dependent illustrat per la campanha 2012.

Pendent la campanha electorala catalana en 2012 sabèm, via lo net, quí son los dependentistas, los novèls regionalistas, a l’imatge  de los de la debuta del XXen sègle en Catalonha/Cataluña.

La causa sembla clara.

Es aquel partit qu’a organizat lo cambiament de l’Estatut per la Generalitat dedins Espanha pòst-democratica (o supausada aital), organizat pel plaser del PSOE-PSC, un referèndum per dire SÍ, es lo pòble qu’o faguèt …

E tres annadas pus tard, o quatre annadas pus tard, serà lo tribunal constitucional espanhòl qu’annularà lo document, document votat per la populacion a la granda majoritat ; son aquel monde politic que pensa que serà possible un jorn de cambiar Espanha (edr!) ; sembla trenta annadas de perdudas per la nacion Catalonha de far aiçò, anar e tornar per bastir una democracia en Espanha, anar e tornar en AVE, mas per una resulta sistematicament en contra la nacion catalana. La linha de la Constitución qu’indica que «España es una nación de naciones» es literatura per pecs ; los Catalans n’an pron d’èstre tractat de pecs, ara son mai educats que jamai ; aquel nivèl d’educacion politica l’esperèm per Occitània.

Son aquesta gents socialistas e pòst-franquistas que son dependentistas per sempre ! Son aquestas gents que son estaquistas, pel modèl francés en Occitània tanben, es de dire la roïna per Occitània.

Dins la manifestacion del 11 de setembre 2012, ai entendut : vesi pas cap rason d’èstre dependentista. Alara segur vesi pas cap rason de votar pel PSC-PSOE, nimai lo PP (membre del PPE al Parlament Europèu, coma l’UMP), nimai Ciutadanos (similars a MRC o PdG), ni UPyD (similar a De Villers), ni la Plataforma per Catalunya (supausat faschista mas pas gaire amics del FN!), o nimai lo partido comunista revolucionario (los amics de LO dins l’Estat francés).

S’èri en Catalonha, Principat de Catalonha de l’Estat Espanhòl actual, la causida dels candidats me seriá çaquelà complicada : CiU, ERC, ICV-Verds, Solidaritat per l’Independència, CUP, e sembla que la lista fosquèsse mai longa. Vos disi pas las dificultats, mas sembla que la populacion es pron plan aluzerpida, Franco a contrabastit un pòble despert, çò qu’esperèm un jorn per Occitània.

Dins la manifestacion de Perpinyà Solidaritat per l’independència a participat, Toni Strubell èra lo candidat-elegit del Parlament actual a barcelona ; vaquí lo tèxte qu’a publicat sobr elo seu FB, dins la serada :

L’aranés es l’occitan de la Val d’Aran ; o cal pas oblidar ; los ciutadans e las ciutadanas de Catalonha o oblídan jamai.

Quina leiçon de politica nos dónan.

Nosautres aquí sèm encara a suportar lo nacionalisme francés. Pel nacionalisme francés, europeïsta segur, nos cal acabar d’argumentar sobre la nòstra istòria, nos cal sotmetre, PUNT.

Es pas simplament una question lingüistica, es question de melhor viure e de poder èstre solidari dedins l’Estat pròpri e novèl, dedins l’Union Europèa. La nacion catalana nos explica los arguments, in live coma díson los Franceses, mai aviat que jamai e pendent la campanha es encara mai fòrt. Mas tanben en linha, per escrich en catalan, anglés, espanhòl e francés quitament !