Crimèa : de qué ne cal pensar ?

La situacion en Crimèa sembla a-n aquò :

- 1 – una minoritat d’extremistas que son causits pel poder de la federacion russa (3 % de vòts), son militaristas, per accedir al poder en Crimèa e sobretot als pòrts militars de la Mar Nègra ; la particion volguda pels poders moscovits es una particion etnica o en foncion de la lenga parlada ; aquestes pòrts de Crimèa son evidentament importants per Ucraïna perqué son unes elements de la negociacion entre Russia e Ucraïna, negociacions comercialas sus la factura del gaz (per exemple) ; l’Estat rus es una federacion, mas lo sistèma economic es una oligarquia pòst-sovietic que lo mercat es lo militarisme rus, vigent e expansionista.

- 2 – son las tropas russas installadas sul pòrt russe logat al poder d’Ucraïna-Kyiv que son sul terrenh dins la capitala politica de Crimèa, Simferopòl ; la populacion russa que viu d’aquesta installacion militara a forçadament páur, páur de tot perdre ambe la politica menada per Moscòu, politica de tot o res. e donc vòlon lo tot, lo tot rus ; es normal, es un conservatisme politic plan conegut per las populacions qu’an un risc de perdre quicòm.

- 3 – Avètz remarcat las bandièras dels moviments politics russes en Crimèa ; aquò m’estonariá pas de saber que son autanplan extremistas que los supausats extrèmistas de la plaça Maïdan, a Kyiv ; totes los qualificatius emplegats aquí, al paragrafe, son sortits de la manipulacion actuala que nos arriba dels sindicats d’esquèrra e nacionalistas franceses ; i a una peticion que la CNT tolzana que se fabrica actualament devant los luòcs publics per acreditat l’extremisme dels Ucraïnians de Maïdan.

Tot levat una patz qu’es esperada en Euròpa, quitament sus la Mar Nègra.

E i a una minoritat de lenga tatara qu’es enpaurida actualament ; se poguèt entendre sus arte-tv al jornal aqueste vrespe.

Lo problèma es que Crimèa deuriá èstre un Estat independent e la teoria diplomatica de l'intengibilitat de las frontièras es una estupiditat dels regimes imperialistas ancians ; e de los que en Africa o en Euròpa an páur de la volontat dels pòbles de poder s’organizar el-meteis coma l’aviá volgut un Woodrow Wilson ambe lo dreit dels pòbles a l’autodeterminacion e la societat de las nacions de Ginèbra. Se Crimèa vòl èstre independent (la nacion tartara estent la basa de la ciutadanetat e del juridic), lor cal un referèndum PUNT... mas sense violéncia ni armada russa, a l'imatge de las tropas francesas en 1860 per Niça ...

Car la tecnica es coneguda en Occitània, en 1860 ; aprèp la creacion d’Itàlia e la destruccion del reialme de Piemont (Savòia, Piemont, Comtea de Niça) es la meteissa tecnica d’invasion que l’imperialisme francés, vengut de Provença e Lyon, a emplegat, per la Comtea de Niça e lo Reialme de Savòia. Lo sistèma economic francés pòst-revolucion de 1792 èra una oligarquia pòst-terreur que lo mercat èra lo militarisme bonapartista, vigent e expansionista ; ne damora encara lèsca dins la formacion universitària e las escòlas de pensada Jules Ferry. Podèm clarament confirmar que lo sistèma rus a pas cambiat dempuèi los Tsars, e malgrat lo sovietisme, o que lo sovietisme a agreujat lo fenomèn, l’a rendut mai violent (veire en Siria), mai militaristas ambe d’armas que son mai poderosas que los camps de concentracion. Cal pas oblidar que la Mar Nègra es tanben lo nòrd de la Turquia, Estat que recept l’oposicion al poder sirian actual ; la crimèa es estada un luòc important per l’impèri bizantin e lo comèrci de la Turquia laïca.

Al entorn d’aquesta mar Nègra avèm lo meteis fenomèn qu’abans la guèrra de 14/18 en Euròpa, coma se las leiçons del passat èran pas encara dintradas dins los caps dels poders moscovits.

Non podèm damorar mut sus aquel tèma. Aprèp la Georgia, mai abans un territòri de l’Armènia, ara es la Crimèa. La federacion russa jòga ambe lo fuòc dempuèi bravament longtemps, e sul meteis tèma los ancians tsars, o sul meteis tèma que los bonapartistas del Napoleon III. Per Napoleon III s’acabèt ambe la revòlta de 1848, e sobretot la desfaita de Sedan… la debuta del problèma europèu pels bonapartistas.

Es evidentament interessant d’entendre las opinions publicas dels Païsses Baltes, malastrosament son pauc difusadas.

La democracia, es dire la patz pels pòbles europèus, es en dangièr dins aquesta zòna entre Est-Euròpa e extrèma-Oèst d’Asia.