Dins un mode mondializat, que l’economia passa las bordièras ; que la moneda se jòga de tota las accions d’un govèrn e quitament de sa diplomacia, l’invasion de Crimèa per l’armada russa me sembla autanplan estupida que las invasions de tròçes de la republica georgiana.
Mas la diferéncia ambe la Georgia, es que l’EuroMaïdan e la societat civila d’Ucraïna es d’una granda valor democratica e que la provocacion putiniana aurà pas capitat de crear una reaccion militara. Es que la Republicana Georgiana a servit de leiçon ? Cal pensar que Òc.
Dins aquel contèxte la premsa ucraïnana fonciona encara e segurament encara ambe mai de libertat, aquela qu’EuroMaïdan a capitat de fabricar.
Dins una entrevista sus France Info, lo redactor en cap de Kyiv Post explica que las manifestacions de la zòna russa son estadas ajudada per importacion de populacion arribada en busses de la Federacion de Rússia. Es estranh aquesta faiçon de foncionar es la meteissa que lo sistèma imperialista e pòst-franquista de Madrid que manda busses per manifestar lo nacionalisme d’expansion madrilenc. Se cal pausar la question de quí paga ? Las mafiàs imperialistas ?
Per l’armada en Crimèa, l’armada russa, es clarament lo ciutadan de la Federacion de Rússia que paga. Dementre que, el, se li refusa lo dreit de pensar e manifestar a Moscòu. I a encara d’esquerristas franceses o del FN qu’an la meteissa vision politica que dels tempses de l’invasion de l’Afganistan per las tropas sovieticas. Se cal recordar de Georges Marchais que compreniá l’invasion sovietica en Afganistan, e Jean-Luc Mélenchon que, mantunas annadas aprèp, en 2014, pensa parier al moment de l’invasion russa en Crimèa.
Aquel personal politic francés son del costat dels assassins, e contra l’expression democratica d’Ucraïna.
Es clar que, dins un monde que l’informacion e los sabers son pus detenguts per un servici de premsa oficial o las agéncias de premsa, mas per las populacions directament, una finèstra pacifica es duberta ; mercés a Internet, e totes los equipaments ajuntats, es mai complicat pels poders imperialistas de negar la realitat ; i a tanben manipulacions. Sembla que l’esquèrra nacionalista e la dreita nacionalista francesas o aguèssen pas vist… rétrograde es un mot d’origina rus, non ?
Lluís Llach nos convida a participar als escambis Internet ambe una vièlha cançon :
Ont vas ambe aquelas armas ? La question se pausa, Lluís Llach la cantèt per non oblidar l’arribada del franquisme per las armas contra las republicas bascas, espanhòlas e catalanas. Èra unas tropas que son partida de Mellila, al Marròc espanhòl, aquí ont i a immigracion subafricana que vòl pujar en Euròpa, l’Union Europèa.
Èra en 1939. Lo Franquisme aviá trapat ajuda ambe Mussolini e Hitler per arribar al poder per la fòrça. Los camps republicans franceses an detenguts los «dangieroses» republicans d’Espanha, Euskadi e Catalonha, vergonha.
Un pauc abans, 1938, los poders angleses e franceses se son colcats fàcias a Hitler. Se cal recordar las invasions de las Sudetas, puèi de la Tchequia. E l’installacion d’un poder fascista en Slovàquia.
Mas anuèch, son los pòbles, unas ciutadanetats d’alèrta, que fan saber directament la realitat del terrenh e destrusísson las farlabicas de la premsa d’agéncia oficiala e de las redaccions concensualas e installadas pels poders en plaça.
La Crimèa tòrna èstre un enjòc politic en Euròpa ; se cal recordar la famosa guèrra de Crimèa, los Turcs i avián una antena. D’aquel temps se pausava pas de saber se Turquia (Empèri Otoman) èra d’Euròpa ; las aliganças europèas imperialas faguèron la guèrra a l’Empèri Rus. La resulta de una annada de guèrra es estada un tractat de París ; non podèm considerar que los pòbles son estats respectats per aquesta diplomacia imperialista. Los Tatars seràn deportats mantunas annads pus tard, repression ambe retard.
Las guèrras, las solucions armadas, las diplomacias internacionalas, non fan jamai bon resultats pels pòbles. Es estranh que los d’Ucraïna l’aguèssen comprès, e gaire l’Euròpa russa e occidentala, nimai lo poder de Washington.
Un espèr damora, lo poder alemand, castigat per las atrocitats de la guèrra de 14/18 e 39/45, e poder economic màger, pensa la patz abans la guèrra. Es encara un còp lo melhor espèr per Euròpa, en Union, o pas. Per Alemanha es lo mercat que mana, lo gaz rus li es segurament necite, mas segur la moneda alemanda es mai que necite a una economia rus que sembla mai a un emirat arab qu’a una reala economia de creacion o d’invension entreprenariala (çò qu’es Alemanha).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada