Aquí podrètz trapar lo discors de Danièla Grau, dimenge passat, donat a Elna, al moment de la commemoracion del chaple francés d’Elna, chaple ajudat per Jaume II, lo justament traïdor dels Catalans per afavorizar los poders franceses qu’arribavan en Catalonha del nòrd, a-n aquel temps.
Lo devís es utile per l’interès que pòrta a la manipulacion istorica organizada pel sistèma de la decentralizacion installat per França en Catalonha del nòrd. Suportèm tanben en Occitània lo meteis biais de fabricar la nòstra istòria per legitimar la collaboracion ambe lo poder jacobin francés, e l’abséncia de refòrma per donar los poders politics ‘en régions’.
Coma es normal, lo devís es dins la lenga del País d’Elna, lo catalan.
Benvolguts compatriotes i amics,
És una evidència que si evoquem fets del nostre passat no és per victimisme, ni complaença masoquista amb la nostra dissort: commemorem desfetes perquè per desgràcia no podem alegrar-nos, com fan tots els pobles, de celebrar el dia de la nostra festa nacional.
Nosaltres ens interessem al nostre passat per una senzilla i dramàtica raó: no el coneixem. Som analfabets, sí, analfabets en català, no sabem ni llegir ni escriure en català; per als francesos la nació catalana no existeix, i la nostra llengua és forçosament inferior, només pot ser “regional”, i a fortiori no tenim cap història pròpia, diferent de la francesa. A l’escola no es parla mai de Catalunya; no ens ensenyen res sobre el nostre patrimoni, ni l’art romànic ni el barroc, malgrat que no es puguin fer gaires quilòmetres sense trobar-nos davant una obra d’art; com ara en aquest magnífic claustre d’Elna. Doncs volem, com en tots els països que es diuen civilitzats, lluitar contra l’analfabetisme que ens imposen i recuperar el passat que ens roben. Segons l’historiador Josep David Garrido i Valls (Barcelona, 2011), que acaba de publicar un llibre titulat “Jaume II de Mallorca” (Barcelona: 2011), l’arxiu reial mallorquí fou “dut de Montpeller al nord de França a mitjan segle XV i està integrat avui a les Archives Nacionals franceses”.
Reivindiquem el dret a la memòria a Elna, tornem a celebrar el “Dia de la Memòria”: volem conèixer la nostra història i escapar a les falsificacions i/o manipulacions històriques dels conqueridors.
De fet l’únic període històric que el Consell General (Conseil Général equivalent a la Diputació) exalta mitjançant publicacions d’oficines de turisme i exposicions (cap llibre d’història per a escolars ben entès), és “el Regne de Mallorca” que durà uns 70 anys (1276-1349) és a dir sobretot el regnat de Jaume II que morí el 1311, presentat com “l’Edat d’Or” del país, un període d’esplendor, de desenvolupament artístic i ecònomic.
Tot divulgant aquest període sense explicar que abans d’aquest regnat com després les comarques del Nord feien part de Catalunya, deixen entendre que vam ser catalans durant 70 anys només i esborren així 800 anys d’història nacional; a més fan creure que vam ser rics, cultes i feliços precisament quan el Rosselló, Montpeller i Mallorca no eren integrats al conjunt de les terres catalanes. Una manera subtil d’enfortir els ressentiments contra Barcelona, que són recurrents i perduren fins i tot encara ara. Alguns rossellonesos no dubten en afirmar per exemple que la denominació Catalunya del Nord és “una imposició de Barcelona” quan és senzillament l’aplicació d’una regla gramatical. França ha sabut dividir per regnar i ens ha fet tornar un xic paranoics!
En el cas del regnat de Jaume II les manipulacions històriques rauen més aviat de fet en greus ocultacions: ja el nom del castell construït per Jaume II n’és un mitjà subtil: “Palais des rois de Majorque” en lloc de dir “Castell major”. Si no s’explica el perquè d’aquesta apel·lació referent a Mallorca, la gent continua ignorant a què remet, i pot imaginar un rei vingut de Mallorca per fer-se un palau a Perpinyà... De fet caldria explicar i és molt senzill fer-ho, que Jaume II era fill del comte-rei de Catalunya-Aragó, Jaume I dit el Conqueridor, el qual després de conquerir Mallorca i València va partir les seves terres i va llegar Catalunya Aragó i València al rei Pere, el primogènit, i al segon fill, Jaume II, Mallorca, Eivissa, Menorca, Montpeller, el vescomtat de Carlat i la baronia d’Omeladès i “tot el comtat de Rosselló i Cotlliure i tot el Conflent i el comtat de Cerdanya i el Vallespir” és a dir la Catalunya del Nord.
Podem citar una altra manipulació per omissió: la denominació tradicional “el bon rei En Jaume” deixa entendre que aquest rei va ser exemplar; per cert tant ell com la seva esposa i dos de llurs fills eren molt religiosos, molt admiradors del gran filòsof i escriptor català Ramon Llull que rebien al castell. Tanmateix religiositat i cupiditat o enveja van tenir unes conseqüències dramàtiques: Jaume II va acceptar l’aliança del papa i del rei francès Philippe le Hardi contra el propi germà Pere, a canvi de la promesa que li feren d’esdevenir rei de València. Jaume II sabia que el papa preparava una croada amb tropes de tota Europa per envair Catalunya, destronar el seu germà i fer rei de Catalunya el fill de Felip l’Atrevit. Va acceptar que el rei francès destruís Elna, massacrés els habitants dins el recinte sagrat de la catedral on s’havien refugiat. Ningú procura que sapiguem, ni tan sols vuit segles després, que Elna fou ciutat màrtir i que els francesos després d’haver mort “tots los hòmens e les fembres, enderrocaren totes les cases e cremaren tota la vila”, segons el cronista contemporani dels fets Bernat Desclot.
Un darrer exemple de les manipulacions de les quals som víctimes pel fet de no tenir accès a les fonts catalanes: vaig descobrir l’any passat en la premsa local que a Perpinyà hi ha encara avui una entitat “La confraria de les Saintes Espines” que es glorifica tenir a. L’església Sant Mateu unes santes espines regalades per Felip l’Ardit: deuen ignorar que el rei francès va envair Catalunya per apoderar-se’n, que uns mesos després de la massacre els almogàvers del rei Pere van aconseguir destrossar la seva armada i impedir la invasió de la resta de Catalunya i que si en Felip va morir a Perpinyà, és perquè en Pere es va compadir d’ell i no el va voler matar. Aquestes espines estan venerades i han esdevingut un subtil mitjà per mitificar i fer honorar pels catalans el rei enemic que segons el cronista Desclot va profanar a més a més les reliqüíes d’Elna: “e entraven en les esglésies e robaven-les e trencaven les creus e les imatges dels sants que hi eren... e gitaren les reliqüies dels sants que hi eren”; d’aquestes no se’n parlen més… ningú les recorda ni tampoc les barbaritats , perpetrades dins un lloc sagrat. Com m’ho va escriure K. Nemes, una professora hongaresa traductora en català : “La France va fer moltes barbaritats...però va sortir sempre gloriosa i immaculada. D'això en diuen sort històrica ?”
Els conqueridors per cert tenen més sort que els vençuts, són ells que escriuen la història. El deure pendent és reinterpretar-la nosaltres mateixos, i fer-la conèixer en l’espera d’un Estat català on serà ensenyada i la nostra llengua ofocialitzada.
Daniela Grau Humbert, Elna, 20.05.2012.
Dins aquela ciutat al Sud de Perpinyà e al nòrd de Girona, la volontat politica es pas mai granda qu’en Occitània, mas l’estacion d’Elna pòrta una signaletica en catalan, coma Perpinyà e Carcassona (en occitan per aquesta darrièra).
Se cal questionar, perqué non pas a Narbona, Leucata, Seta, Frontinhan, Lesinhan Corbièras, Vilafranca de Lauragués, e dins totes los departaments occitans, 64, 65, 40, 33, 24, 47, 82, 31, 32, 09, 11, 81, 46, 87, 86, 19, 23, 48, 63, 26, 07, 06, 05, 04, 83, 84, 30, 34.
L’installacion de la dignitat lingüistica es realament una causa politica, s’abstenir sul tèma es jà la volontat de far morir docetament la lnga, mas tanben oblidar l’istòria nòstra e los chaples franceses en Catalonha del nòrd, coma en Occitània ; es favorizar lo nacionalisme francés e totas las seunas expressions politicas actualas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada