Los uèlhs son plaçats en Crimèa (que las sancions de l’Union Europèa fan rire) per un referèndum que sembla fòrça al referèndum d’assimilacion de Niça a França, l’expansionista e bonapartista del moment, 1860.
E causa estranha, gaire mèdias parisencs (85% dels mèdias de l’Estat centralista francés) n’an parlat, Veneto tanben manifesta de mantunas manièras, per sa lenga, per sas institucions particularas, per una vida fòra de l’Union Europèa …. Es un pauc coma Crimèa que preferís la Federacion de Rússia contra l’integracion al mercat dependentista, dit Union Europèa.
Aquí traparètz un article tradusit de l’anglés que parla del subjecte, ambe los ligams incorporats.
Venècia s’en va contra Roma, Organiza tanben lo seu vòt per l’independéncia
Ajustat per Gabriela Motroc lo 17 de març, 2014.
Mots claus Elections, Gabriela Motroc, Italy, Politics, Rome,World
Tags: venice
A la seguida d’Escòcia e Catalonha, sul lindal de l’independéncia, Venècia arriba contra Roma e organiza una votacion per devenir independent, tornamai. La capitala de la region italiana de Veneto decidiguèt de prepausar un referèndum que la durada de campanha es dica divendres (NDLR passat). Mai o mens 3.8 milions de ciutadans de la region, que podèm listar las ciutat de Venècia, Padova, Veròna e Trevíso son cridada per votar dins un referèndum contra Roma, organizat pels movements independentistas. La rason es que Veneto vòl pus pagar lo 20 bilions d’€ en taxas a Roma.
Venècia prendrà aital Crimèa, Escòcia e Catalonha coma exemple e vòldrà partir del poder de Roma. Un sondatge d’opinion mòstra que dos-terç de l’electorat vòl fugir de la dependéncia dela capitala d’Estat, Roma, e vòlon bastir un sistèma de legalitat – es de dire un estat novèl. Lo movement independentista qu’es noirrit de la bona sentat dels industrials del nòrd de l’Estat garibaldian, pensa s’elonhar deRoma aital. Encara mai, los menaires del movement qu’espèran veire Venècia en libertat tornamai, vòlon desmostrar ambe lo vòt que la populaicon vòl tanben l’independéncia,e vòlon debutar un procèssus d’independéncia.
[NDLR : es lo biais qu’an près las comunas de Catalonha per mostrar lo camin cap a l’independéncia]
L’organizator Gianluca Busato establís que l’accion d’èstre contra Roma vòl dire tanben qu’es sostenguda per mantunes experts qu’an preparat lo sistèma de justícia e las mesuras legala per determinar aiçò oficialament. Busato tanben a mençonat que l’independéncia deurà transformar la region coma aquela que serà la “mai o mens setena region la mai rica de l’union Europèa en PIB per capíta.”
“Itàlia pana mai de 20 bilions de taxas que nos son pas retornadas,” Busato expliquèt quora dona las rason del perqué Roma vòl pas veire Venècia partir coma un novèl Estat independent.
Lo president de Veneto, Luca Zaia, sosten lo movement independentista perqué l’airial paga las taxas mas recept res en retorn. Al meteis moment, Zaia assegura que per la darrièra peticion se faguèt clara ambe 100.000 signaturas dins un temps recòrd, e recebut per una preséncia clara dins 68,5 % del territòri concernit. Al cort moment, aquò significa que Veneto participa per 10 de cent del PIB d’Itàlia.
Busato assegura que aquesta region a mai causas en comun ambe los vesins del nòrd qu’ambe lo sud de l’Estat d’Itàlia; e donc las decision se devon separar del Roma.
Los separatistas an donat los calculs següents abans que veneto decidisca d’èstre contra Roma e abans d’organizar lo referèndum aquel [ndlr dimenge passat], que las realitats de las donadas un Venecians que ganha mai o mens €1,200 per mes recebe €500 de mens que l’airial liure de Roma. Encara mai, liure Veneto, los pensionistas auràn una dobla pension, passarà de €570 a €1,000 per mes.
Venècia a decidat de préner lo camin pacific, e plan segur lo poder garibaldian de Roma se vòl contra aiçò, de l’independéncia, mas lo movement s’establís contra la capitala d’Itàlia vòl servar los ligams ambe «l’èuro, l’UE e l’OTAN» , cotria ambe las paraula d’en Raffaele Serafini, un activista pro-independéncia. Trabalhar per l’independéncia es fargat abans l’afar de Crimèa, Escòcia o Catalonha ; e Veneto a decidat de se prendre en mans, aital Veneto a decidat d’organizar un referèndum, la campanha durèt dinca divendres passat.
Ambe l’ajuda d’en Gabriela Motroc
Sorgas
Daily Mail “Venècia vòta un referèndum per carar Roma”
The Express on sunday ‘De qué pòt cambiar la cara d’Itàlia ? Un vòt en Venècia”
The Times, “Los venecians vòtan per dire al reveire a Itàlia”
Independenza Veneta, site Oficial
Heise.de HEISE - TELEPOLIS (GERMANIA): "LO VENETO VÒL L'INDEPENDÉNCIA AMBE UN REFERÈNDUM"
Rússia Planeta “Venècia se prepara a un referèndum per la secession d’Itàlia”
El Punt Avui, “Itàlia : lo procèssus independentista”
NDLT 1 : Cal notar que lo referèndum de Niça es estat establit aprèp la creacion de l’Estat garibaldia dit d’Itàlia, que la corona es estada donada a la familha de Savòye (rei de Piemont) ; avèm aital la debuta d’una destruccion democratica d’un Estat europèu fargat pel bonapartisme francés, es de dire un Napoleon III que s’installava a l’Estat jacobin francés.
NDLT 2 : Coma l’avètz poscut remarcat ai notat la batalha de Sedan perdut pels Franceses coma lo debut dels problèmas en Euròpa ; mas es evidentament l’ignorança de la tecnocracia europèa, l’abséncia de ligason entre los pòbles (perqué los Estat-mercat i son fòrts) que l’Union Europèa fabrica las revòltas aquestas que fan los Estats ancian tornar.
NDLT 3 : especialament pels etnistas, occitanistas o pas, la volontat d’aver un Estat es ges ligat a la volontat lingüistica (lenga qu’es supausada unifòrma per aquel Estat) ; es puslèu una question de cultura politica de cada nacion qu’a una lenga particulara, mas pas sonque una… Per conlusion contra-etnista, la creacion d’una idèa etnista d’expansion francesa fabrica pas qu’una administracion d’Estat que vòl uniformizar militaristament l’Estat e l’administracion, mas dona pas una garantia democratica per bastir l’Union Europèa dels Estats pòst-bonapartistas.
-°-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada