Estranh, coma l’aviá jamai fait, la television russa d’Estat s’interessa anuèch al fenomèn politic e democratic catalan. I a pas de milícia –çaquelà- coma en Crimèa per demandar un referèndum d’independéncia, contrariament al trabalh de desinformacion de la premsa de Madrid e sa difusion per las agéncias de premsa als òrdres madrilencs.
Evidentament es una causa que lo site d’Informacion Vilaweb a aviat tocat del det coma estranh. Es vertat ; perqué fins ara, la television russa l’interessava pas l’independentisme dins l’Euròpa occidentala. es evident qu’i aviá parallèl ambe las independéncias dels Païsses Baltes … ara vesin de la Federacion de Rússia e dedins l’Union Europèa.
E coma sèm, las redaccions en Occitània, plan mens equipat en representacion jornalistica directa que los Catalans ; es la representacion de El Punt Avui e Catalunya Ràdio qu’ajuda los Catalans de melhor entendre çò que se debana a Moscòu ; nosautres sèm forçat d’escotar la santa paraula parisenca (via agencias de premsa), o dins lo melhor dels casses la paraula d’Euronews a Lyon, o Arte-Tv a Estrasborg.
D’un autre costat los Catalans recebon tanben –per la fòrça del centralisme mediatic- la television de Madrid, e vist las coneisséncias geografias dels jornalistas madrilencs, aquò fa páur de pensar çò que la fauta de coneisséncia sus la geografia europèa fabrica a Madrid :
Mas tornam als Russes e la television oficiala.
Se la television oficiala es sempre dins la linha dreita de çò que lo poder central putinian accepta, sembla una evidéncia qu’aquel reportatge es un avertiment diplomatic per l’Union Europèa.
De mai, o tòrni escriure, l’imperialisme e l’expansionisme d’un Estat europèu, es pas causa novèla ; lo regime de Napoleon III a agut d’integrar per la fòrça d’un referèndum manipulat la Comtea de Niça e lo Reialme de Savòia …. E jamai al nivèl internacional aqueles referèndum manipulat auràn donat un castig a la diplomacia francesa, sant, republicana e centralista. Es la meteissa que faràn 60 ans pus tard los camps de concentracion pels republicans espanhòls, bascos, e catalans, devath l’etiqueta d’un regime supausadament cambiat.
Vist lo nombre de grandas familhas d’oligarca russa a Niça, o devon saber tot aiçò ….
Alara donc tornam a Crimèa, una independéncia de Crimèa o de las regions Oèst de l’Ucraïna pels plasers del poder rus, non pòt portar qu’al meteis problèma que l’armada presenta a Niça e Annèci per imposat lo OUI francés al referèndum, Òc per l’assimilacion al sant exagòne. Es per aquesta rason que en Saarland, en 1947, las autoritats militaras dels Estats-Units-d’America del nòrd an fòradandit que França organizèsse un referèndum en Saarland ; perqué ? E ben, actualament lo bilingüisme francés – alemand es integral en Saarland, en Alsàcia al destruccion lingüistica es la règla santa e republicana. La rason es clara. Lo sistèma imperialista republican francés es un vièlh sistèma que se reformarà jamai.
E aquò cambiarà pas de jorn a lendeman, o explica lo jornal basco Enbata :
Dins lo camps dels destructors de las diversitats lingüisticas de l’Estat francés, i a un Jean-Luc Mélenchon o Jean-Pierre Chevènement, un Dupont-Aignan que son per l’intervencion russa en Crimèa (sense aver realament verificar s’èran pas milícia russa privada), e tanben lo jornal Le Canard Enchaîné quora ridiculiza de faiçon racista las identitats regionalas en los tractar de religion :
La Crimèa èra una region autonòma de l’Estat d’Ucraïna, ambe mantunas regions a poders diferenciats (causa qu’es impossible de gaitar en fàcia dedins l’Estat francés, tot en zo faire discretament) e estatut especial per Kyiv e Sebastòpol. Es un sistèma politic qu’a foncionat fins ara ; dins la dificultat de l’Estat d’Ucraïna, l’Union Europèa arriba per donar d’argent nòu e imposar la vision monetarista europèa per l’economia ; Barroso, lo truand de Portugal, es a la man-òbra. L’intervencion televisada e teleguida anonça una politica d’intervencion de la Federacion de Rússia per las minoritats de l’occident europèu ? O simplament va emplegar aquesta minoritat dins negociacions que las meteissas minoritats i auràn res de dire, coma los Tàtars en Crimèa ?
Lo segond biais de pensar me sembla la melhora pensada.
Per contra, mostrar l’incoëréncia politica e democratica de l’occident, alara las minoritats independentistas d’occidant –que son majoritàrias dins la lora region- es una tactica pron clara, jà emplegada dempuèi vint annadas per adolçinar las pretencions democraticas dels tecnocratas de la democracia occidentala europèa.
Çaquelà –coma la majoritat dels Catalans independentistas- una novèla dona internacionala se fa jorn ; Catalonha es devengut clarament un enjòc diplomatic.
Espanha o sap, que sa diplomacia dèu trabalhar autanplan que los jornalistas de Tele madrid segurament ; mas encara, aquí en Occitània, los elegits son sords e digun vòl escotar la votz democratica catalana que crida pacificament a la pòrta d’Occitània. Las autoritats europèas fan parier, la diplomacia de la federacion de Rússia n’aprofiieichan dels dorsiers que l’Union Europèa non a jamai volgut tractar democraticament per èstre l’Union dels Estats imperialistas al modèl del Buonaparte Iièr e del Bonaparte IIIen. E d’aquel dorsier, ne sábon mens que los Russes, vist la visita de la comissària Viviane Reding a Barcelona per far la politica del PP….
Se en Crimèa avèm una armada de mercenaris, se cal alara tornar de cap a l’invasion d’Argèria en 1830, per recuperar lo tresaur turc e pagar las campanhas electoralas franchimandas dels bonapartistas parisencs. Un modèl per la federacion de Rússia ?
-°-
-°-
Òslo, lo nacionalisme francés es a la bona plaça, una òbra d’art modèrne tricolorada :
Libertat, egalitat e fraternitat, tanben ….
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada