arcuèlh

divendres, de novembre 02, 2012

Afar Merah, seguida del problèma : PARÍS

Mantunes jorns aquò farà, ai escrich aquestas linhas… Me sembla que l’article de Libération d’ièr explica ont es lo problèma.

Image

L’explicacion es simplament trestimòni de policièrs tolzans, que els tanben an de suportar los centralisme francés ; es plan un testimoniatge qu’aurián esperat dins un mensual que se sona Toulouse Mag, o dins lo grope de premsa de La Dépêche du Midi (veire bilhet següent). Mas lo legitimisme mata l’informacion, e mata los buòus, o locutors e las locutriças qu’estíman la democracia en Occitània.

Es la constatacion sampitèrna, PARÍS ENGANA ! París emplega mal l’argent collectiu dels Occitans e de las Occitanas, e primièr non pas per protegir las populacions, mas per protegir lo poder centralista ; la collaboracion dels mèdias locals tolzans es alara una error politica de las granda, o benlèu una volontat de conservar lo sistèma d’Estat centralista coma es, per matar la populacion a docina, per contra-rotlar la populacion e endoctrinar la talvera ‘intellectuala’ d’aquesta populacion. Los servicis de l’Estat fan las loras òbras de servici public, enganadoira oficiala, mas son jamai valentasses que pel poder centralista e bonapartista francés. Donc l’etiqueta de ‘servici public’ per tota l’administracion francesa es una engana semiologica, comunicativa ontologic al pòst-colonialista francésa, que fosquèsse republicana o etiquetat autrament ; se tracha del meteis problèma ambe los agents politics madrilencs, venguts del PP-PSOE a Madrid.

Encara un còp vesèm que la creacion d’una polícia pròpria a Occitània es una urgéncia de las grandas, per la dgnitat del pòble occitan manténer.

Aquò vòl pas dire la chianlit, libertariana, liberticidària, mas una organizacion pòst-etatica per Occitània, una organizacion que fosquèsse un ligam seriós entre los luòcs de poders realas europèus e la populacion d’Occitània. Una polícia occitana es alara un objecte de granda necessitat per Occitània, per protegir las populacions occitanas, que fosquèsse de provenéncia anciana o recenta, e de totas las religions, o quitament de los que n’an pas.

Car lo principal problèma francés es pas los supausats terroristas de l’ex-Batasuna, cridats en Espanha pels pòst-franquistas d’una meteissa polícia centralista, o los pacifics e democratas indepedentistas catalans,  mas realament los tecnocratas al poder centralista francés, las prefecturas estent d’ambrions d’aiçò, las repression dedins las províncias, territòris pron plan vençuts. L’un e l’autre son aquí per enganar los pòbles de França, donc Occitània tot parier.

Merah 021112