es pas una PME ! Ni una botiga ; alara se podriá pensar que per aquestas darrièras es melhor.

Del meteis biais, mantunes candidats de Tarba an regretat de veire la barradura d’una librariá Chapitre, vièlha e que te sabi ! Èra una cooperativa d’establiments venduda a un fons de plaçaments, entrepresa de finança qu’a agut coma sola sortida la falhida… e donc sobre la pagina del cònsol-candidat de la campanha 2014, se nòta lo regret de la barradura, el qu’a sempre sostengut Edouard Leclerc e lo seu desvolopament a Tarba ; Vaquí la meuna reaccion : Es plan de regretar, mas qu’a assajat un dia de crear una entrepresa pòt comprendre lo problèma. Alara, i a cap politica de creacion d’entrepresa dins las comunas, ni de sensibilisacions a la creacion d’entrepresas dins als aglomeracions ! Lo problèma es dempuèi 1999, al mens, lo finançament bancari : i a pus bric ; e es principalament la consequéncia del recrutament dels agents bancaris que’an que mantunes diplòmas mas jamau creat d’entrepresas ! e qu’an cap istoric local per saber lo teissut economic e de quina manièra fonciona.

Auriá poscut indicar que i a pas cap politica urbanistica per aver botiga de servici public per logar de faiçon publica als creators de comerci ; per exemple prèp de la plaça Belfòrt a Tolosa, que la societat HLM fabrica un immòble d’apartaments, unicament. Es vertat que la societat HLM Les Chalets a mestièr de bastir apartaments dins lo centre ciutat. Es vertat tanben que res es previst pel desvolopament del comerci dins la ciutat tolzana, malgrat que fosquèsse tanben un element de la darrièra campanha electorala.

La situacion es la meteissa per la PME que las botigas ; e Alsàcia coma Occitània, i a un problèma de servici al pòble que vòl fargar la seuna entrepresa, es pas una question de formacion o d’idèa o de volontat, es question de finança occitana per crear l’activitat economica que fauta a Occitània.

L’entrepresa Macarel.org nos explica regularament que, per dubrir una botiga occitana, pichoneta botiga carrièra del Taur, lo melhor endreit per aquela activitat toristica d’imatge per l’occitan e Occitània, li cal mai de 150.000 € ; imaginatz per las autras activitats innovatriças … i a res de res !