L’Humain d’abord, e me zo caliá tradusir ?

Es l’eslògan del Front de Gauche.

Lo Front de Gauche es un partit de coorporatisme professoral, un partit d’elitas que son estats fabricats pel drac Éducation dicha Nationale, e que legitíman autanplan que la dreita la cara colonialista francesa e republicana (els zo faguèron per una lei que ‘bienfait’ del colonialisme francés e republican ):

"Les colonies sont, pour les pays riches, un placement de capitaux des plus avantageux. Au temps où nous sommes et dans la crise que traversent toutes les industries européennes, la fondation d’une colonie, c’est la création d’un débouché." Jules Ferry, Discours devant la Chambre des députés, 29 juillet 1885.

Traduccion : las colonias son, pels Estats rics, un plaçament de capitals dels mai avantajoses. Al temps que sèm e dins la crisi que suportam totas las industrias europèas, la fondacion d’una colonia, es la creacion d’un mercat novèl.

Cal pas oblidar que l’Estat-nacion dicha França uèi, es un mercat-Estat-nacion pels amics del rei, o pels amics del poder central, ancians o novèls ; i a una casta sistematicament al poder a París, es ontologic per rason de l’elonhament de la representativitat de las realitats del terrenh, las regions occitanas per nosautres.

Se cal recordar tanben un complement d’aquesta frasa del 29 de julhet sancièra :

Se cal recordar çaquelà que Jules Ferry serà la referéncia que lo novèl president vòl aver uèi pels 5 ans de la seuna eleccion de 2012 ; en companhiá de Marie Curie cercaire en nuclear ; abans de prendre pòste constitucional èra estat despausar mantunas floretas sobre un monuments dedicat a l’esclavagisme.

Se cal rapelar que las paraulas aquestas èran tanben per explicar que la francizacion d’Occitània èra causa normala, e la destruccion de las lengas en plaça, tanben normala.

Alara d’aquesta republica de la IIIena categoria, lo Front de Gauche i vòl tornar, ambe lo monopòl d’Estat, Estat sanctificat per la pensada politica pastada d’ignoranças nacionalistas francesas :

Alara me sembla que la tribuna de France Culture d’aquesta maitin tòrna plaçar las causas de las referéncias republicanas del bon costat.

Per Marie Curie podrèm tanben questionar la ciutadanetat sobre lo tèma de la recèrca que sap los dangièr de sa recerca per la collectivitat e que plaça lo saber abans las securitats de las nacions, la republican recerca, e los pòbles ne traparián sistematicament «le bonheur» del pòble.

Son Jules Ferry e Marie Curie los dos simbòls que François Hollande vòl aver en cap per son temps de presidéncia… Tot aquò questiona bravament sobre las elitas d’esquèrra.

E alara nos podèm encara un còp remembrar la frasa de Cornelius Castoriadis :

(del seminari del 20 abrial de 1983) « Contradiccion absurda qu’es al còr de la pretenduda democracia modèrna. L’idèa qu’i posquèsse aver especialistas de l’universal es voide aital dicha, aurà pas cap similitud ambe la realitat. Aquesta pretencion es pas sense ligam ambe un autre fenomèn caracteristic del temps modèrne, lo divòrse progressiu e creissent entre la fachabilitat qu’ajuda de portar al poder, d’un latz, e la vertadièra capacitat de governar, de l’autre latz. Conseissètz sense cap dobte la meuna vièlha tèsi : dins la societat modèrna, dins tot aparelh bureucratic-ierarquic, i comprès plan entendut dins los partits politics, l’individú que vòl capitar al som, dèu percórrer los escalons de la piramida bureucratica ; aquesta quita pujada se farà, per la fòrça de las causas, lo seu unic biais de pensar. E aurà de mens en mens de tocar ambe la seuna capacitat de complir las tascas qu’es donat per dever de complir, e de mai en mai ambe la pura e simpla capacitat de pujar. Se coneis l’aspecte tautologic de l’«explicacion» darwiniana : las espècias qu’an sobreviscut son las espècias las mai abilas de viure. Las mi aptas de qué ? Las mai idònias de sobreviure. Los individús los mai capables. De qué ? De pujar. E coma ? Pel mejan, evidentament, de l’emplec de tot lo juec intrabureutic de las clicas e dels clans, etc. e la transformacion concomitanta –aspecte clarament fondamental- de totes los vertadièrs enjuecs en objectes de barralhas entre clicas e clans. La quita definicion de çò que es o es pas real devendrà alara un enjuec. Cal besonh d’anar dincals extrèmas totalitarisme : l’existéncia o la non-existéncia d’una crisi economica mondiala èra en França dinca farà un an e nòu meses, un objecte de debat. Los que èran alara dins l’oposicion disián qu’existava pas, qu’èra invencion del govèrn; ara son apareguts ambe un cambiament d’avejaires. Los adversaris aurián fait exactament la meteissa causa.»

Me sembla qu’aquel tròç de seminari es encara d’actualitat, Cornelius Castoriadis, «La Cité et les Lois», traduccion de l’autor del bilhet, libre disponible en lenga francesa e donat a l’EHESS, París, en 1983 !

Cornelius Castoriadis emplenava aquí, dins aquestes seminaris d’EHESS, un resumit dels sabers cumulats dins sa longa vida, de ciutadan de la planèta.

Ara, se cal pausar la question, lo personal politic pòt aver una cultura de partit diferenta de la cultura de govern ? Perqué seriá diferent ? Per acostejament ambe l’administracion ? E es l’administracion centralista o de la decentralizacion que governa ? E alara las illucions dels representants que son supausats dire çò que lo pòble vòl veire en actes ? Ont son apssadas ? E al revèrs, las illusions del pòble dels ciutadans, la majoritat, son bona per la minoritat ?