Es domatge que los comentaors de dreita aguèssen oblidat aiçò e que François Mitterrand èra ministre de l’interior, es estat aquí per servar lo prat administratiu francés.... de Dunkirk a Tamanraset.
Quora França, lo prat administratiu francés, annexa Maiòta (fins del XXen sègle), «es la République que ganha», e lo dreit internacional qu’es pas respectat (2010), coma lo referèndum de Crimèa que respectava pas la ciutadanetat e lo dreit a la liura expression (2014), coma pel referèndum de Savòia e Comtea de Niça (1860).
Quora l’armada anglesa arriba a las Maloinas, es l’integritat territoriala del l’impèri anglés qu’es respectat, contra un expansionisme argentin. Podèm confirmar que l’imperialisme es pas una especificitat europèa, mas dels Europèus pertot ont son installats, d’immigrants.
Quora, aprèp Sedan, l’etnisme alemand daissa Belfòrt perqué es francofòne e aital dona una basa electorala a l’etnisme francés, Jean-Pierre Chevènement ; es «l’una e indivisibla França» que ganha amb l’etiqueta République Française. E que refusa la diversitat lingüistic de l’Estat jacobin francés ; etnisme lingüistic, e prat administratiu «un e indivisible» per França.
Aprèp la guèrra de 14-18, Woodrow Wilson president del Estat-Units d’America del nòrd, establís lo dreit d’autodeterminacion dels pòbles e la societat de las nacions a Ginèbra ; es per destrusir Austria, l’impèri federal Austrò-Ongarès. La causa agrada a França e Anglatèrra, los autres imperialismes de la planèta d’aquel temps. Serà un problèma per l’Euròpa e la patz sul continent, car sempre los imperialistas franceses e angleses i an tenguts lo poder politics, e l’Alemanha de Bismark, puèi d’Hitler l’an volgut copiar.
Los capítols de Tolosa votaràn lo cambiament de nom de la passejada bonapartista pel nom de Woodrow Wilson ; al mièg i a l’Òrt de Godolin, lo poeta tolzan de lenga occitana, del temps de las Lumières.
D’aqueles tempses l’imperialisme lingüistic francés arribava a Tolosa. Aquò se sona ara la francofonia, ambe una equipa administrativa venguda de Nantes-Naoned, aqueles que refusavan la politica del restacament de Naoned a la Bretanha. Es sempre mai aisit de fabricat l’imperialisme ambe l’ajuda d’autres pòbles sotmetuts, en lor donar promessas ; los Kabils l’an mesurat en Argèria….
L’Estat èra ambe las «provinces réputées étrangères», Occitània, Savòia, País de Lyon, Dalfinat, Charenta, Bretanha, Flandras “castilhanas”, Catalonha del nòrd, Francha-Comtèa (Niça èra pas encara annexada) ; la «una e indivisbla França» arribarà ambe l’extremisme francés d’un Ernest Renan e Maurice Barrès, a la revolucion de La Terreur, per debutar la guèrra contra las principautats germanicas, la Lorrena en primièr, puèi Alsàcia, puèi Sarrland. Arribarà ambe aquela novèla definicion de la nacion qu’assegura al concèpte un biais juridic de foncionar, contra la determinacion antropologica de la nacion. La separacion entre nacion-antropologica e lo sistèma juridic èra en foncion abans l’arribada dels Francs, mercenaris, abans 1453 dins lo Ducat d’aquitània, e dins lo seu Parlament ducal.
La «una e indivisbla França» èra del temps de l’expansionisme napoleonian. Los funanbuls nacionalistas franceses seràn pus jamai los meteisses, seràn aprèp Sedan, republicans. E faràn una istòria que lor agrada d’aquesta «una e indivisibla França» ; aquela devendrà impèri e dictatura francofila al modèl Jules Ferry, a travèrs del militarisme escolar e republican.
Caliá preparar la guèrra contra los germanics, contra Bismark, aquel qu’a fabricat la securitat sociala pels Alsacians e Lorrens, causa que los republicans nacionalistas franceses an pas jamai installat abans 1947 ; alara l’armada pensava e forçava a monoteïsme lingüistic, car « Sedan èra estada perduda perqué la ierarquia parlava pas las lengas del pòbles», parlava francés, la lenga del rei ; lo prat administratiu francés, militar primièr, an jamai sabut s’adaptar a las lengas dels pòbles de França.
XXen e XXIen sègle
Ambe l’arribada de Maiòta a la departamentalizacion, avèm vist arribar una de las doás listas FN-Blau-Marina qu’es presenta dins los Dom-Tom …. E la realitat francesa expansionista qu’es clarament encara en vida, al XXen sègle.
Donc ai decidat de notar la frequéncia de l’expression «une et indivisible France» dins los mèdias franceses, e quora la frequéncia aumenta (annada 1962 per exemple), França arriba a perdre un tròç, es sovent una bona causa pel pòble liberat. Per argèria, la perversion es que lo prat administratiu francés a donar lo poder als extremistas tipe jacobin en Argèria, lo FLN… contra los democratas que son estats massacrats sul meteis territòri exagonal europèu dit francés.
D’aquesta «una e indivisibla França», avèm agut l’abséncia de reforma territoriala per Argèria, puèi las migracions forçadas de totas las populacions argerianas, ont ? Aquí en tèrra de conquèsta nacionalista francesa, Occitània, principalament.
Donc, lo «une et indivisible France» es l’expression del nacionalisme d’expansion parisenca, es un dangièr per la democracia e la planèta, veire l’umanitat. Es la resulta de la «sainte Terreur» de 1792, o inqusicion politica que prepara l’expansionisme etnic francés, qu’a agut lo punt màger en 1992 quora los socialistas an votat lo francés, la lenga, dins la constitucion, en junh 1992 sonque.
La batalha per l’occitan es politica, per totas aquestas rasons ; son pas los occitanistas que son forçats a far de politica, mas lo sistèma del prat indivisible e administratiu francés qu’o fòrça.
L’indignitat francesa passa pas simplament perqué los seus drapèu son cremats ; los simbolismes passan tròp sovent abans las realitats del prat administratiu francés, passa abans lo mercat-Estat-nacion de la casta al poder, o dels escolans.
-°-
En chifras electoralas :
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada