Dimenge los Catalans fasián una commemoracion per En Enric Garriga-Trullols: i soi estat, perqué Enric Garriga-Trullols es estat pendent mai de 40 annadas la clau de las relacions entre Catalonha e Occitània. La paradòxa es que cap institucion occitana (quitament l’IEO que n’èra sòci dempuèi mai de 50 annadas e presents a totas las Amassadas Generalas, n’aurà fach un sol omenatge ! es qu’an cap un luòc per la lora istòria ?), cap institucion o associacion aurà bolegat lo ment per crear una commemoracion per aquel grand òme, grand catalanista e grand independentista ; per èstre catalanista, èra donc normalament occitanista. Mas una critica de Catalonha del nòrd es çaquelà d’entendre.
Benvolguts amics,
no havent gosat prendre la paraula el dia de l’enterrament d’Enric Garriga Trullols a Barcelona el 19 de novembre de l’any passat, permeteu-me retre-li homenatge i presentar el nostre condol a la seva esposa Núria en nom de tots els qui al Nord el trobem tant a faltar. avui
M’han demanat d’associar-los a l’acte les personalitats següents Jaume Deloncle, conservador del museu del Castellet, Joan Ridaura president d’ERC, Jordi Vera president de CDC, ambdós presents i Jaume Roure, Vice-President de l’Aglomeració delegat als afers catalans que us prega excusar la seva absència.També comparteixen la nostra pena els membres de l’entitat Prats Endavant que patrocinen cada any els actes a Prats de Molló en memòria i honor de Francesc Macià, on Enric feia discursos abrandats. Ens fa l’honor d’haver vingut d’Occitània Jacme Delmas i representants dels catalans de Montpeller. Any rere any el Sr. Garriga, junt amb altres membres de l’IPECC, han estat sempre presents per defensar la catalanitat a la Catalunya del Nord: tant al dictat en català així com a la manifestació del 7 de novembre a Perpinyà en contra del Tractat dels Pirineus i de l’annexió francesa.
Em permetreu de citar els diaris El Punt /Avui i La Vanguardia que li van dedicar uns articles i pel que fa al Punt/Avui una foto, feta precisament quan llegia el seu discurs aquí a Elna el 16 de maig del 2010 davant mateix de la placa commemorativa. Està a costat d’en Gilbert Fabre d’Elna i de la seva esposa, il·liberencs presents en tots els actes catalans a la nostra ciutat, i del regidor responsable de la catalanitat Terenci Vera.
Aquesta foto feta un dia d’alegria, de catalanitat compartida amb tots vosaltres, esdevé avui un motiu de pena però no deixa de ser un motiu d’esperança.
Era un dia d’alegria perquè Enric Garriga havia acceptat immediatament quan li’n vaig fer la proposta, d’organitzar un autocar per venir a Elna, per tal de commemorar la resistència dels habitants als conqueridors francesos: així la missa en català que es feia els anys anteriors a Elna, molt discretament al vespre amb pocs participants, es va poder convertir en una gran missa dominical i l’acte esdevingué gràcies a la vostra participació prou important com per demanar i obtenir el suport del batlle, Nicolas Garcia.
Gràcies Enric.
Aquesta foto-record és motiu de pena perquè hem perdut l’ànima de l’IPECC. Enric Garriga va promoure internacionalment Catalunya i la nostra cultura durant decennis, va organitzar commemoracions que dignifiquen la nostra història ocultada des de fa segles i doncs ignorada, va crear uns premis en memòria del Dr Batista i Roca i Esteve Albert, que van tenir un paper important a la Catalunya del Nord: van ser uns mentors dels patriotes nordcatalans Gilbert Grau i Josep Deloncle als anys 60. Gràcies a ambdós Grau i Deloncle van poder fer memòria de l’abat Oliba i divulgar al Rosselló la seva magnífica obra, les Assemblees de Pau i Treva. Com deia el meu pare els defensors de la catalanitat són rebrots d’una resistència que mai s’ha interromput. En som els fills i els transmissors.
Així doncs els ideals del Sr. Garriga i dels patriotes esmentats d’aconseguir la llibertat de la nostra nació i la creació de l’Estat català uneixen el passat amb el futur, són indestructibles, la mort no els pot alterar.
A cada generació s’aixequen noves veus per defensar Catalunya. Per cert Enric Garriga Trullols era també president del CAOC, Centre d’Agermanement Catalanooccità. Els dos diaris esmentats el Punt/Avui i la Vanguardia van preferir titular els articles “Mor l’occitanista” i “Defensor de l’occità”. Per a nosaltres catalans del Nord que tant necessitem ajuda i sosteniment de la resta del Països Catalans, ha desaparegut un independentista, un “lluitador per a la nostra llibertat” com el va anomenar Frank Dube.
Daniela Grau Humbert, Elna 20/ 05/ 2012.
Ai participat a l’acte e ne soi pron content, pron ufan ; perqué me sembla important de far saber l’òbra de promocion de las dignitats catalanas e occitanas dedins l’Estat de la repression francesa, del En Enric Garriga-Trullols. Pel moment e fins ara, ai malastrosament pas trapat una associacion o collectiu al nivèl d’aquel combat d’EGT, en Occitània.
Soi estat un temps lo secretari del CAOC, un grand moment e una granda progression dels sòcis del CAOC occitan ; uèi las causas son mai flacas, e EGT es plan oblidat : nos èra talament important e utile, que, quitament se dins los cementèris podèm pensar qu’un fum de monde èran estats utiles, EGT nos fauta grandament, per un occitanisme e un catalanisme digne.
Espèri que mantunas associacions occitanas sauràn rendre omenatge al nòstre En Enric Garriga-Trullols al nivèl que cal, d’un biais similar a los d’Elna.
-°-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada